Dresden
El bombardeig de Dresden es va dur a terme cap al final de la Segona Guerra Mundial per part de la Reial Força Aèria britànica (RAF) i les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units (USAAF). Amb aquest nom se sol fer referència als quatre atacs aeris consecutius que es van cometre entre el 13 i el 15 de febrer del 1945, aproximadament dotze setmanes abans de la capitulació de l'Alemanya nazi.
Durant aquests, van entrar en acció més de mil bombarders pesants, que van deixar caure sobre la Florència de l'Elba prop de 4000 tones de bombes altament explosives i dispositius incendiaris, arrasant gran part de la ciutat i desencadenant una tempesta de foc que va consumir el seu centre històric. El nombre de víctimes varia enormement en funció de la font, però la línia majoritària en la historiografia actual el situa entre 25 000 i 40 000 morts. L'atac sobre Dresden ha niat en el subconscient popular com a paradigma de la destrucció i els horrors de la guerra.
La Catedral de la Santíssima Trinitat és una catedral de culte catòlic, localitzada al nucli antic de Dresden. Aquesta catedral és seu de la diòcesi de Dresden-Meißen. És el major edifici religiós de Saxònia.
Aquesta enorme església barroca, 4793 metres quadrats de superfície, està construïda en marès. La nau principal té 52 m de llargada i 18 d'amplada, amb una alçada de 32 m. La torre aconsegueix una altura de 86 m. L'edifici, de tres naus, té una distribució una mica heterodoxa: al voltant de la nau central, hi ha un passadís de 3,50 m d'amplada per fer processons, ja que a l'evangèlica Dresden no es podien fer processons catòliques a l'aire lliure.
El Palau de Dresden és un dels edificis més antics de la ciutat alemanya. Ha estat residència dels electors (1547-1806) i reis (1806-1918) de Saxònia. Des del punt de vista arquitectònic, el palau uneix diversos estils, des del Romànic fins al Barroc.
El palau original consistia en una torrassa romànica, construïda cap a l'any 1200 i ampliada entre 1471 i 1474. A mitjan segle XVI es va fer una ampliació d'estil renaixentista. Després de patir les conseqüències d'un gran incendi el 1701, August el Fort va manar reconstruir-ne gran part en estil barroc. Durant el regnat d'aquest i al llarg de dos períodes diferents, es van crear a l'ala occidental les sales del tresor.
Coincidint amb l'arribada del segle XX, es va dur a terme una reconstrucció d'estil tardorenaixentista, i després es van succeir diverses modernitzacions, com ara la instal·lació de calefacció per sota del pis o l'enllumenat elèctric 1914.
La major part del palau va resultar destruïda després del bombardeig de Dresden de la Segona Guerra Mundial, entre el 13 i el 14 de febrer de 1945. Afortunadament, durant els primers anys de la guerra les autoritats havien posat les col·leccions fora de perill al castell de Königstein.
En els primers 15 anys de la postguerra no es va produir cap intent de reconstruir el palau, exceptuant la instal·lació el 1946 d'una teulada provisional. Durant la dècada de 1960, va començar la reconstrucció amb la instal·lació de finestres noves. Des de llavors s'han completat multitud de reformes. El famós Grünes Gewölbe ("volta verda") va ser reobert al palau el 2005. Allà es poden admirar, entre altres articles de valor inestimable, els tresors de la monarquia saxona.
L'Òpera Semper, literalment «Òpera estatal saxona de Dresden». Considerada una de les joies de l'arquitectura teatral del món, va ser dissenyada per l'arquitecte Gottfried Semper. En aquest teatre es van estrenar algunes de les millors òperes alemanyes, tres de Richard Wagner i la majoria de les de Richard Strauss.
L'edifici va ser destruït durant el massiu bombardeig de Dresden el 13 de febrer de 1945, durant la Segona Guerra Mundial.
