Alemanya

 Berlín

Un monument molt significatiu de Berlín és la seva Porta de Brandenburg. Construïda entre els anys 1788 i 1791, per l'arquitecte Carl Gotthard Langhans. Un monument de 26 metros d'alçada coronada per una escultura, una Quadriga, de 5 metros més.

Acabada la Segona Guerra Mundial, el 1961 es va construir el Mur a Berlín i la porta va quedar ubicada al mig dels dos murs, l'interior i l'exterior. En aquests terrenys no s'hi podien acostar ni els berlinesos de l'est, ni els de l'oest.

En la caiguda del mur, el novembre de 1989 es va poder restaurar aquest famós monument. Van començar la restauració de la porta l'any 1991 i a partir de l'any 2002 ja podem contemplar aquest famós monument.

Prop de la Porta de Brandenburg hi ha el parlament, l'edifici Reichstag construït per Paul Wallot d'estil neorrenacentista l'any 1894. En 1933 va ser víctima d'un incendi provocat. A l'acabar la Segona Guerra Mundial va ser l'escenari de batalles molt cruels.      En 1990 l'arquitecte Norman Foster el va restaurar i modernitzar fent-li la famosa cúpula.

La cúpula que s'hi va afegir durant les reformes ha esdevingut una atracció turística de primer nivell i un símbol de la ciutat. Els visitants entren a l'edifici per la porta occidental. Després de passar un control de seguretat pugen per mitjà de dos ascensors a la teulada, situada a 24 metres d'alçada. Té un diàmetre de 40 metres i una alçada de 23,5 i pesa 800 tones.30 31 i una superfície de vidre de 3000 metres quadrats. 

Pel seu interior pugen en espiral dues rampes situades a extrems oposats de la planta circular. Aquestes rampes tenen uns 1,8 metres d'amplada i 230 metres de llargada. Permeten pujar i baixar a un mirador que s'aixeca a 40 metres sobre el nivell del terra. El punt més alt de la cúpula és a 47 metres i rep una mitjana de 8.000 visitants al dia.

Un altre monument a prop de la Porta de Brandenburg és el de l'Holocaust. Aquest monument recorda a Berlín els jueus víctimes de l'holocaust. Forma part del desenvolupament de la cultura del record per part del govern alemany, com una manera de fer-se responsable pels crims que van deixar els règims totalitaris al país.

Va ser dissenyat per l'arquitecte Peter Eisenman i per l'enginyer Buro Happold. Es tracta d'un camp inclinat de 19 000 metres quadrats cobert per una reixeta quadriculada on estan situades 2711 esteles o lloses de formigó. Aquestes lloses tenen unes dimensions de 2,38 m de llargada i 0,95 m d'amplada, i varien quant a la seva altura, des dels 0,2 m als 4,8 m. D'acord amb el projecte d'Eisenman, les esteles estan dissenyades per produir una atmosfera incòmoda i confusa, i tot el monument representa un sistema suposadament ordenat que ha perdut contacte amb la raó humana. 

Amb tot, en un fulletó turístic oficial editat el 2005 per la Fundació del Monument, s'afirma que el disseny representa una aproximació radical al concepte tradicional de monument funerari, en part perquè Eisenman no fa servir cap mena de simbolisme. Un subterrani annex anomenat Ort der Information (Punt d'informació) conté els noms de totes les víctimes jueves de l'holocaust conegudes, obtinguts del museu israelià Yad Vashem.

La construcció del monument es va iniciar l'1 d'abril del 2003 i va ser acabat el 15 de desembre del 2004. Va ser inaugurat el 10 de maig del 2005 i es va obrir al públic el 12 de maig del mateix any.

La periodista alemanya Lea Rosh va ser la principal impulsora del monument. El 1989, va fundar un grup per donar suport a la seva construcció i per recol·lectar donacions. Amb un suport creixent, el Bundestag va aprovar una resolució a favor del projecte.

Aquesta escultura va ser concebuda per primera vegada el 1985 i presentada per l'equip d'escultors Brigitte Matschinsky-Denninghoff i Martin Matschinsky el 1987, el motiu principal de l'escultura, una "cadena trencada", havia de simbolitzar les connexions tallades entre Occident i Berlín Oriental a causa de la construcció del mur de Berlín.

L'escultura consta de quatre tubs d'acer que s'estenen cap amunt. Cadascun té uns dos metres de diàmetre, reforçat amb una base de formigó. Durant aproximadament mig metre, un dels dos extrems de cada costat s'inclina i després canvia de direcció completament, fent un bucle però sense tocar-se, simbolitzant la proximitat i l'aïllament entre els dos costats de Berlín. La superfície dels tubs està coberta per acer crom-níquel, que pot enfosquir-se o brillar segons l'hora del dia.

Descrivint el significat i l'impacte que pretén l'escultura de Berlín, Brigitte Matschinsky-Denninghoff va dir: "L'escultura és accessible des de tots els costats i, per tant, és perceptible per als espectadors. El queemfatitza és la direcció Oest-Est i Est-Oest. La nostra escultura és dissenyada específicament com una gran porta "cultivada orgànicament", formant un doble arc que no només és necessari i pràctic, sinó també un èmfasi estimulant... estem intentant comunicar alguna cosa de la situació de Berlín d'una manera simbòlica".