Egipte

 Hem arribat d'Egipte, un país ple d'història. El guia que hem tingut ha fet molt amenes totes les explicacions, que no en estat poques. En primer lloc, ens van portar al port de Luxor, per allotjar-nos al vaixell. Fèiem un creuer fluvial pel riu Nil de Luxor fins al Caire.

El Nil és el riu més gran d'Àfrica, que flueix en direcció nord a través de deu països —Burundi, Ruanda, Tanzània, Uganda, Kenya, República Democràtica del Congo, Sudan, Etiòpia i Egipte — fins a desguassar a l'extrem sud-est del Mediterrani, formant el gran delta del Nil, sobre el qual estan situades les ciutats del Caire i Alexandria. Té una longitud de 6650 km, el segon riu més llarg del món després de l'Amazones.

La font més llunyana del llac Victòria és el riu Kagera, localitzat a l'oest de Tanzània. Si es considera aquest com a font del Nil, el seu naixement seria el curs d'aigua més llarg dels que desemboquen a la Mediterrània.

El Nil neix a Burundi i té dos ramals o fonts principals: el Nil Blanc i el Nil Blau. El primer travessa els Grans Llacs d'Àfrica, tenint la seva font més distant a Ruanda, i flueix cap al nord per Tanzània, el llac Victòria, Uganda i Sudan, mentre que el Nil Blau neix al llac Tana, a Etiòpia, i creua el sud-est del Sudan. Tots dos es troben a la capital sudanesa, Khartum.

Luxor

 Al matí ens disposem a visitar el primer temple, el de Luxor, que va ser construït entre els anys 1400 i 1000 aC pels faraons Amengual III i Ramsès II, el primer va construir la part interior i el segon el recinte exterior, afegint la façana, els colossos i els obeliscs. El temple fa 260 metres de llarg i està dedicat a Amón (déu del vent).

UNA PORTA D'ACCÉS AL MÓN DELS DÉUS

A punt d'entrar al recinte, un enorme obelisc, que simbolitza un raig de sol petrificat, sorprèn el visitant. La seva alçada de 25 m gairebé obliga a mirar cap amunt i es perd el detall dels quatre babuïns que en decoren la base. A l'origen, anava acompanyat d'un altre obelisc que va ser donat a França el 1831 i que ara es pot veure a la plaça de la Concòrdia de París.

No menys impressionants són els dos colossos sedents que flanquegen l'entrada i que representen el faraó Ramsès II.

L'ESTRANYA MESQUITA 

Després de creuar el piló, a l'esquerra apareix la part del darrere d'una mesquita, la d'Abu l'Haggag, que va ser construïda al segle XIII sobre les ruïnes del temple de Luxor. Tot i que no té res a veure amb l'antic Egipte, la seva altura respecte al sòl revela, de forma molt gràfica, fins a quin punt el temple va estar enterrat. De fet, la seva presència ha impedit excavar completament el temple de Luxor.

CAPITELLS QUE FLOREIXEN

Els dos colossos sedents de Ramsès II marquen l'inici de la columnata d'Amenothep III: dues files de set columnes de 16 metres. Aquestes estaven decorades amb escenes vistoses del Festival d'Opet. 

A diferència de les columnes del pati de Ramsès II, que hem deixat enrere, aquestes tenen el capitell pa piriforme obert. El papir, a més de ser un suport d'escriptura, era una planta que creixia als aiguamolls del delta del Nil. No només proporcionava el material per a l'escriptura, sinó que també servia d'aliment i amb la tija s'elaboraven cordes, cistells, mobles, calçat i fins i tot vaixells. Atesa l'abundància d'aquesta planta al paisatge fluvial a la vora del Nil, va ser un dels motius preferits pels artistes egipcis. 

Es troba a les columnes i relleus dels temples, així com als amulets funeraris i en multitud d'objectes quotidians. Per desgràcia, aquesta planta va ser víctima de la sobreexplotació i va desaparèixer de les riberes del Nil a finals del segle XVIII. Actualment, el papir silvestre es troba a la vall del Jordà, a Israel, i també a Sicília, possiblement introduït en època grecoromana, i en certes regions de l'Àfrica tropical.

UNA GRAN COLUMNATA

La columnata connecta els dos patis del temple: el de Ramsès II i el d'Amenhotep III. Tots dos estan envoltats per dues fileres de columnes pa piriformes tancades, però almenys en aquest no hi ha una mesquita al mig i un es pot fer una idea del que va ser el pati al seu dia. Els patis estaven a l'aire lliure, com ara, i la resta del temple si trobava sostre, inclosa la columnata d'Amenthotep III.

El 1989, en aquest pati es va trobar un veritable tresor arqueològic: un amagatall que contenia 26 estàtues faraòniques, avui exposades al museu de Luxor, que val la pena visitar. Aquestes escultures, molt ben conservades i de gran bellesa, van ser enterrades pels sacerdots del temple en època romana per deixar lloc a altres destinades al culte imperial, al que estava dedicat Luxor aleshores. 

Cal recordar que després de la victòria a la batalla d'Actium (31 aC), contra Marc Antoni i Cleòpatra, l'emperador August va convertir Egipte en una província romana.

Els Temples de Luxor en època romana

Com els altres santuaris de la ciutat, Luxor va rebre atenció per part dels darrers Ptolomeus als quals podem atribuir el petit temple de Serapis que acull el visitant que recorre el droms. És a partir de l'època romana quan comença el declivi del temple. De fet, des dels primers anys de la kratesi, una guarnició romana s'instal·la a Luxor. 

Una capella en honor d'August és habilitada a l'habitació del rei diví i, en aquesta ocasió, l'accés a les sales és modificat, sent la funció inicial de temple transformada irremeiablement. Les portes axials són tapiades i es crea un absis per acollir l'estàtua de l'emperador. Es va realitzar una nova decoració als murs de la sala, afegint-hi una capa d'estuc pintat amb figures d'estil purament grecoromà.