Florència
La Plaça del Duomo i el Batisteri
Arribada a Florència, bressol del Renaixement i llar de Maquiavel, Miquel Àngel, i els Mèdicis. Florència és romàntica i incomparable. Els seus carrers al costat del riu evoquen milers de relats del passat medieval.La plaça del Duomo reuneix tres edificis molt emblemàtics, la Catedral, el Campanile i el Batisteri.
La Cattedrale di Santa Maria del Fiore és un dels monuments més famosos de la ciutat. La cúpula de teules vermelles domina la línia de l'horitzó florentí. Començada el 1296 per l'arquitecte Arnolfo di Cambio, va trigar més de 150 anys a completar-se.
La façana neogòtica de marbre rosa, blanc i verd, va ser dissenyada per l'arquitecte Emílio de Fabris al s. XIX, és visualment molt cridanera, la decoració escassa de l'enorme interior de la catedral, de 155 m de llarg i 90 d'amplada, resulta sorprenent.
El Campanile amb els seus 414 esglaons per a qui vulgui pujar fins a dalt, té 82 m d'alt, dissenyat per Giotto el 1334. Va morir abans que es completés l'elegant campanar, per la qual cosa Andrea Pisano i Francesco Talenti ho van acabar.
El Batisteri, un dels edificis més antics de Florència, és d'estil romànic del s. XI, una estructura de ratlles octogonal de marbre blanc i verd. Està dedicat a sant Joan Baptista i Dante és un dels famosos que ha begut de la seva pica baptismal. El Batisteri té tres portes, però les més lloades són les portes de bronze daurat de l'entrada est, la Porta del Paradís que Ghiberti va trigar 27 anys a acabar.
Caminant arribem a la Piazza de la República, el centre de la Florència romana i medieval. Els edificis actuals, construïts majoritàriament a finals del s. XIX, acullen els cafès més antics de la ciutat.
No lluny d'aquí es troba el Mercat Nuovo, abans era un mercat de qualitat, però ara només hi ha souvenirs i parades de cuir, al seu extrem sud hi ha la Fontana del Porcellino i diu la llegenda que fregant el morro del porc i llançant una moneda a l'aigua, tornaràs a Florència.
El Palazzo Strozzi d'estil renaixentista, el va aixecar una de les famílies rivals dels Mèdicis més poderoses, mai no es va completar, però les seves tres façanes acabades de pedra forta pesada i rústica són tota una ostentació de poder.
El Pont Vechio, aquest pont del s.XIV ha acollit els mercaders de joies des dels temps en què Ferran I de Mèdicis els va ordenar instal·lar-s'hi en substitució dels carnissers de la ciutat que solien llançar les sobres de carn al riu i cap a una olor espantós.
Palazzo degli Uffizi
Dissenyat i construït per Vasari al s.XVI a petició de Cosme I, el Palazzo degli Uffizi va allotjar originàriament els administradors, la judicatura i les corporacions de la ciutat, es tractava d'un edifici d'oficines del govern.
El successor de Cosme, Francesc I, va encarregar a l'arquitecte Buontalenti que modifiqués la planta superior del palau, perquè allotgés la col·lecció d'art creixent i així de manera indirecta va començar a convertir-se en una galeria d'art.
El successor de Cosme, Francesc I, va encarregar a l'arquitecte Buontalenti que modifiqués la planta superior del palau, perquè allotgés la col·lecció d'art creixent i així de manera indirecta va començar a convertir-se en una galeria d'art.
El Palazzo Vecchio ubicat a la Piazza de la Signoria, és la seu del govern florentí. Construït per Arnolfo di Cambio entre 1298 i 1314 per a la Signoria, el màxim organisme del Govern republicà florentí. Avui dia continua sent l'oficina de l'alcalde.
La Piazza della Signoria
La Piazza della Signoria, aquesta plaça encantadora és el centre de la vida política de la ciutat i està envoltada d'alguns dels edificis més famosos.
El David que vigila l'entrada al Palazzo Vecchio des del 1910 no és l'original que va ocupar aquest lloc fins al 1873, però ara és a la Galleria dell Accademia.
Passejant cap a La Galleria dell'Accademia per admirar l'original escultura del David de Miquel Àngel, vam veure aquests guàrdies. A qui intentaven multar?


















Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada