Cambodja

 Llac Tonlé

El llac Tonlé té una extensió de 2590 km², que pot arribar fins als 24.605 km² durant l'estació de les pluges. Representa l'extensió més gran d'aigua dolça del sud-est asiàtic i s'ubica a la plana central del país. El llac està orientat en direcció nord-occidental-sud-oriental.

Tonlé Sap forma part del major ecosistema hídric del sud-est asiàtic i és objecte de protecció com a biosfera, declarat com a tal per la Unesco el 1997. El llac està alimentat per nombroses lleres procedents de totes les latituds, que són, al seu torn, un important mitjà de transport a la regió central del país. 

D'altra banda, el llac és tributari del riu Sap que flueix cap al sud-orient i que a Nom Pen s'uneix al Mekong formant el riu Basac. A més, és vital per a l'economia regional per la seva riquesa en pesca i la fertilitat de les seves riberes per al cultiu de l'arròs. El llac està associat a més al complex arqueològic d'Angkor Wat, el qual s'estén a la seva àrea nord-occidental, a prop de la Ciutat de Siem Riep.

Durant l'estació seca, el llac és més aviat petit, amb 2.590 km² d'extensió i només un metre de profunditat. Però durant els monsons passa un fenomen que només Cambodja i Egipte amb el Nil poden presenciar: els rius Sap i Mekong canvien el sentit del corrent cap al nord-occident, és a dir, tornen l'aigua. Aquest fenomen és degut a l'abundància de les pluges que comencen al juny i acaben cap al desembre, cosa que crea un creixement en el volum de les aigües. Les aigües són literalment rebutjades pel mar o redreçades, per la qual cosa busquen un espai natural d'extensió o retir i aquest és el llac Sap, el qual assoleix a la temporada de pluges una extensió de 24.605 km², és a dir, augmenta més de deu vegades la seva mida. 

Boscos i camps del voltant es converteixen literalment en retir del llac fins que el corrent dels rius normalitza el seu curs, la qual cosa és celebrada a Cambodja amb el Festival de l'Aigua. El fenomen comporta grans beneficis perquè fertilitza les terres i incrementa l'activitat pesquera.

La majoria de la gent que viu a les cases flotants (palafits) del llac és d'origen vietnamita. Viuen de la pesca i utilitzen l'aigua del llac per a les seves necessitats. Totes les cases disposen de generadors elèctrics. Al llac hi ha un col·legi que fa d'orfenat, tenen botigues, bars, llocs per poder distreure i també una església.

Abans de marxar van parar en una barca pels turistes.