Vietnam

Huế

Huế és una ciutat situada al centre de Vietnam, a la província de Thừa Thiên-Huế. Té aproximadament 287.000 habitants. Va ser la capital del país asiàtic fins a 1945. És molt coneguda pel seu patrimoni arquitectònic, el Conjunt de Monuments de Hue van ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1993.

Antiga capital imperial on l'extensió i l'estil de la seva ciutat imperial eren similars a la Ciutat Prohibida de Pequín. En l'actualitat és una ciutat plena de vida, recorreguda pel riu Perfume.

Hue es va aixecar originalment com la capital dels senyors de Nguyễn, una dinastia feudal que va dominar gran part del sud del Vietnam des del segle XVII fins al segle XIX.
Després de la guerra, moltes de les característiques històriques de Hue, es van oblidar, perquè, la doctrina del Partit Comunista del Vietnam va descriure oficialment la dinastia Nguyến, com "feudal" i "reaccionària". Amb els canvis polítics i el Doi Moi dels anys 80, moltes àrees històriques de la ciutat són restaurades.

El Riu Perfum
El riu Sông Hương, o el Riu de les Olors que és com en realitat l'anomenaven els vietnamites, va ser també batejat pels francesos com riu Perfum, atès que es conreaven plantes aromàtiques en aquest riu. Des del seu naixement a les muntanyes de Son Truong recorre una distància total de 30 quilòmetres fins a la desembocadura en l'estuari de Thuan, al mar del Sud de la Xina i el seu corrent és lent, ja que el seu nivell d'aigua està gairebé sobre el nivell del mar.

Travessa l'antiga ciutat imperial d'Huế i creua per interminables camps, temples i pagodes amb jardins plens de flors i plantes aromàtiques que es barregen amb les seves tranquil·les i cristal·lines aigües.

Thien Mu
Aquesta pagoda, de forma hexagonal té 7 altures i és la més alta de tot Vietnam.

El Temple Thiên Mụ, que significa Temple de la Dama Celestial, és un temple històric de la ciutat. La seva icònica pagoda Phước Duyên és considerada com el símbol no oficial de la ciutat i el temple ha estat sovint objecte de rimes populars.
Es troba a uns 5 quilòmetres de la Ciutadella construïda pel primer emperador de la dinastia Nguyễn en el lloc d'un santuari preexistent 

LA CIUTADELLA DE HUE 
Aquesta ciutadella és una gran fortalesa construïda al segle XVII (any 1805) per mandat de l'Emperador Gia Long a la ciutat de Hue. Aquest enorme i magnífic monument ha estat dissenyat combinant els conceptes de la geomància xinesa (el millor exemple és la Ciutat Prohibida de Pequín) i els principis militars de l'arquitecte francès Sebastien de Vauban. 

El conjunt final resultant són preciosos palaus, bells temples, fosos entre muralles, bastions i fosses, que coexisteixen en total harmonia. A l'interior hi trobem temples, palaus, jardins, llacs, portes, ponts, un teatre Real i una biblioteca.

Aquest preciós lloc va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1993.

Entrem al recinte per la porta Ngo Mon.

Passem per sota el pont Trung Dao.

Entrem al Palau de la Suprema Harmonia.

El Thai Hoa, també conegut com del Tron, s'hi accedeix per l'esplanada de les cerimònies. Edificat el 1833, s'utilitzava com a saló oficial per a les recepcions oficials de l'emperador, que deia ser el "Fill del cel" i per a la celebració de diversos actes, cerimònies, coronacions, importants assumptes d'estat en què el monarca exercia des d'un tron escortat pels seus inseparables mandarins i pels festivals de la lluna nova.

De fusta, molt ornamentat, hi destaca la seva bella coberta de teules desgastades, la fusta magníficament esculpida i la immensa sala amb vuitanta columnes, lacades en vermell i decorades amb dracs daurats, l'emblema de la dinastia Nguyen.
De tots els grans palaus va ser l'únic que no va ser destruït pels bombardejos del 1968.

Ciutat Prohibida Púrpura.
Situada a la part posterior del palau de la Suprema Harmonia, s'hi ubicava la residència personal de l'emperador.
En l'actualitat quedant poques edificacions dretes, la pràctica totalitat dels seus recintes van ser destruïts durant les conteses amb els francesos primer i amb els americans després.

Per això, l'antiga cort imperial és poc més que un descampat, si bé les restauracions dutes a terme des del 1990 han aconseguit rehabilitar algun dels seus complexos.

Palaus Dels Mandarins.
A banda i banda de la porta d'accés a la Ciutat Púrpura, hi ha dos petits edificis que servien perquè els mandarins, un per als militars i un altre per als civils, que s'hi reunien per vestir els vestits de cerimònies per acudir a les recepcions privades de l'emperador en el Can Chanh.

Palau reservat per a aquest ús, ubicat davant del palau de la Suprema Harmonia, a l'altra banda del primer pati pertanyent al recinte privat.

Biblioteca, Teatre i  Mos Imperia.
Edifici de dues plantes amb mosaics de ceràmica, ubicada a l'extrem nord-oest de la ciutat, alçat davant d'un estany amb jardí de roques, va ser construïda per l'emperador Minh Mang el 1921, com a refugi per llegir en solitud. A l'interior actualment no hi ha llibres ni cap objecte relacionat.

El teatre real, construït el 1826, de teulada corba tipus pagoda, el seu colorit interior el componen columnes lacades i gravats amb el recurrent motiu del drac daurat.

S'hi representaven obres per entretenir l'emperador, és de nou utilitzat en l'actualitat, on es pot gaudir d'actuacions de "nba nbac" o música de tall, declarat Patrimoni Oral o Immaterial per la Unesco, que s'executa amb laudes de bambú, cítares i violins.

Nou canons sagrats són unes imponents peces d'artilleria que pesen cadascuna deu tones i fan cinc metres de llarg. Custodien les portes a banda i banda de la torre de la bandera i representen les quatre estacions de l'any i els cinc elements essencials de l'Univers: aigua, foc, terra, metall i fusta.

Torre de la Bandera

La Cot Co -Torre de la Bandera- s'alça davant la porta de Ngo Mon com un dels principals símbols de Hué. La seva estructura mesura 37 metres d'alçada, va ser construïda el 1809 sobre un reducte de maó de 18 metres, perquè servís de lloc d'observació del palau imperial i el seu pal és el més alt del Vietnam.

Els jardins de la ciutadella són un bon lloc per descansar en la visita, un jardí amb un estany ple de flors de lotus utilitzat en la seva època pels prínceps, on solien anar a estudiar o simplement a gaudir.

Acabem la visita marxant per la porta Chuong Duc dotada d'una gran bellesa.

Els treballs de restauració es continuen realitzant, però encara falta prou per recompondre el que les guerres han devastat. L'esforç val la pena, la Ciutadella és per la seva peculiaritat única.

L'estuari on conreen perles