Berlín
Aquest any 2024 vam anar a passar vuit dies pel nord d'Alemanya.
Va ser curiós visitar les ciutats que durant la guerra freda pertanyien a la unió comunista.
Berlín, tot i ser al mig de territori que pertanyia a l'URSS, la ciutat se la van repartir entre Rússia i les forces aliades. El mur separava la ciutat en dos pars la que pertanyia a l'Alamana República Democràtica de l'est i la República Federal de l'oest.
Passejant per Berlín et ve a la memòria algunes de les pel·lícules emeses de la Segona Guerra Mundial.
Vam estar al pati on van afusellar els homes que van atemptar contra Hitler en el Pla "Valquíria". El 20 de juliol de 1944. L'atemptat fa ser fallit Hitler va ser lleugerament ferit.
En el barri jueu hi ha uns carrers amb uns patis interiors que connecten els edificis on va haver-hi la nit dels vidres trencats. Plens de pintures que recorden a personatges significatius d'aquella època.
Alguns empresaris van ajudar a jueus de l'extermini nazi, un d'ells és l'Oscar Schindler que el cine va donar a conèixer en la "Llista de Schindler" també ja una pintura de l'Anna Frank i altres.
En aquests patis hi ha molta vida, amb botigues d'artesans de luxe i molts bars amb música i molta llum.
El símbol més conegut de la Guerra Freda i de la divisió d'Alemanya és el Mur de Berlín que va formar part de la frontera des del 13 d'agost de 1961 fins al 9 de novembre de 1989. Envoltava i separava la zona de la ciutat berlinesa enquadrada a l'espai econòmic de la República Federal d'Alemanya (RFA), Berlín Oest, de la capital de la República Democràtica Alemanya (RDA), Berlín Est, entre aquests anys.
Es desconeix el nombre exacte de persones que van morir en intentar creuar la frontera a través del mur, ja que el costat oriental estava fortament vigilat, i no es dubtava disparar a aquells que intentaven passar al costat occidental sense permís. Al voltant de 3000 persones van ser detingudes mentre intentaven creuar il·legalment cap a la RFA. Pel que fa al nombre de morts, la Fiscalia de Berlín considera que el saldo va ser de més de 200 persones. Per la seva banda, el Centre d'Estudis Històrics de Potsdam estima en 125 la xifra total de morts a la zona del mur. 
El 9 de novembre, els ciutadans berlinesos van començar a enderrocar el mur amb tots els mitjans a la seva disposició (pics, martells, etc.). Durant el procés de destrucció, l'artista alemany Bodo Sperling va promoure la idea de salvar un tros de mur per tal de crear una galeria d'art urbà a l'aire lliure. Diverses associacions d'artistes dels dos costats van recolzar la idea i van aconseguir els permisos per fundar l'East Side Gallery sobre una secció de 1316 m. el carrer Mühlenstraße, a la vora del riu Spree. Més de 100 artistes de tot el món van ser convidats a pintar murals rendint homenatge a la llibertat.
Un lloc per recordar l'època de la guerra freda és el Checkpoint Charlie. Va ser el més famós dels passos fronterers del Mur de Berlín entre 1945 i 1990.
S'obria el pas a la zona de control aliada amb la soviètica. Només es permetia fer-lo servir a empleats militars i d'ambaixades dels aliats, estrangers, treballadors de la delegació permanent de la RFA i funcionaris de la RDA.
Aquest pas va ser escenari de fugides espectaculars de Berlín Est, algunes especialment tràgiques.
Aquest mur era denominat Mur de Protecció Antifeixista per la RDA, mentre que els mitjans de comunicació i part de l'opinió pública occidental es referien a ell com a Mur de la Vergonya.
El Bloc de l'Est dominat pels soviètics sostenia que el mur va ser aixecat per protegir la seva població d'elements feixistes que conspiraven per impedir la voluntat popular de construir un Estat socialista a l'Alemanya de l'Est. Un mur de 45 km dividia la ciutat de Berlín en dos.
El Bloc de l'Est dominat pels soviètics sostenia que el mur va ser aixecat per protegir la seva població d'elements feixistes que conspiraven per impedir la voluntat popular de construir un Estat socialista a l'Alemanya de l'Est. Un mur de 45 km dividia la ciutat de Berlín en dos.
Un altre lloc on es recorda l'època de la guerra és la Bebelplatz és cèlebre per ser el lloc on es va dur a terme la crema de llibres el 10 de maig de 1933, duta a terme per membres de les Joventuts Hitlerianes, i instigada pel ministre de propaganda Joseph Goebbels. Els nazis van cremar al voltant de 20.000 llibres, incloent-hi obres de Karl Marx entre altres autors.
Hi ha un monument commemoratiu de la crema de llibres, consistent en una peça de vidre sobre el terra de la plaça i pel qual es poden observar prestatges de llibres buits al subsol. A un costat hi ha una placa amb una cita de l'autor Heinrich Heine amb una frase de 1817 que diu:
"Das war ein Vorspiel nur, dort wo man Bücher verbrennt man am Ende auch Menschen" (Això només va ser un preludi, allà on es cremen llibres, s'acaben cremant també persones.)
Aquesta foto és d'Internet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada