Itàlia

 El Vaticà

Sortim de l'hotel havent esmorzat, per entrar als Museus del Vaticà a les 8,30 una hora prudencial, ja que la visita és molt llarga. Nosaltres no vam haver de fer cua, perquè el guia ja tenia les entrades reservades, però hi ha qui fa més de 2 hores de cua.

No es poden llistar totes les obres d'art que hi ha als Museus del Vaticà, una gegantina col·lecció que va des de l'antic Egipte fins al segle XX. Entrem per la porta de la Viale del Vaticà i ens trobem en un gran pati, el Pati de la Pinya, el seu nom és degut a una gran pinya de bronze d'uns 4 metres d'alçada, que es troba en una part destacada, dins d'un àbsida obert.

A un costat d'aquest pati hi ha uns panells amb les pintures de la Capella Sixtina i allà és on donen totes les explicacions, ja que quan entres a la capella, has de romandre en silenci.

Museus del Vaticà

Som al Pati Octògon on hi ha unes destacades estàtues, com Laocoonte i els seus fills, una obra de 2,45 m d'alçada feta de marbre, una de les estàtues més famoses que es pot veure és Apol·lo del Belvedere, còpia romana del segle II dC. d'un original grec en bronze, atribuït a Leojares (330-320 aC), col·locat a l'Àgora d'Atenes. Representa el Déu de la bellesa, amb un braç estès per sostenir probablement un arc, i una fletxa a l'altra mà. Durant el període neoclàssic va ser pres com a exemple de perfecció formal i de virtuosisme tècnic i va ser portat al Vaticà per decisió de Juli II.

Passada l'escala Bramante vam entrar a la Sala Rodona, va ser construïda per Michelangelo Simonetti amb ple gust neoclàssic a finals del Settecento, la cúpula amb 21,60 metres de diàmetre, imita la del Panteó.

Al centre hi ha una gran pica rodona, monolítica de pòrfir, amb amplada de gairebé cinc metres, situada abans a la Domus Aurea i col·locada aquí a finals del Settecento.

Molt suggestiva és la figura d'Hèrcules en bronze daurat de finals del segle II dC. C., trobat prop del Teatre de Pompeu, i el mosaic del segle III de les termes d'Otricoli (localitat de la regió d'Umbría).

En sortir trobem la sala de la Creu Grega amb les dues figures egípcies custodiant la Sala Rodona

Davant hi ha l'Escala Simonetta.

Pujant per l'escala arribem a la galeria de Els Canelobres, decorada amb escultures clàssiques. S'exposen estàtues romanes i còpies d'originals gregues del període hel·lenístic (segles III-I aC) i als arcs, enormes canelobres de marbre del segle II dC. originaris d'Otricoli.

En aquesta galeria vam veure la devesa de l'abundància.

Després arribem a la galeria dels mapes. Deu el seu nom als quaranta mapes pintats a la fresca sobre els murs, representant les regions italianes i les possessions de l'església a l'època del papa Gregori XIII (1572-1585). Van ser realitzats entre els anys 1580 i 1585 segons els cartons d'Ignasi Dantí, famós geògraf d'aquell temps. Considerant els Apenins l'element divisori, sobre una paret estan pintades les regions banyades pels mars Lígur i Tirrè, sobre l'altra les regions banyades per l'Adriàtic. Cada mapa regional representa el plànol de la ciutat principal. Cal destacar els frescos d'Ignasi i Antonio Dantí. (1580-1583) que mostren les belles possessions del papa a Venècia. Van ser restaurats pel papa Urbà VIII (1623-1644). Informació extreta de Wikipedia. La majoria les galeries tenen els sostres molt ornamentats.

Caminem per alguna sala més i arribem a la Capella Sixtina, molt bonica, però és impossible fer alguna foto, està molt vigilada. En sortir vam anar a les grutes vaticanes per veure la tomba de Sant Pere i la d'altres Papes.

La Basílica de Sant Pere

Arribem a la Basílica de Sant Pere, l'església més coneguda del planeta, un dels símbols de la Ciutat Eterna i la més important fita els pelegrins catòlics. L'enorme basílica està situada sobre la tomba de Sant Pere, apòstol i primer Papa. En realitat, l'església primitiva, construïda pel Papa Silvestre I al voltant de l'any 326, era molt diferent de la que coneixem avui. La forma actual de Sant Pere es deu al papa Nicolau V que, el 1452, va decidir reconstruir completament l'edifici. 

Les obres van durar un total de 300 anys. En la realització de la nova basílica es van anar succeint els genis de l'arquitectura del moment, Bramante, Sangallo, Miquel Àngel i altres. Finalment els acabats van ser obra de Bernini. L'espectacular basílica és d'una gran bellesa. Pot acollir 60.000 persones, les dimensions 185 m de longitud i 119 m d'alçada.

Al centre de l'església hi ha l'altar papal, coronat pel famós baldaquí en bronze, creat per Bernini, realitzat entre els anys 1624 i 1632. Amb els seus 29 metres d'alçada, va ser encarregat pel papa Urbà VIII Barberini (1623- 1644) perquè omplis el "buit" sota la cúpula i creés un moviment ascendent. El baldaquí està format per quatre colossals columnes salomòniques en espiral amb estries, branques d'olivera i llorer, rematades per capitells corintis; la coberta, amb volutes i estàtues angulars d'extraordinària elegància, culmina en una esfera de bronze daurat.

A l'absis hi ha la Càtedra de Pere, esculpida per Bernini l'any 1666. Es tracta d'un tron ​​de bronze sobre el qual reposa una cadira de fusta i que suposadament es tracta de la càtedra de Simó Pere, si bé el més probable és que sigui la cadira en què va ser coronat l'emperador del Sacre Romà Imperi Germànic Carles el Calvo.

Una altra magnífica obra d'art de Bernini que es pot contemplar a l'interior de la basílica de Sant Pere és la tomba del Papa Alexandre VII. Sota els plecs del llençol de marbre es reconeix —si s'observa amb deteniment— un esquelet de mida real amb un rellotge que indica al papa el temps transcorregut.

La Pietat ocupa la primera capella de la nau lateral dreta, té una alçada d'1,75 mi descansa sobre una plataforma d'1,68 m d'amplada. Miquel Àngel va acabar aquesta obra l'any 1500, quan només tenia 25 anys. L'autor va signar la seva obra a la banda del pit de Maria amb la inscripció: Michael Angelus Buonarrotus Florentinus Faciebats ("el florentí Miguel Ángel Buonarroti ho va fer"). Malauradament, aquesta magnífica obra escultòrica només es pot contemplar a través d'una espessa lluna de vidre blindada. La instal·lació de tal protecció va tenir lloc després que el 1972 un pertorbat mental ataqués l'escultura amb un martell, causant greus destrosses.

La més important aportació de Miquel Àngel va ser la gran cúpula que es troba just sobre l'altar major i la suposada tomba de l'Apòstol Pere; que malgrat el seu pes, sembla surar a l'aire, la qual és acabada pels arquitectes que van succeir aquest gran artista com a directors de l'obra. Els mosaics de l'interior són de Giuseppe Cesari i representen les diferents jerarquies de sants. 

La cúpula té un diàmetre de 42,5 metres i una alçada de 132 metres.

Cap cadira ni banc no obstrueixen la visió; l'ull vague lliurement sobre la brillant superfície del paviment de marbre de la basílica, on hi ha espai per a milers de persones.

Plaça de Sant Pere

Sortim a la gran Plaça de Sant Pere del Vaticà, una gran esplanada trapezoidal que s'eixampla lateralment mitjançant dos passatges, amb forma el·líptica, de columnates rematades en una balustrada sobre la qual s'assenten les figures de cent quaranta sants de diverses èpoques i llocs.

A l'interior hi ha dues fonts, una a cada focus de l'el·lipse i al mig de la plaça es va erigir un monumental obelisc (de 25 metres d'alçada i 327 tones), un bloc petri sense inscripcions portat des d'Egipte que era al centre d'un circ romà. El 1586 el Papa Sixt V va decidir col·locar-lo davant de la Basílica de Sant Pere en memòria del martiri de Sant Pere al Circ de Neró. Se'l coneix com el "testimoni mut", ja que al costat d'aquest es va crucificar Pere.

La façana, obra de l'arquitecte Carlo Maderno que la va acabar el 1614. Amb 114,69 metres d'amplada i 48 d'alçada, presenta un ordre de columnes i pilastres sortints corínties sobre les quals es recolza un imponent frontó amb timpà central, coronat per una balustrada amb tretze estàtues (d'uns 6 metres d'alçada): la central, representa el Redemptor beneint. Sobre l'arquitrau, una inscripció recorda que l'obra es va fer sota el papa Paulo V (1605-1621) Borghese.

A l'ordre inferior s'obren cinc entrades a l'atri, sobre les quals hi ha nou finestres, tres amb balcó. La finestra central rep el nom de "loggia de les benediccions", perquè des d'ella treu el cap el Papa per donar el seu missatge augural amb la benedicció apostòlica "Urbi et Orbi" (a la ciutat i al món) immediatament després de la seva elecció, a Nadal i Pasqua.

Esplèndida foto de La Plaça de Sant Pere des de la Cúpula (foto de monografies a internet)

La Guàrdia Suïssa Pontifícia té 500 anys d'història. Un cos de soldats creat per desig exprés del Papa Juli II que, el 1505 va enviar una butlla a la Confederació Helvètica comunicant l'encàrrec que havia donat a Peter von Hertenstein de conduir fins a Roma 200 homes que s'ocuparien de la custòdia de la persona del Papa i dels palaus pontificis. La seva dedicació exclusiva és la de servir com a "exèrcit" de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, per tal de procurar seguretat al Papa i vigilància a la ciutat pontifícia.

Actualment, l'equip el componen 100 guàrdies suïssos, que són entrenats en diferents procediments de defensa, i en l'ús de diferents armes com l'antiga alabarda, l'espasa, o les pistoles modernes, gasos lacrimògens i un fusell modern. Els seus components es recluten entre joves barons suïssos entre 19 i 30 anys, solters, catòlics i amb una talla de més de 1,74m. Porten un vistós uniforme en colors vermell, groc i blau dissenyat en origen per Miquel Àngel.