El 24 de juny de 1977 va tenir lloc la col·locació de la primera pedra de la reconstrucció. En commemoració dels quaranta anys del bombardeig de la ciutat, el 13 de febrer del 1985 es va reobrir l'Òpera Semper amb l'òpera Der Freischütz de Carl Maria von Weber. Aquest va ser un fet simbòlic, ja que aquesta obra va ser la darrera que es va representar abans del tancament del teatre el 31 d'agost de 1944.
El Castell de Dohna es va començar a construir cap al 1220/30, al lloc del gran pati del castell actual. El 1289, el complex del castell va ser esmentat per primera vegada en un document com a cèstrum; El pati interior de l'antic castell mesurava 38 per 36 metres.
En els anys 1548-1556, el pati del castell es va duplicar de mida cap a l'oest. Utilitzant els components més antics a l'est, es va crear un magnífic palau renaixentista amb la nova ala al costat oest, les tres torres d'escala a les cantonades del pati i el balcó amb arcades amb columnes davant del Hausmannsturm, que va reaccionar a l'adquisició de la dignitat electoral per part de Maurici de Saxònia.
El Hausmannsturm va ser construït originalment al voltant del 1400 com la nova torre principal del castell. En els anys 1674-1676, va ser ampliat per l'arquitecte Wolf Caspar von Klengel amb un complicat paisatge de sostre i completat en la seva forma actual. Amb una alçada de 100,27 metres, va ser la torre més alta de Dresden fins al 1945. Aquesta torre de la cantonada nord-oest del castell, a la qual se li va tornar la seva agulla perduda a la Segona Guerra Mundial el 1991, és un dels edificis més cridaners de Dresden. Des de la plataforma d'observació a una alçada de 38,62 metres, és possible una àmplia vista sobre Dresden.
La Casa de Wettin va ser una casa dinàstica de comtes, ducs, prínceps electors i monarques alemanys que van governar el territori del qual avui és l'estat federat de Saxònia durant més de 800 anys. Alguns dels seus representants van aconseguir també ser elegits reis de Polònia. Branques patrilineals de la Casa de Wettin han ascendit en algun moment als trons del Regne Unit, Portugal, Bulgària, Polònia, Mèxic, Saxònia i Bèlgica; només la britànica i la belga es mantenen regnant.
El més antic membre de la Casa de Wettin que es coneix de cert va ser Dietrich o Diterico mort el 982, el territori del qual estava radicat als voltants del Liesgau. Pels volts de l'any 1000, com a part de la conquesta alemanya de les marques eslaves orientals de l'Imperi carolingi, la família va adquirir el Castell de Wettin, del qual van prendre el seu nom. El Castell de Wettin està situat a Wettin, a la regió anomenada Hosgau, a la vora del riu Saale. Cap a 1030, la família Wettin va rebre la Marca Oriental Sajona com a feu del Sacre Imperi Romà Germànic.
La importància de la família Wettin a les Marques Eslaves va fer que l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romà Germànic els investís el 1089 amb la Marca de Mísnia com a feu del Sacre Imperi. La família va progressar a l'edat mitjana: el 1263 van heretar el Landgraviat de Turíngia, i el 1423 van ser investits amb el Ducat de Saxònia, amb centre a Wittenberg. Així van arribar a governar un dels Estats imperials amb el títol de Príncep elector del Sacre Imperi Romà Germànic.
L'Església de Nostra Senyora és una església luterana de l'època barroca, situada a Dresden. Arquitectònicament, és una de les esglésies més grans d'Europa i un important museu dels edificis sagrats del luteranisme. És un dels edificis de pedra més que arreu del món i te la còpula de pedra més gran del nord dels Alps.
Construïda entre 1726 i 1743. Durant la Segona Guerra Mundial fou totalment destruïda a causa del bombardeig de Dresden en 1945. La República Democràtica Alemanya va mantenir les seves ruïnes com un monument que recordés la destrucció per la guerra. Després de la caiguda del Muro de Berlín, va començar el 1994 amb la seva reconstrucció, finalitzant el 2005. Van contribuir al finançament donants de tot el món.
El 30 d'octubre de 2005 va tenir lloc la consagració a l'Acte Solemne de la Frauenkirche. El "Monumento de la Guerra" és un símbol de reconciliació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada