Itàlia

 Pompeia   

Sortim d'hora i ens dirigim a Pompeia.
Un record espantós de les forces malignes ocultes de les profunditats del Vesuvi, Pompeia és el jaciment arqueològic més esglaiador d'Europa i una de les atraccions turístiques més visitades d'Itàlia, declarades Patrimoni Mundial per la Unesco.

El Fòrum

Però el seu atractiu va més enllà del turisme. Des del punt de vista arqueològic, té un valor incalculable, en gran manera pel fet que no va quedar arrasada pel Vesuvi, sinó enterrada per una capa de lapil·li (piroclasts de pedra tosca incandescent), el 24 d'agost de l'any 79 dC. com va descriure Plini el Jove en el seu cèlebre relat de l'erupció.

Entrem per la Porta Marina i arribem al Fòrum, cobert d'herba, era la plaça major de la ciutat, un gran rectangle de vianants envoltat per columnes de pedra calcària.

Al fons del Fòrum es veuen les restes del Temple de Júpiter, del qual es conserva un dels dos arcs de triomf.

Temple de Júpiter

I al costat del Fòrum es conserva el Graner, on ara s'emmagatzemen centenars d'àmfores i molts motlles de cossos.

A prop d'allà hi ha el Macellum, que era el mercat principal de carn i peix. Des del mercat, per la Via degli Augustali s'arriba al Lupanare, el més ben conservat dels bordells de la ciutat. És un edifici amb habitacions decorades amb alguns dels frescos més picants de Pompeia.

El Lupanare

Passejant per uns carrers d'unes pedres enormes vam poder contemplar restes de fonts.

El que hauria pogut ser una taverna.

Visitem les Termes Stabiane, són uns banys típics del s. II aC Els banyistes entraven pel vestíbul i anaven als vestidors voltats abans de passar pel tapidarium (la sala temperada) i el caldarium (la sala calenta)

Contemplem el Teatre Gran (s. II aC), un enorme teatre amb un aforament per a 5.000 persones.

Darrere de l'escenari hi ha el Quadripòrtic dei Teatre, per on passejaven els espectadors als intermedis, i que després va servir de barracó per als gladiadors.

Els carrers molt llargs i per poder creuar-los sense mullar-se quan baixava aigua, hi havia uns pilons de pedra, com els passos de zebra d'ara.