Rússia

 Kirilov

A prop de Yaroslavl, des del riu vam poder veure el monestir femení Tolgski.

Quan estàvem a punt de deixar el riu Volga vam passar davant de l'escultura dedicada a "Mare Volga". Totes les descripcions del seu principal riu va compondre el poble de Rússia!

La conca del Volga aporta una quarta part de la producció agrícola del país i una cinquena part de la pesca fluvial. El Volga va ser des de temps remots via comercial animada entre el nord i el sud d'Europa oriental. La navegació regular comença a partir de la ciutat de Rzhev i a Tver l'amplada del Volga ja arriba a 200 metres.

Deixem que el Volga segueixi el curs i a la nit creuem l'embassament de Ribinsk. Aquest embassament es va formar com a resultat de la contenció de les aigües del Volga i el Sheksna per les preses del nus hidràulic de Rýbinsk. La superfície de l'embassament és de 4.580 quilòmetres quadrats i la profunditat mitjana 6 metres.

Seguim la navegació pel riu Sheksna i passat l'embassament de Rýbinsk, arribem al port de Goritsi. Allà ens espera un autocar per emportar-nos fins a Kirílov. Aquesta ciutat va sorgir al voltant del monestir de Sant Ciril, el seu principal atractiu. El monestir es troba a la vora del llac Síverskoe. Sant Ciril de Bielozersk va ser el fundador i primer superior d'aquest important monestir.

Els monestirs exercien un paper molt important a la vida de la Rússia antiga. Ells eren posats d'avançada a les fronteres, centres de vida econòmica i cultural, propagadors de la cristiandat i de l'alfabetització entre les tribus paganes.

A finals del segle XIV l'església ortodoxa, com tot el poble rus, experimenta un gran auge espiritual. El 1380 es va lliurar la batalla de Kulikovo, on Rússia va obtenir la primera gran victòria sobre l'Horda d'Or. El triomf va enfortir la fe en l'imminent alliberament del jou mongol.

Després de romandre un any a la solitud, en concentració espiritual, Ciril construeix l'església de la Dormició de la Verge. El reverend Ciril va morir a l'edat de 90 anys. El dia de la defunció del fundador el monestir comptava amb 53 monjos. El santuari es converteix en lloc de pelegrinatge.

El 1529 el van visitar el gran príncep Basili III i la seva dona, els qui imploraven Déu els donés un hereu. Un any més tard ells van tenir un fill, el futur Ivan el Terrible. Al segle XVI al monestir es van construir les esglésies de l'Arcàngel Gabriel i de Sant Joan Baptista, erigides en commemoració del naixement de l'hereu del tron ​​rus.

Ivan el Terrible sempre es va preocupar pel benestar del monestir. Ell va viatjar quatre vegades al monestir i va observar estrictament el rigorós reglament monàstic.
Cap a principis del segle XVII els monjos del monestir s'havien convertit en grans terratinents, arribant a pertànyer-los més de 600 llogarets.

En el període dels disturbis, el 1612, el monestir és assetjat per les tropes poloneses, però aquestes són desbaratades per les forces aliades de soldats i monjos. L'edificació de temples continua al llarg de tot el segle. Alhora es creen sòlides fortificacions defensives, amb la finalitat de protegir les terres russes de la invasió sueca. L'alçada de les muralles arriba a 11 metres.

El 1676 el monestir va ser reclòs el deposat patriarca Nikon, les reformes del qual van provocar la divisió de l'església russa. El 1919 els béns del monestir van ser nacionalitzats, i el 1924 el monestir va ser tancat. Actualment, parteix del monestir va ser reintegrada a l'església. Les tasques de reconstrucció es van fent de mica en mica després d'uns quants anys d'abandonament i encara falta moltíssim per restaurar.

De la ciutat de Goristsi, que va ser on vam desembarcar, només vam veure des del riu un altre monestir femení, anomenat de la Resurrecció, tornat fa poc a l'Església Ortodoxa russa.