Venècia
A la tarda arribem a un hotel modern una mica lluny de Venècia. Després de sopar vam anar a veure Venècia de nit.Venècia està construïda sobre 117 petites illes la seva història es remunta al s.V
Venècia és una ciutat bellíssima. Creuem la llacuna amb vaporetto i atraquem molt a prop del Pont dels Sospirs.
El guia ens va acompanyar una estona, però vam tenir temps lliure fins que al rellotge de la Torre dell Orologi els moros de la torre toquessin les dotze.
La nit a Venècia té un encant especial.
L'endemà vam tornar a Venècia. Era un matí una mica gris, però teníem l'esperança que s'aclarís.
L'endemà vam tornar a Venècia. Era un matí una mica gris, però teníem l'esperança que s'aclarís.
En baixar del vaporet ens vam dirigir a la Piazza de Sant Marc, abans d'arribar-hi, vam poder veure el Pont dels Sospirs que estava en obres, una llàstima. El pont s'anomena així pels sospirs que donaven els presoners que venien del Palazzio Ducale seu del govern i es dirigien de camí als calabossos que estaven a l'altra banda del canal.
En entrar a la Piazzeta di Sant Marc vam tenir cura de no passar per mitjà de les dues columnes amb les estàtues del lleó de sant Marc i sant Teodoro, patrons de la ciutat, lloc preferent de les execucions i segons els venecians passar entre elles porta mala sort.
A la Piazzeta aquesta el Palazzo Ducale, no era només la residència dels dux com el seu nom indica, sinó també la seu del Govern, la burocràcia i els calabossos de la República. Les dues magnífiques façanes gòtiques de pedra blanca d'Istria i marbre rosat de Verona donen al mar i a Piazzeta di San Marco.
L'accés al palau es realitza per la Porta della Carta, esculpida per Giovani i Bartolomeo Bon al s.XV. Sobre la porta contemplem agenollat el mateix dux davant del lleó de Sant Marc.
Plaça de Sant Marc
Quan s'arriba a la Plaça de Sant Marc, cal donar la raó a Napoleó que la va descriure com el "saló més bell d'Europa".
Envoltada per la Procuratie Vecchie al costat nord juntament amb la Torre dell'Orologio, al costat sud la Procuratie Nuove, a l'extrem oest es troba l'Ala Napoleònica i davant la presideix la bella Basílica de Sant Marc.
Els arcs que hi ha sobre les portes de la façana mostren bonics mosaics. A la loggia (galeria) que hi ha damunt de l'entrada principal es pot veure la còpia dels quatre cavalls de bronze daurats. A través de la portada s'accedeix al nàxter (vestíbul), les cúpules i arcs del qual llueixen mosaics, la major part del s. XIII. Els mosaics més antics de la basílica, que daten aproximadament del 1063, són als nínxols de la crugia, davant de la porta principal.
El Campanile de la basílica de 99 m d'alçada i construït al s. X, es va enfonsar el 1902 i es va reconstruir maó a maó. Les vistes des de dalt són espectaculars.
Els elegants cafès. El Quadri i el Florian que són a la plaça de Sant Marc, són del s. XVIII, els seus ostentosos i elegants salons transporten a un luxós passat, lloc de trobada de famosos personatges, com Goldoni i Casanova.
Per acabar el matí vam fer un típic recorregut en góndola, que va estar molt bé.
Les cues per pujar a les góndoles no són gaire llargues, ja que hi caben sis persones.
Les cues per pujar a les góndoles no són gaire llargues, ja que hi caben sis persones.
Vam passar per canals estrets i ponts tan petits que els gondolers havien d'ajupir-se.
El recorregut en góndola no va ser gens romàntic, però sí distret. Ponte de Rialto
Vam arribar al Gran Canal i vam poder contemplar el Ponte de Rialto, una bella construcció de pedra de finals del s. XVI per Antonio da Ponte.
Al curt recorregut que vam donar en góndola pel Gran Canal vam poder contemplar alguns edificis, com el palau de Grimani, el de Bembo i el de Loredan.
Durant tot el recorregut gaudim de les serenates d'un gondoler i un acordionista.
Embús de góndoles en entrar al petit canal.
Abans d'anar al restaurant per dinar, vam visitar una fàbrica de vidre de Murano, ens van fer una demostració i després a la botiga hi havia una gran exposició d'objectes perquè els turistes tinguéssim la temptació de comprar.
A la tarda mentre esperàvem que arribés el vaporetto per fer un recorregut pel Gran Canal, ens va caure un xàfec que semblava el diluvi universal, ens vam aixoplugar en un bar, quan va arribar el vaporetto vam travessar el carrer per pujar-hi i ens vam mullar força, però el més trist va ser que vam haver de conformar-nos a veure els palaus del canal a través dels vidres que regalimaven d'aigua. Quan acabàvem el recorregut va sortir el sol.
Hotel la Residenza. Elegant residència històrica.
Església Sant Zacaries, la seva façana gòtica és del s. XV.
Ca D'oro, l'edifici gòtic més excel·lent de Venècia.
Hotel Ca Sagredo Un típic palau venecià
Molts turistes travessant El Pont de Rialto.
Església de Sant Giacobo, la més antiga de Venècia
Església Sant Zacaries, la seva façana gòtica és del s. XV.
Ca D'oro, l'edifici gòtic més excel·lent de Venècia.
Hotel Ca Sagredo Un típic palau venecià
Molts turistes travessant El Pont de Rialto.
Església de Sant Giacobo, la més antiga de Venècia
Palau Contarini del Bovolo i la seva escala externa en espiral.
Teatre de la Fenice és una de les millors òperes del món.
Campiello S. Maria Nova. Església de Sant Giovani i Paolo.
Ens trobem un record del carnaval
a prop de l'església de Santa Maria dei Miracoli.
La Scuola Grande di S. Marco és l'entrada a l'hospital de la ciutat.
Teatre de la Fenice és una de les millors òperes del món.
Campiello S. Maria Nova. Església de Sant Giovani i Paolo.
Ens trobem un record del carnaval
a prop de l'església de Santa Maria dei Miracoli.
La Scuola Grande di S. Marco és l'entrada a l'hospital de la ciutat.
Al costat del Campanile esperant que els moros de la Torre dell'Orologio donés l'hora de partir de la bella Venècia.











































Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada