Berlín
Un dels monuments que ens vam trobar caminant per Berlín, va ser la seva catedral que va ser erigida entre 1895 i 1905 i dissenyada per Julius Raschdorff en estil neobarroc.
Durant la Segona Guerra Mundial, el temple va quedar seriosament danyat pels bombardejos. Fins al 1975, data en què van començar els treballs de reconstrucció, s'havia col·locat un sostre provisional per protegir l'interior. Aquests treballs van concloure el 1993, amb un nou disseny de la part superior més simple i de menor altura que l'original.
La seva portalada s'encara amb el jardí Lustgarten i al Palau Reial berlinès. Té 114 m de llargada, 73 d'amplada i 116 d'alçada, sent molt més gran que les construccions que prèviament havien existit en aquest lloc. Es va pensar com un gran temple protestant que contrarestés la influència de la basílica de Sant Pere de la Ciutat del Vaticà.
Al davant dels jardins Lustgarten i podem trobar el pont Schloos que està situat sobre el riu Spree. Aquest pont només va patir danys menors durant la Segona Guerra Mundial.
Va ser la seu de la casa de Hohenzollern i, per això, successivament la principal residència dels electors de Brandenburg, reis de Prússia i emperadors alemanys. La primera pedra de l'edifici es va col·locar el 1443, però posteriorment l'edifici va patir diverses modificacions i ampliacions.
En els primers anys de postguerra, després d'algunes reparacions bàsiques, alguns espais del palau, com la Weisser Saal es van fer servir per a exposicions temporals. Tot i això, des de la divisió de Berlín el 1948, el SED i el seu líder Walter Ulbricht van començar a exigir la demolició de l'edifici. Els líders socialistes de la RDA consideraven que la seva reconstrucció era molt costosa i que era un símbol del militarisme i l'imperialisme prussians. Tot i l'oposició de la ciutadania i de diversos intel·lectuals, entre ells Friedrich Ebert fill, la demolició del palau mitjançant dinamita va començar el 7 de setembre de 1950. En el seu lloc es va deixar un gran espai buit per a manifestacions i mítings polítics
.
Després de més de dues dècades de ser un espai buit, el 1974 el líder socialista Erich Honecker va decidir la construcció d'un edifici representatiu del règim al solar de l'antic castell. El nou Palau de la República es va inaugurar el 1976. A més d'albergar restaurants, galeries d'art i un teatre també era la seu de la Cambra del Poble, el parlament de la RDA.
Poc després de la caiguda del mur de Berlín i de la reunificació d'Alemanya va començar el debat sobre la demolició del Palast der Republik. El 2002 es va votar per una àmplia majoria la reconstrucció de l'antic palau.
Després de més de dues dècades de ser un espai buit, el 1974 el líder socialista Erich Honecker va decidir la construcció d'un edifici representatiu del règim al solar de l'antic castell. El nou Palau de la República es va inaugurar el 1976. A més d'albergar restaurants, galeries d'art i un teatre també era la seu de la Cambra del Poble, el parlament de la RDA.
Poc després de la caiguda del mur de Berlín i de la reunificació d'Alemanya va començar el debat sobre la demolició del Palast der Republik. El 2002 es va votar per una àmplia majoria la reconstrucció de l'antic palau.
La reconstrucció del Palau Reial es va iniciar el 2013 i es va acabar el desembre del 2020. Allotja una biblioteca, una estació de metro, un laboratori de la Universitat Humboldt, sales per a exposicions temporals dels Museus Estatals de Berlín; i els successors de l'antiga Kunstkammer fundada precisament al castell al segle XVI: el Museu etnològic de Berlín i el Museu d'art asiàtic de Berlín.
La Columna de la Victòria a Berlín és una monumental columna ubicada al parc Tiergarten del centre de la ciutat.
La construcció es va iniciar per commemorar la victòria de Prússia en aliança amb l'Imperi austríac contra Dinamarca a la Guerra dels Ducats de 1864, va ser inaugurada el 1874.
La construcció es va iniciar per commemorar la victòria de Prússia en aliança amb l'Imperi austríac contra Dinamarca a la Guerra dels Ducats de 1864, va ser inaugurada el 1874.
Inicialment erigida davant de l'edifici del Reichstag, la columna va ser traslladada a la seva ubicació actual durant l'Alemanya nazi, en els treballs preliminars per a la remodelació de Berlín, conservant-se intacta després del final de la Batalla de Berlín en la Segona Guerra Mundial. En acabar aquest conflicte, França volia dinamitar el monument, però no va poder pel veto angloamericà. Així i tot, els francesos es van emportar els relleus que al·ludien a la seva derrota.
Els seus 69 metres s'alcen al bell mig de Tiergarten, exactament en una rotonda que uneix cinc grans avingudes de la capital alemanya.
Kronprinzenpalais és una antiga residència real prussiana situada al bulevard Unter den Linden, al centre històric de Berlín. Va ser construït el 1663 i renovat el 1857 segons els plànols de Heinrich Strack en estil neoclàssic. Del 1919 al 1937, va albergar la col·lecció d'art modern de la Galeria Nacional. Danyat durant els bombardejos aliats de la Segona Guerra Mundial, el Kronprinzenpalais va ser reconstruït de 1968 a 1970 per Richard Paulick com a part del Fòrum Fridericianum. El 1990 es va signar en aquest edifici protegit el Tractat de Reunificació d'Alemanya. Des de llavors, es fa servir per a esdeveniments i exposicions.
L'Òpera Alemanya de Berlín és una companyia d'òpera amb seu a Berlín, corresponent al Berlín Occidental durant els anys en què va estar erigit el Mur de Berlín. Actualment, és el teatre d'òpera principal d'Alemanya i un dels més importants del món. L'edifici seu de la companyia, també anomenat Deutsche Oper Berlin, és també la seu del Ballet de l'Estat de Berlín.
La història de la companyia comença amb la Casa de l'Òpera, del barri berlinès de Charlottenburg, que va ser promoguda el 1911 per una societat privada, oberta al públic el novembre del 1912 amb una producció de Fidelio, de Beethoven, dirigida per Ignaz Waghalter.
L'edifici seu de la Deutsche Oper va resultar completament destruït el 23 de novembre de 1943. L'activitat de la companyia a la tardor de 1944 va tancar definitivament.
Després de la guerra, la companyia va haver d'instal·lar-se provisionalment al Theater des Westens (que havia resultat pràcticament intacte després dels bombardejos) i començar a construir el repertori des de zero, en haver estat destruït tot el material escènic, i desfeta la companyia. El nou edifici ja va obrir amb el nom actual de Deutsche Oper Berlin. La forma de la sala garanteix una òptima visibilitat i acústica des de qualsevol dels seus 1.865 seients.
La Biblioteca Estatal de Berlín; oficialmente abreviada como SBB, fundada en 1661, es la Biblioteca de Estado de Berlín y parte del Patrimonio Cultural Prusiano, una de las instituciones culturales más grandes de Europa.
Fue fundada en 1661 como la Biblioteca del Príncipe Elector de Brandeburgo en Colonia del Spree, posteriormente Biblioteca Real Prusiana de Berlín entre 1701 a 1918.
Después de la Primera Guerra Mundial fue renombrada como Biblioteca Estatal Prusiana. Durante la Segunda Guerra Mundial todo su contenido (en aquel tiempo alrededor de tres millones de libros y otros materiales) fueron escondidos por seguridad en 30 monasterios, castillos y minas abandonadas. Una parte de sus colecciones regresaron a la sede original de Berlín después de 1945. En 1954 fue nombrada Biblioteca Estatal Alemana por la República Democrática Alemana.
Desde su reunificación el 1 de enero de 1992, la actual Staatsbibliothek zu Berlin – Preußischer Kulturbesitz ofrece un servicio en sus dos sedes en el distrito de Mitte, Avda. Unter den Linden, 8 (este) y en la calle Potsdamer Straße 33 (oeste). En la primera sede, se conservan el 80% de los manuscritos de Johann Sebastian Bach.
Recibió el apoyo donaciones de la Fundación Patrimonio Cultural Prusiano, una importante entidad cultural del Estado alemán.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada