Rússia

 La Catedral de La nostra Senyora de Kazan i els ponts de Sant Petersburg

Sant Petersburg és una ciutat de rius i canals i és lògic que tingui bells ponts, alguns adornats amb estàtues, fanals i treballs de ferro forjat.

El riu Neva és el riu més important d'aquesta ciutat, neix al llac Làdoga, té una longitud de 74 km. i des de Sant Petersburg desemboca al Golf de Finlàndia. Al pas per la ciutat al riu Neva el travessen 22 grans ponts, que a les nits d'estiu s'obren per deixar pas a grans vaixells. Els ponts llevadissos a les famoses "Nits Blanques", que duren des de mitjan de maig a mitjan de juliol, són l'atracció de molts turistes.

Els rius més petits i els canals de Sant Petersburg tenen uns ponts preciosos. El riu Moika, amb els seus 5 km. de llarg, flueix del riu Fontanka prop del Jardí d'Estiu. Situat al costat de la plaça de Palau hi ha el pont Pévchesky (Pont del Cant) anomenat així perquè és a prop de la sortida del cor. El pont construït el 1840, té una bonica reixa de puntes de ferro colat.

El riu Fontanka és el més estret dels rius que travessen el centre monumental de Sant Petersburg i transcorre entre una sèrie d'esplèndides cases aristocràtiques.
El canal Griboedov és un dels més bonics de la ciutat per la bellesa dels seus ponts, com el pont del Teatre, el del Banc, el dels Lleons, el de vianants, etc., on abunden les estàtues i fanals fantàstics.

Al costat del canal Gridoedov i a la Prespectiva Nevski podem admirar la Catedral de Nostra Senyora de Kazan, és després de la de Sant Isaac, la segona en grandària de Sant Petersburg, va ser construïda entre 1801 i 1811. És inevitable comparar la doble columnata de forma el·líptica amb la de la catedral de Sant Pere de Roma, amb mesures molt més reduïdes.

 

l'interior de la catedral, durant diverses dècades, va albergar el Museu de l'Ateisme i de la Història de la Religió, per això es van conservar poques icones i objectes de culte. Actualment, al temple, que va tornar a la jurisdicció de l'Església, se li han tornat moltes peces de l'ofici religiós.

L'Ermitage

Pere el Gran va fer de la Plaça de Palau el centre simbòlic de Sant Petersburg i de l'imperi rus. Fins i tot després d'ell, van succeir en aquesta plaça els grans fets de la història del país, des de les revoltes obreres del 1905 fins a la revolució del 1917. Avui, sovint, acull manifestacions polítiques i concerts. En aquesta àmplia plaça hi ha alguns dels edificis més importants de la ciutat.

Aquí hi ha el complex de l'Ermitage, (o Hermitage) que consta del Palau d'Hivern, que va ser residència del tsar i la seva cort, el Vell Ermitage, el Nou Ermitage, el Petit Ermitage i el Teatre de l'Ermitage. Altres edificis que envolten la plaça són les dues ales de la seu de l'Alt Estat Major unides per un bell arc de triomf i l'edifici del Ministeri d'Afers Estrangers, ara oficines del govern. Al centre de la plaça destaca la gran columna d'Alexandre I que commemora la victòria sobre els francesos i la derrota de Napoleó.

La data de la creació de l'Ermitage, que amb tot dret és considerat com un dels museus més rics i grans del món, es remunta a l'any 1764, quan el comerciant berlinès Gotzkowski va proposar a la cort russa una col·lecció composta per 225 quadres, majoritàriament de pintors holandesos i flamencs del segle XVII. Precisament, aquesta col·lecció va servir de base a la nova galeria de l'emperadriu russa Catalina II. Actualment, les col·leccions del museu tenen més de 3 milions d'obres d'art distribuïdes a 356 sales.

L'Ermitage compta amb una gran col·lecció d'obres mestres de grans artistes del Renaixement italià: Leonardo de Vinci, Rafael, Tiziano, Miguel Angel... d'artistes de pintura flamenca i holandesa: Rembrandt o Rubens, també col·leccions d'art francès: , Van Gogh, Renoir....i de totes les èpoques de pintura espanyola com Murillo, Velázquez, El Greco, Picasso.
Paco Piniella li ha dedicat un post a la seva secció de monogràfics al seu bloc.
Per visitar tot l'Ermitage serien necessaris diversos dies, si no se'n disposa és aconsellable anar a visitar les obres més importants o centrar-se en les preferències de cadascú.

El palau d'Hivern, residència imperial durant dos segles, va ser construït entre el 1754 i el 1762. Consta de sales que reflecteixen tot el luxe del qual la cort tsarista estimava envoltar-se. Enormes salons decorats amb valuosos ornaments, aranyes de vidre, porcellanes i refinades cristalleries. A prop de l'entrada hi ha la bella escala principal (de Jordà) plena d'estucs daurats.

Les sales més belles són la de ball o dels escuts, on tenien lloc les fastuoses recepcions de la cort. La sala del pavelló, amb sumptuoses aranyes i el famós rellotge "Pavo Real". La sala de Malaquita, per a la qual van ser emprades dues tones de pedres ornamentals. La petita sala del tron, dedicada a la memòria de Pere el Gran, el tron ​​és de plata daurada. El saló d'or, amb una col·lecció de pedres precioses.