Kizhi
Arribem al llac Biéloie (llac Blanc). Des de temps remots el llac Biélore i els rius del seu entorn enllaçaven el nord i el sud de Rússia. Ara forma part de la via aquàtica Volgo-Balt. A la zona riberenca va ser creada una estació ecològica, ja que, lamentablement, una part dels boscos va quedar inundada i es podreix, cosa que representa un perill per a les aigües.Durant la nit naveguem pel riu Kovzha que amb 107 km. uneix el llac Biélore i el llac Onega. Al matí creuem la resclosa de Vítegra
De bon matí vam estar travessant el llac Onega fins a la riba més septentrional. El llac té una superfície de 9.894 quilòmetres quadrats, una profunditat de 30 metres i en les depressions 120 metres. Més de 50 rius desemboquen a l'Onega. Al llac hi ha 1.300 illes, la majoria al nord.
A la tarda arribem a Kizhi. Una petita illa de vuit quilòmetres de llargada i no més d'un quilòmetre i mig d'amplada. Banyada per les onades del llac Onega, l'illa està coberta majoritàriament per prats.
Sota el regnat de Pere I durant la guerra del Nord entre Rússia i Suècia les tropes de Carles XII van efectuar diverses incursions a Kizhi. La victòria de Rússia en aquesta guerra es va commemorar amb l'edificació de la catedral de la Transfiguració.
Sota el regnat de Pere I durant la guerra del Nord entre Rússia i Suècia les tropes de Carles XII van efectuar diverses incursions a Kizhi. La victòria de Rússia en aquesta guerra es va commemorar amb l'edificació de la catedral de la Transfiguració.
Aquesta famosa catedral va ser construïda el 1714 sense la utilització d'un sol clau. Insòlita per la seva bellesa, l'església de fusta, rematada amb 22 cúpules cobertes amb xilles d'àlber, que reflecteixen els raigs del sol. El 1764, va ser erigida l'església de la Intercessió de la Verge, de nou cúpules, i el 1879 es va aixecar el campanar piramidal.
El 1951 a Kizhi va ser creat el Museu d'Arquitectura Russa Antiga a l'aire lliure, al qual van ser portades dels llogarets del contorn cuidades edificacions de fusta, entre elles la diminuta església de Sant Llàtzer. Erigida pel monjo Llàtzer, del qual se sap que va morir l'any 1381. Si fos cert aquest fet, l'església de Sant Llàtzer seria la més antiga edificació eclesiàstica de fusta a Rússia.
En aquests paratges els llargs hiverns boreals són molt freds, amb forts vents i molta neu, la tardor és magnífica per la riquesa dels colors. En els plàcids dies d'estiu les cúpules a cebollades de les boniques esglésies de fusta són contemplades pels turistes.


































Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada