Índia

 Varanasi

El trajecte de Khajuraho a Varanasi ho vam fer amb avió. Varanasi és una ciutat situada al marge esquerre del riu sagrat Ganges. Varanasi, una de les més antigues urbs de l'Índia, l'emplaçament de la qual ha experimentat diversos canvis, apareix ja esmentada al Mahabharata i el Ramayana. Va ser una important ciutat cruïlla de camins que portaven al Nepal i al centre del país. Els aris van arribar a aquest lloc atrets per les pròximes mines de coure i de ferro.
Des de fa segles Varanasi és la capital espiritual de l'Índia, la més santa de les set ciutats sagrades a l'hinduisme i al jainisme. La ciutat de Varanasi deu el seu nom a la confluència de dos rius el Varuna i l'Assi. El nom de Benarés tindria l'origen en la deformació anglesa de Varanasi.

Les cerimònies més importants es fan als gats a la vora del riu que s'hi accedeix per estrets carrerons. A les 6 de la tarda aproximadament, quan ha enfosquit, té lloc un dels més importants rituals "La Puja". Un gran nombre d'hindús i també turistes s'agrupen a les escales dels gats i en barcasses a la vora del riu per contemplar, cosa que per a nosaltres és un espectacle exòtic, però per a ells una cerimònia molt important, prova d'això és el fervor amb què segueixen aquests ritus mil·lenaris. "La Puja" es fa per honrar la Mare Ganga i ho realitzen diversos "pujaris". Primer anomenen la Deessa del riu amb caracoles i després li fan ofrenes d'encens amb grans copes, de foc amb grans canelobres i més foc amb uns recipients amb cap de cobra. Després d'oferir una salutació a la Deessa distribueixen un aliment sagrat, "el passeu", que ha estat ofert a la Deessa i els assistents s'emporten un tros a casa per compartir-lo amb la seva família.

El riu al llarg de 5 Km. forma una mitja lluna, oferint una panoràmica extraordinària. A les seves ribes antany hi havia una successió de temples i palaus més o menys luxosos que van construir els maharajàs desitjosos de morir a prop del Ganges. Ara queden les restes d'aquella ciutat que va sobreviure a saquejos i atacs al segle XII per les tropes musulmanes.

A primera hora del matí quan s'està clarejant, a les escales dels ghats arriba una multitud d'indis per fer les seves ablucions al Ganges, banyar-se a les seves aigües i purificar els seus pecats. Sorprèn la devoció dels seus rituals, han de submergir-se completament a les aigües del riu tres vegades seguides, pronunciar el mantra sagrat i beure un glop d'aigua del riu. És curiós la quantitat de turistes en barques fotografiant aquest ritual i els devots hindús indiferents a la seva presència sense sentir-se molestos.

La bellesa de la sortida del sol i la brillantor daurada de l'aigua és impressionant. Abans de pujar a la barca i començar el recorregut hi ha diferents venedors que ofereixen flors amb petites espelmes per dipositar a les aigües del riu com a ofrena a la deessa mare. Sorprèn veure el contrast tan enorme que presenta la riba dreta del riu Ganges completament buida sense cap edificació.

Al final del trajecte ens trobem amb el ghat Manikarnika on incineren els difunts per després dipositar les cendres al riu i així alliberar-se del cicle de la reencarnació. El desig més preat de tot hindú és que la seva ànima pugi al cel en el moment dels seus funerals, per gràcia del foc i així accedir directament a l'estadi suprem, el nirvana. El govern va construir un incinerador elèctric per a les persones sense recursos econòmics.

Més tard vam anar a visitar el temple sagrat Kashi Vishwanath o temple Daurat. Data de finals del segle XVIII. Gelosament ocult entre els ombrívols carrerons del Chowk i passant estrictes controls policials, només vam poder veure la punta de les cúpules cobertes amb 800 quilos d'or. Cap profà està autoritzat a entrar i ni tan sols fer fotos des de l'atzucac.