Suïssa

 Lucerna-Pilatus

Al matí, ens assabentàvem que al centre de Suïssa hi havia hagut unes fortes inundacions. En arribar a Lucerna, ens trobem que el desbordament del riu Reuss i del llac dels Quatre Cantons era molt visible, les aigües inundaven part de la ciutat, els cignes es passejaven fora del llac i els ponts del riu Reuss amb prou feines ensenyaven els seus arcs, però, així i tot, hi havia molta tranquil·litat.

Pilatus

Un vaixell, ens havia de portar a fer un recorregut pel Llac dels Quatre Cantons fins a arribar a l'estació del tren cremallera, per pujar a la Muntanya Pilatus. Però com que era impossible navegar pel llac, vam anar amb autocar fins a l'estació. Aquest tren cremallera és el més costerut del món amb una inclinació màxima prop del 48%.
El dia era assolellat i les panoràmiques mentre pujàvem l'enfilat recorregut van ser precioses.

Però, en arribar a la part superior, va arribar una boira gruixuda que cobria tot i no vam poder veure les magnífiques vistes que el mont Pilatus mostra els seus visitants. El seu imponent sòlid rocós, molt famós per la seva abundant flora, està unit a la llegenda que el considera habitat per l'esperit de Poncio Pilat.

La baixada de la Muntanya Pilatus la vam fer pel costat oposat a la pujada, amb dos telefèrics panoràmics, però nosaltres ens vam trobar amb el mateix problema per veure les vistes, la feliç boira que no ens va deixar veure res fins ben a prop de l'arribada.

En arribar a Lucerna i intentar visitar, els carrers a prop del llac estaven inundats, hi havia uns taulers alts per passar i no mullar-se, però n'hi havia que no li importaven passejar-se a l'aigua.

Al centre, ja sense aigua, vam contemplar l'elegant ciutat amb aspecte medieval.
L'antic Ajuntament domina el Kornmarkt, una plaça típica de la ciutat antiga envoltada de cases del segle XVI. L'edifici, construït entre els anys 1599-1606, combina amb l'estil gòtic alemany el gust renaixentista italià. Una torre quadrada al costat, mostra una rica portada tallada del 1606.

El centre de la zona de vianants és el cor de l'antiga Lucerna i és plena de cases típiques dels segles XV i XVI, amb façanes bellament pintades.

Un petit parc acull el famós monument del Lleó, dedicat als guàrdies suïssos de la família reial de França, morts el 1792, víctimes de la Revolució. Al centre d'una paret rocosa elevada, està tallada a la roca viva, la suggestiva imatge d'un lleó moribund, recolzat sobre un escut amb els lliris de França.

A la tarda, en passejar pel costat del riu, vam veure que les aigües havien baixat el seu nivell i per precaució de futures pujades (perquè pronosticaven més pluges) l'exèrcit va posar sacs de sorra a la vora del riu.

Vam passar pel famós pont de fusta del segle XIV, el més antic de la ciutat i el més famós de Suïssa, sempre ple de flors i aquest dia apareixia molt trist amb l'aigua arribant a un nivell altíssim. Està situat obliquament sobre el riu Reuss, fa més de 200 m de llarg i té aproximadament a la meitat una torre octogonal, anomenada Wasserturm (torre de l'aigua), construïda el 1350 i ha estat utilitzada per a diferents usos.

Des del pont de fusta, es poden veure les dues altes torres amb remat de bulb de la Jesuitenkirche, l'església dels Jesuïtes, la primera de Suïssa construïda a l'estil barroc jesuític.

Marxàrem de Lucerna amb les imatges del riu Reuss ple d'aigua, el nivell del riu era molt alt.