Índia

 Khajuraho

Esmorzem a l'hotel i emprenem el viatge cap a Khajuraho que es troba a 172 Km. d'Orxa. Durant el trajecte vam creuar la ciutat de Chhatarpur i alguns pobles on hi havia animats mercats. La circulació a la carretera no és molt ràpida a causa del seu estat. Ens trobem amb un tram de la calçada en obres, això demostra que de mica en mica van arreglant coses. Arribem a Khajuraho a l'hora de dinar.

Khajuraho amb 10.000 habitants és l'antiga capital de la dinastia rajput dels Chandela, van crear aquest regne entre els segles X i XIII. Durant aquest període van construir els temples que representen un magnífic exemple de l'art indoari (negara). En altres temps, sobre aquesta plana àrida hi havia 85 temples, actualment només en queden 22. Aquest conjunt arquitectònic va quedar amagat entre la mala herba fins que va ser descobert pels britànics a mitjan segle XIX. El 1986 la Unesco ho va declarar Patrimoni de la Humanitat.

Hi ha tres grups de temples, però els més conservats i visitats són els del grup Oest. En un magnífic entorn natural es poden contemplar la gran quantitat de figures i relleus esculpits a les parets dels temples. És admirable el treball de les escultures i la riquesa de detalls. Les escenes principals tracten de temes de la vida quotidiana de reis, reines, divinitats, guerrers i belles dones. La luxúria, la neteja, les recepcions evoquen cerimònies íntimes o públiques, sempre amb un toc d'humor, d'ironia i de burla.

Pel que fa a les escenes eròtiques no se'n coneix amb exactitud els significats. Naturalment, es pensa al Kama Sutra, aquest cèlebre tractat d'erotisme que data dels segles IV al VIII.
Segons la cultura tàntrica, les escenes d'amor representen l'oblit d'un mateix, l'abolició del temps i com a conseqüència la millor manera de meditar. L'individu entra aleshores en una fase de negació del seu ego, segons la qual està en condicions de sentir el poder diví.

Gairebé tots els temples responen als mateixos criteris arquitectònics: un porxo d'entrada, un gran rebedor, un vestíbul i una mena de cel·la. Els pilars, les llindes i els sostres estan bellament esculpits.

A l'exterior les torres, les shikharas, s'alcen a diferents alçades semblant muntanyes competint entre elles. La superfície exterior i més alta de les torres dels temples estan coberts de plafons esculpits, que recorden un niu d'abelles.