Alemanya

Hamburg

Està situada al nord d'Alemanya. Té una extensió de 755 km² i 1 857 727 habitants el que ho converteix en la segona ciutat més poblada d'Alemanya, després de Berlín, el seu port és el segon més gran d'Europa —només darrere del de Rotterdam— i un dels vint més grans del món.
Els orígens d'Hamburg es remunten a l'any 808 dC, en què Carlemany va manar construir el castell d'Hammaburg per defensar un baptisteri dels pobles eslaus, des del qual es vigilava la zona al nord del riu Elba, on burg significa castell.
Hamburg ha estat destruït i ocupada diverses vegades.

El últims dies de la Segona Guerra Mundial els bombardejos aliats, com un esforç per posar fi a la guerra, van deixar una ciutat devastada, arribant a un grau de destrucció total superior al 70%.12 Després d'una batalla, Hamburg es va rendir sense més baixes a les forces britàniques el 3 de maig de 1945, tres dies després del suïcidi d'Adolf Hitler. Després de la reunificació alemanya el 1990 i l'adhesió d'alguns països d'Europa oriental i els Estats Bàltics a la Unió Europea el 2004, el Port d'Hamburg i Hamburg tenen ambicions per recuperar la seva posició com la regió més gran del port d'aigües profundes per als contenidors de transport marítim i el seu important centre comercial i d'intercanvi.

L'Ajuntament se situa al barri Altstadt al centre de la ciutat, a prop del llac Binnenalster i l'estació central. Construït entre el 1886 i el 1897, l'ajuntament encara acull les seves funcions governamentals, amb l'oficina de l'alcalde i les sales de reunions del Parlament i el Senat d'Hamburg.

El llac Alster es compon veritablement de dos llacs: el llac exterior conegut com a Außenalster i el llac interior anomenat Binnenalster.

Tots dos llacs estan separats pel pont Lombardsbrücke, aquest pont data del segle XVII.
El Binnenalster té una superfície de 18 hectàrees. Rep el nom perquè aquesta part del llac se situa a l'interior de la ciutat. Posseeix una espectacular font situada al mig del llac. El raig d'aigua pot arribar als 60 metres d'alçada. Grans empreses, centres comercials, entitats bancàries i petits cafès se situen al seu voltant. Fins aleshores era un passeig vorejat per frondosos arbres i zona de passeig per als ciutadans de la ciutat.

L'església de Sant Miquel, anomenada pels alemanys "Der Michel", és una de les cinc principals esglésies protestants i una de les més famoses de la ciutat, sent un símbol d'Hamburg.
Construïda sota l'advocació de Sant Miquel Arcàngel, es troba sobre el pòrtic de l'església, una estàtua de bronze, que mostra l'arcàngel conquerint el diable.
La primera va ser construïda entre 1647 i 1669. .
El 1786 una nova construcció, seguint el disseny de Johann Leonhard Prey i Ernst Georg Sonnin és l'església que coneixem avui dia.

L'església de Sant Nicolau, d'estil neogòtic, era una de les cinc principals esglésies protestants de la ciutat d'Hamburg. Actualment, es troba en ruïnes, i serveix com a monument commemoratiu i un lloc important d'interès arquitectònic.
L'església va ser l'edifici més alt del món del 1874 al 1876 i encara avui és el segon edifici més alt d'Hamburg.

L'església de Sant Pere és una església catedral que es troba al lloc on es van construir moltes catedrals antigues. Construïda per ordre del papa Lleó X, ha estat una catedral protestant de l'Església evangèlica a Alemanya des de la Reforma protestant i la seva congregació forma part de l'Església Evangèlica Luterana al nord d'Alemanya.

L'Església de Santa Caterina és una de les cinc principals esglésies luteranes d'Hamburg. La base del seu capitell, que data del segle XIII, és el segon edifici conservat més antic de la ciutat, després del far de l'illa de Neuwerk. Se situa en una illa prop del que era antigament el límit meridional de la ciutat medieval, davant del port històric al riu Elba. Ha estat tradicionalment l'església dels mariners.

L'antic túnel de l'Elba o oficialment St. Pauli Elbtunnel passa per sota el riu Elba, connectant els molls de St. Pauli al costat nord del riu amb Steinwerder al port d'Hamburg. Amb dos túnels separats per a vianants i vehicles, porta els visitants a peu en un tipus de passeig únic: sota l'aigua.

Construït per proporcionar al creixent nombre de treballadors portuaris a Hamburg una forma més convenient i fiable de travessar el riu, el Vell Túnel de l'Elba es va completar el 1911. Va ser una innovació tecnològica en el moment de la seva creació, ja que es transportaven tant vehicles com vianants. Té 24 metres i es baixa en ascensors especialment dissenyats. El túnel ha gaudit d'una modernització contínua durant els darrers 100 anys i ha estat un monument protegit des del 2003.

Nostàlgic i acollidor, els forats ben il·luminats estan revestits amb rajoles en estil art-déco, i el costat de vianants està decorat amb obres d'art, fet que el fa popular entre els fotògrafs.

Prop del túnel hi trobem l'església de Sankt Pauli de molta devoció dels pescadors.

Speicherstadt és el barri de magatzems amb pilons de fusta més gran del món. Se situa al Port d'Hamburg, dins HafenCity, i es va construir entre 1883 i 1927. Té 1,5 km de longitud i està travessat per canals.
Aquest barri es va construir com una Zona Franca per transferir béns sense pagar duanes. Actualment, el barri i els seus voltants són remodelats com a part del projecte HafenCity.

El port d'Hamburg és un port d'aigües profundes sobre el riu Elba a Hamburg. El port s'estén sobre el delta interna d'Hamburg, donant pas a l'eixamplament del curs inferior de l'Elba en el darrer tram abans de desembocar-se al mar del Nord. És anomenat «la porta al món d'Alemanya» i és el port més gran d'aquest país i un dels més grans del món.

La seva localització és naturalment rellevant i crea un lloc ideal per a un complex portuari amb dipòsits i instal·lacions per a transbordaments. També el règim de port lliure és molt favorable per utilitzar aquesta via d'entrada i sortida de mercaderies.
És un dels primers ports al món pel volum de maneig de contenidors. La seva història és gairebé tan llarga com la de la ciutat d'Hamburg, ja que va ser fundada l'any 1189 i per segles ha estat un port fonamental a Europa.

L'ús principal del port és el maneig de càrrega, una altra branca important de l'economia al port és la producció industrial i processament de matèries primeres, en particular la refineria d'oli mineral, també hi ha molins de grans i operacions de processament de cafè i te. La importància de la construcció naval al port d'Hamburg ha disminuït constantment des de la dècada de 1960. 

La Filharmònica de l'Elba, coneguda també pel seu sobrenom Elphi, és una sala de concerts a la zona portuària de HafenCity. Es considera una de les més grans i acústicament avançades sales de concerts del món. Malgrat la seva curta vida, inaugurada el 2017, la seva silueta ja és emblemàtica d'Hamburg i forma part inseparable de l'skyline de la ciutat.

L'edifici que acull l'auditori, situat a Am Sandtorkai sobre el riu Elba, es recolza en un renovat magatzem de vastes dimensions, típic de la Speicherstadt, construït el 1963. Les façanes i elements exteriors són de vidre i compten amb mecanismes ajustables i programables, i el disseny pretén imitar les formes d'una espelma hissada, una onada del mar, un iceberg i un vidre de quars. La construcció inclou pisos d'habitatge a les plantes superiors, i amb els seus 108 metres d'alçada màxima l'edifici habitable més alt d'Hamburg.

Les Torres Danzines són dos gratacels a l'extrem oriental de Reeperbahn. Dissenyats per BRT Architects d'Hadi Teherani i finançats per Strabag, es van completar el 2012. A l'interior dels edificis, espai d'oficines, gastronomia, una emissora de ràdio, així com un club de música i un local en directe es troba el Mojo Club.
L'alçada de les dues torres amb la torsió significativa és de 85 i 75 metres. Són el resultat d'un projecte guanyador d'un concurs d'arquitectura. L'edifici va ser construït per Ed.Züblin AG. Les dues torres simbolitzen una parella ballant tango.

El Museu d'Etnologia, fundat el 1879, és un dels museus d'etnologia més grans d'Europa. Amb aproximadament 350.000 objectes a la col·lecció, és visitat cada any per unes 180.000 persones.
El museu sorgeix el 1849 com a petita col·lecció etnogràfica de la biblioteca de la ciutat. 

La col·lecció, que en aquell temps posseïa 645 objectes.

Una petita platja a prop del port on la gent si pot reunir i prendre el sol quan en fa.