Índia

Jaipur

Amber

Estem a Jaipur capital de l'estat de Rajasthan. Al matí ens dirigim al Fort Amber que està situat sobre un turó a 11 Km. de Jaipur. El fort el va fer construir el 1592 el Maharajà Man Singh.

Arribem a un pati ple d'elefants preparats perquè els turistes pujats als seus lloms arribin fins al Fort i pel camí puguin provar el seu considerable balanceig. Accedim al Fort passant per un escarpat sender. Durant el trajecte, us acompanyen unes boniques panoràmiques de les muralles del poble d'Amber i del Llac Maota. 

En travessar la porta Suyraj Pol, arribem a un gran pati anomenat Jaleb Chowk.

A la pujada al Fort hi ha diverses persones que fan fotos als turistes que te les intenten vendre quan acabes la visita del Fort. Aconsegueixes les fotos a preus molt barats després del clàssic regateig.

Després de pujar unes escales ens trobem amb un segon pati on hi ha el Diwan-e-Aam o la Sala de les Audiències Públiques. Compte amb 40 pilars de gres i marbre blanc, capitells d'estil hindú amb elefants esculpits i la base dels pilars amb motius mongols que sostenen un sostre voltat.

Per entrar al palau creuem per la Ganesh Pol que té una bonica arcada coberta de pintures. El déu Ganesh símbol de la sort presideix l'arcada i sobre ella hi ha la càmera Suhag Mandir. Les finestres d'aquesta cambra tenen les reixes de marbre des d'on les dones de la família reial solien veure les activitats del Diwan Aam.

Des de la Ganesh Pol, accedim a un jardí amb dibuixos geomètrics perses envoltat per tres bells salons: el Diwan i Khas o Saló de l'audiència privada, decorat amb marbre i miralls i té escultures intricades a les parets i al sostre. A la nit, quan s'encenien els llums d'oli i es reflectien als miralls, l'habitació s'il·luminava amb bellíssims jocs de llum. El sostre semblava com si estiguessin centellejant al cel les estrelles.

En un altre saló hi havia finestres amb vidres de colors. El tercer saló, Sukh Niwas o Saló del Plaer, tenia un complex procediment de circulació d'aire que sortia d'uns panells de marbre. A la calor sufocant de l'estiu, un buf d'aire continu i refrescant envaïa l'estada per al plaer del maharajà.

Des del Suhang Mandir o Saló de la Glòria al pis superior podem contemplar una bonica panoràmica del llac Maota i Kesar Kyari o Bressol de Safrà al centre, un altre jardí al voltant del llac és el Dala Ram ka Bagh. Des d'aquest saló, a través de les reixes de marbre, les dones de l'harem feien flors al maharajà quan aquest tornava.

En aquella època, El maharajà tenia dotze favorites i més de tres-centes concubines allotjades en unes estances amb un pati central i un mirador al centre per a les "Assemblees Generals" de les favorites. Ara a tot el palau hi ha dones que cuiden la neteja del recinte.

Abans de sortir del Fort, unes quantes botigues de records convidaven a tafanejar. Des d'un racó, cridant l'atenció dels turistes, sortia una música estrident. Vam anar a veure i eren uns encantadors de serps que amb les seves flautes intentaven fer moure unes pobres serps força endormiscades.

De tornada a Jaipur ens parem al costat del llac Man Sagar per contemplar el Jal Mahal o el Palau d'Aigua, construït el 1799 al mig del llac com a lloc d'estiueig i punt de reunió.

Al centre de la ciutat, al costat del Palau de la Ciutat, hi ha un gran observatori a l'aire lliure anomenat Jantar Mantar, compost per uns vint instruments, va ser construït el 1728.

L'astronomia era una obsessió del maharajà, en una època quan només uns quants prínceps tenien el luxe d'instruments adequats per esbrinar el temps. Sawai Jai Singh, l'últim astrònom clàssic de l'Índia va ser recolzat i guiat per Pandir Jagannar Samrat, el coneixement del qual i perícia en diverses llengües com el sànscrit, l'àrab i el persa, van facilitar que Jai Singh interpretés diferents llibres, manuscrits, i informació relacionada a l'astronomia i l'astrologia.