Egipte

Karnak

Fa més de quatre mil anys, Intef II, rei de la dinastia XI, va començar les obres del temple d'Amón-Re a Tebes, on s'alça la moderna població de Karnak. Va ser el nucli a partir del qual, durant els dos mil anys següents, desenes de faraons van anar creant i remodelant un dels llocs de culte més rics i espectaculars de l'Antiguitat, en què els arqueòlegs han catalogat més de dues-centes estructures.

Les Guardianes del Santuari 

Les vies processionals que uneixen els recintes sagrats a Karnak estan flanquejades per esfinxs amb cap de carner que complien la funció de guardianes i protectores.

Les Columnes del Déu Amón

El temple de Karnak, a Tebes, dedicat a Amón, va ser el principal recinte de culte d'Egipte des de l'Imperi Nou. La fotografia correspon a la gran sala hipòstila.                                                                                                                                                          Impressiona que unes pintures de quatre mil anys enrere estiguin tan ben conservades.

La Sala Hipòstila de Karnak

Una de les creacions més grans de l'arquitectura egípcia, un bosc encantat de 134 columnes. Les columnes majors, de capitells oberts o campaniformes, i les menors, de capitells tancats, s'estrenyen molt les unes a les altres, no tant a la nau major, longitudinal, i la també major transversal, com a les paral·leles a aquests eixos. Un cop més es manifesta aquí la tendència egípcia a evitar els espais interiors amplis. La proximitat de les parets i el fet que aquestes estiguin materialment cobertes de figures, ornaments i jeroglífics, tant si es tracta de murs com de columnes.

El Poder dels Sacerdots

Al segle XI aC, el poder es va dividir entre els faraons, al nord, i els sacerdots d'Amon a Tebes, al sud. Un d'ells, Pinedjem I, va fer erigir a Karnak aquest colós.
Pinedyem I, Jeperjaura-Pinedyem, va ser Summe sacerdot d'Amón a Tebes, de 1070 a 1055 aC i governant de facto del sud de l'antic Egipte de 1054 a 1032 aC. Heretant del seu pare Pianj el càrrec d'autoritat a Tebes i el de virrei de Kush, Pinedyem va enfortir la seva influència en grans zones del territori egipci a costa dels febles faraons de la vint-i-unena dinastia, establerta a Tanis.

El Llac Sagrat. 

Una gran piscina d'aigües verdes on antigament es feien ritus sagrats. Creat sota el govern del faraó Tutmosis III, de la dinastia XVIII, servia per als banys rituals de purificació. Era també un símbol de les aigües primitives d'on va sorgir la vida, i a més allotjava oques sagrades (l'oca era una altra representació del déu Amón). Es diu que, encara que el llac rep les aigües del Nil, curiosament no experimenta les crescudes. Les dimensions són 120 x 77 metres, l'equivalent a set piscines olímpiques.

Obelisc

Contemplem l'obelisc erigit per la reina Hatsepsut (1473-1458 BC). Té una alçada de 97 peus i pesa aproximadament 320 tones (algunes fonts diuen 700 tones). Una inscripció a la base indica que la feina de tallar el monòlit del planter va requerir set mesos de feina. 

A prop hi ha un obelisc més petit erigit per Tuthmosis I (1504 - 1492 BC). Té una alçada de 75 peus i pesa entre 143 i 160 tones. Els obeliscs egipcis sempre van ser tallats de trossos de pedra, generalment granit rosa de les distants pedreres d'Aswan, però exactament com es van transportar centenars de milles i després es van erigir sense blocs continuen sent un misteri.

Els jeroglífics va ser un sistema d'escriptura inventat pels antics egipcis. Van ser utilitzats des de l'època predinàstica fins al segle IV. L'escriptura jeroglífica va constituir, probablement, el sistema organitzat d'escriptura més antic del món, i era utilitzada principalment per a inscripcions oficials a les parets de temples i tombes.