dissabte, 26 d’octubre del 2024

Itàlia

 Roma 

La Piazza del Popolo

Us explicaré el viatge que vam fer per Itàlia l'agost del 2008.
Nosaltres per a més tranquil·litat ens agrada viatjar per agència, encara que també ens agrada visitar llocs al nostre aire quan ens donen temps lliure. Abans d'emprendre un viatge ens informem, via guies o per internet, dels llocs a visitar, els metres, els horaris etc. i així ho vam fer.

Arribem a l'aeroport de Roma a primera hora de la tarda, ens van traslladar a l'hotel Papillo, un hotel còmode i agradable a la perifèria de Roma. Ja ens havíem informat via internet que hi havia un servei de transport gratuït des de l'hotel fins a l'estació de metro Battistini, amb diferents horaris.


Vam ensenyar els nostres apunts a la guia i ella molt amable ens va aconsellar on podíem anar, perquè hi havia llocs on sols es feia la visita panoràmica sense baixar de l'autocar.
Com que la primera tarda la teníem lliure, ens vam disposar a visitar la ciutat.
Vam agafar el metro a Battistini fins a la parada Flaminio i vam sortir a la Piazza del Popolo una de les zones de vianants més boniques de Roma.


Originàriament, aquesta plaça representava l'entrada nord de la ciutat. Al centre hi ha un alt obelisc, el de Ramsès II, que l'emperador August va portar a Roma des d'Egipte al segle I. Destaquen dues esglésies bessones: Santa Maria dei Miracoli i Santa Maria in Monsanto i sobretot Santa Maria del Popolo, aquesta última va ser construïda on va ser enterrat Neró. Les dues esglésies emmarquen la Via del Corso una de les artèries comercials més importants de la ciutat i es veu la cúpula del Vaticà.


La Piazza di Spagna

Continuem la ruta seguint la Via del Barbuinofins a arribar a la Piazza di Spagna.
És la plaça més fotografiada i visitada de tota la ciutat, gràcies sobretot a l'espectacular escalinata que s'enfila pel vessant del Pinci fins a l'església de la Trinità dei Monti. Realitzada entre 1723 i 1726, l'escalinata és especialment atractiva a la primavera, quan és adornada amb innombrables flors.


Al peu de l'escalinata hi ha la Fontana de la Barcàcia, que data del 1629. Dissenyada per Bernini, la font d'estil barroc deu el seu nom a la forma de la pica que recorda la quilla d'una embarcació semisomergida.


Seguim per Via Condotti, és el carrer de compres per excel·lència, on es concentren les botigues dels grans estilistes. Als amants de la literatura i de l'art els agradarà visitar el número 86 de la Via Condoti, on hi ha el Caffé Greco, construït el 1760, és el més antic de Roma i una veritable joia, lloc de trobada de polítics, artistes i famosos de l'època.


La Piazza Venezia i la Piazza del Campidoglio

Passejant entre botigues arribem fins a Via del Corso, un llarg carrer comercial que finalitza a la Piazza Venezia.
Des de lluny és com millor es pot contemplar, la característica principal d'aquesta plaça és sens dubte l'imponent monument dedicat a Víctor Manuel II. Inaugurat el 1911, commemora la unificació nacional i és un dels principals exemples d'art noveau a Itàlia. Realitzat amb marbre, amb columnes de 15 m d'alçada, aquest monument inclou també l'Altar a la Pàtria i la tomba del soldat desconegut.


Després de fer unes fotos ens dirigim darrere del monument pel costat dret. Per apreciar plenament la bellesa de lloc, cal arribar des de l'escalinata Cordonata, una escala projectada per Miquel Àngel el 1536 per celebrar l'entrada de l'emperador Carles V a Roma.


La Piazza de Campidoglio, va ser dissenyada per Miquel Àngel entre 1537 i 1539. L'àmplia àrea està envoltada per importants edificis: el Palazzo Senatori, el Palazzo Nuovo i el Palazzo del Conservatori, aquests dos últims són avui seu dels Museus Capitolins. Al centre de la plaça hi ha una estàtua eqüestre de Marc Aureli, còpia de l'original del segle II, que es conserva als Museus Capitolins.


Fòrum

Darrere d'edifici de l'ajuntament, pel costat dret hi ha unes escales per baixar a la Via del Fori Imperiali i des d'allà es pot admirar la grandiositat del Fòrum Romà.
El Fòrum Romà era el nucli de la civilització romana, centre polític, econòmic i religiós al peu del Turó Capitolina, era aquesta una zona central de la ciutat, on es desenvolupava la vida pública dels romans. Els Fòrums poden explicar amb les seves ruïnes imponents gairebé tres mil anys d'història.

L'Arc de Sever Setè, construït l'any 203 dC.


Les ruïnes del temple de Castor i Polux


Les columnes del Temple de Saturn, que daten de l'any 497 aC està dedicat al déu de l'agricultura. L'església de Sant Lluc darrere.


El Coliseu

Arribem a la Via dei Fori Imperiali, una gran avinguda que va fer construir Benito Mussolini l'any 1933 per impressionar Hitler a les seves visites. Als murs del Fori Imperiali, Mussolini va fer col·locar uns mapes de marbre i bronze que il·lustren com s'estenia l'imperi romà durant els segles gloriosos.
Es pot continuar admirant el Fòrum des de la vorera de l'avinguda i al final s'arriba al grandiós Coliseu, tot un símbol de l'imperi.


El Colisseu és impossible pensar a Roma sense referir-se al Coliseu un dels monuments més grandiosos i significatius de la ciutat. Aquesta sorra gegantina va ser construïda per ordre de l'emperador Vespasià cap a l'any 70 dC. L'amfiteatre va ser inaugurat per Tito l'any 80 dC. amb una sèrie de festejos que van durar cent dies i van veure el sacrifici de mil feres. El Colosseu té 50 m d'alçada, 190 de longitud t 157 d'amplada. Els historiadors diuen que les seves graderies –accessibles a través de 80 entrades- podien albergar entre 50.000 i 73.000 persones assegudes. Al Coliseu tenien lloc lluites de gladiadors i espectacles públics. La façana exterior de l'edifici es compon de quatre parts diferents, unides entre si en perfecta harmonia. Són tres fileres d'arcades, sostingudes per mitges columnes d'estil dòric, jònic i corinti, més una quarta part –l'àtic- massissa, però alleugerida amb pilars i finestrals


Va ser decorat amb fins marbres, estàtues i frescos a les parets. Al llarg dels segles XV i XVI, el marbre que el recobria va ser arrencat per reutilitzar-lo en altres construccions. Entre altres, es va utilitzar per al Palau 
Barberini. Una coneguda dita llatina diu Quod non fecerunt Barbarifecerunt Barberini (el que no van fer els bàrbars, ho van fer els Barberini).

El 1980, la Unesco va declarar el centre històric de Roma, inclòs el Coliseu, Patrimoni de la Humanitat

Davant del Colosseu hi ha una entrada de metro, que fent transbordament a la parada Termini ens va portar fins a la parada Battistini per poder agafar el transport que ens portaria a l'hotel i descansar d'aquesta tarda tan aprofitada.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada