Rússia

 Sant Petersburg, la fortalesa de Pere i Pau

Sant Petersburg va ser fundada el 27 de maig de 1703 per Pedro I el Gran. Sobre una terra pantanosa es va construir la ciutat més europea de Rússia. Aquesta és una ciutat molt jove que ha viscut revolucions, invasions, també grans èxits artístics i literaris, i un cruel setge per l'exèrcit nazi que va durar gairebé 900 dies. El 1712 Sant Petersburg es va considerar la capital de Rússia. El 1917 després de la revolució bolxevic va perdre la seva capitalitat, el govern soviètic va decidir traslladar-se a Moscou.
El 1914 en entrar Rússia a la Primera Guerra Mundial la ciutat va passar a anomenar-se Petrograd, el 1924 en honor a Lenin es va dir Leningrad i el 1991 va recobrar el seu nom inicial, Sant Petersburg.

Al delta del riu Neva, Pere I va començar la ciutat aixecant la fortalesa de Pere i Pau que havia de servir com a defensa de les incursions de l'exèrcit suec abans propietari d'aquestes terres, però la fortalesa va servir com a presó per a presos polítics.
La tasca de construir una ciutat de pedra era primordial per al tsar. Un decret especial de l'any 1714 prohibia aixecar edificis de pedra a la resta de Rússia i tots els mestres-maçons eren enviats per ordre real a la vora del Neva. Pere I va implantar una mena de "dret de pedra", cada vaixell, cada carro que entrava a la ciutat havia de portar una determinada quantitat de materials de construcció.

Dins la fortalesa hi ha diversos edificis que es poden visitar, com el Museu d'Història de Sant Petersburg i la Presó, però l'edificació més visitada és la Catedral. El temple presenta una barreja de tradicions de l'arquitectura religiosa occidental i de l'arquitectura eclesiàstica russa antiga. És inusual per al campanar d'un edifici eclesiàstic ortodox la presència d'un rellotge de torre amb carilló. L'alçada d'aquest campanar, juntament amb agulla daurada i la figura de l'àngel, és de 122,5 metres.

L'interior de la catedral de Sant Pere i Sant Pau és sumptuós i l'ornament principal és l'iconòstasi de talla daurada. La catedral és panteó dels emperadors russos des de Pere el Gran, excepte Pere II.

El 1998, en una capella lateral, van ser enterrades les restes de l'últim emperador rus Nicolau II i els membres de la seva família afusellats el juliol de 1918.

Darrere de les muralles es troba una zona amb gespa on els petersburgesos prenen tranquil·lament el sol.

Una mica més lluny de la fortalesa es troba ancorat el creuer Aurora icona de la revolució bolxevic. Els soldats i els mariners van esperar el senyal d'atac del canó del creuer per iniciar l'assalt al Palau d'Hivern l'octubre de 1917.