Índia

 Agra

Taj Mahal 

En arribar a Agra vam anar directes a l'hotel, però encara era d'hora per sopar i vam decidir sortir a fer una volta. El nostre hotel quedava relativament a prop del Taj Mahal. Caminant i esquivant l'intens trànsit, tan usual als carrers de l'Índia, vam arribar fins a una plaça molt concorreguda i s'acabava el trànsit dels vehicles de motor.

 Als carrers adjacents o confrontants al Taj Mahal està prohibit la circulació de vehicles contaminants. Així que, quan ja ens apropàvem per aquests carrers només vèiem carretes tirades per cavalls i camells que anaven i venien portant els passatgers acomodats als seients. Al costat de la porta oest del Taj Mahal una multitud de persones sortien de visitar el meravellós monument.

A prop de l'entrada al Taj Mahal, un grup de dones amb vestits molt coloristes, estaven assegudes a terra descansant. Quan ens van veure amb la intenció de fer-los una foto, totes es van posar dretes i es van arreglar per sortir guapes. La coqueteria de les dones és igual a tots els països.

L'endemà al matí ens dirigim cap al Taj Mahal, pugem al carro corresponent que ens portaria fins a la porta Est. Abans d'entrar cal passar un rigorós control perquè està prohibit entrar-hi gairebé tot, inclosa la càmera per filmar. Amb l'entrada et donen una ampolla d'aigua i unes pantofles per no haver de treure't les sabates abans de passar al recinte de marbre. Passada la porta es troben les estances dels guardes que antany vigilaven el mausoleu. Un gran pati precedeix la porta Darzawa que dona accés al recinte

Passada la Darzawa ja es pot contemplar el magnífic monument. La primera visió és enlluernadora, el mausoleu de marbre blanc apareix al fons d'un jardí llarg. Un canal d'aigua i fonts de bronze divideixen el camí que porta al mausoleu entre una doble fila de xiprers. Plantat al centre d'una plataforma immensa, s'alça una combinació perfecta d'arquitectura de l'Índia i de Pèrsia.

La història d'aquest gran monument és sabuda per tothom. Construït entre el 1631 i el 1653, el Taj Mahal està dedicat a l'amor que un emperador, Shah Jahan, va perdre de forma tràgica. La mort de Mumtaz Mahal, la seva eterna companya d'una gran bellesa, va destrossar el cor del monarca. Boig de tristesa, va fer la promesa de construir un meravellós monument a la seva memòria.

Es diu que en la construcció del Taj Mahal es van gastar més de trenta-un milions de rupies i 20.000 homes van trigar vint-i-dos anys a acabar-ho. El marbre blanc utilitzat per executar aquesta esplèndida obra va ser portat de Makrana a Rajasthan a 300 km. de distància i es van utilitzar 28 tipus de gemmes i pedres semiprecioses com jaspi, jade, turqueses, safirs....... portades de tota Àsia. 

L'entrada principal al Taj és una estructura de tres pisos, decorat amb incrustacions i ornaments. A les inscripcions de l'Alcorà en marbre negre, les lletres estan graduades quant a la mida perquè semblin uniformes des de baix. Acompanya el recinte quatre minarets.

A l'interior del recinte es troba el cenotafi de Shah Jahan amb perfecta simetria a tot el conjunt només trencada pel cenotafi de Mumtaz Mahal enterrat 35 anys més tard. Les dues pedres sepulcrals són buides, les autèntiques tombes es troben sota una cripta tancada al públic. Amb la impossibilitat de fer alguna foto dins del mausoleu, he trobat aquesta a la xarxa.

Acompanyen el conjunt, a banda i banda de forma simètrica, dos edificis de gres vermell, una mesquita i la Mehmankhana (Casa d'hostes). Per anar a visitar la mesquita calia fer força cua, així que visitem el Mehmankhana, ens van dir que era una rèplica de la mesquita. Són bells edificis, però queden eclipsats per la bellesa del mausoleu.

Després de passejar i contemplar aquesta meravella ens vam acomiadar del recinte, feliços d'haver pogut admirar aquest monument espectacular. Amb raó la UNESCO ho va reconèixer com a Patrimoni de la Humanitat el 1983 i va ser triat com una de les Noves Set Meravelles del Món Modern.