Rússia

Màndroga

Vam estar tota la nit per travessar el llac Onega i l'endemà al matí vam arribar al riu Svir.

Aquest riu neix al llac Onega i desemboca al llac Làdoga. La longitud del riu és de 224 quilòmetres. Aquesta regió, des de temps remots, abasteix el país de fusta d'alta qualitat. A la riba del riu, es pot veure sovint dipòsits de fusta preparats per ser transportats.

Arribem a Mandroga, un llogaret que va ser ocupat a la Segona Guerra Mundial i la seva població va haver d'evacuar. Passada la guerra els habitants no van tornar a casa i els descendents de l'antiga població nativa, van quedar dispersos per diferents confins. A la dècada de 1960 hi havia un poblat d'obrers que es dedicava a l'extracció de sorra, quan les feines van acabar el poblat va quedar desert.

Però hi ha qui veu el futur d'aquest poble amb optimisme. Han muntat un llogaret artesà, semblant a un parc temàtic, on es poden trobar magnífiques talles i ornaments de fusta, a preus molt turístics. La població permanent de la nova Màndroga és de 50 habitants, entre els quals hi ha també persones descendents de l'antiga Màndroga.

Degustem en una posada camperola els "Shashlik", la seva especialitat culinària que consisteix en unes broquetes de carn marinada i rostida en una graella anomenada "mangal". Durant el dinar ens van acompanyar els músics del creuer amb les seves típiques melodies. Després vam fer una volta per un sender (que recomano per a nens), al qual arribem amb bassa. A la tarda vam tornar al vaixell i vam salpar dirigint-nos al llac Làdoga.

Durant tot el recorregut del creuer, ens van donar opció de fer cursos de pintura de Matroska, aprendre algunes paraules en ciríl·lic, ens van ensenyar alguna cançó del folklore rus, etc. Van crear un ambient molt familiar i amè.
Aquesta era la darrera nit de navegació i vam celebrar el típic sopar del capità. Gairebé tots col·laborem al final de festa organitzat pels guies. Aquesta nit vam tenir ocasió de posar en pràctica allò que s'ha après.

Ens vam acostar a Sant Petersburg i a les ribes del riu Neva es veien residències luxoses. Passem un pont modern i arribem al port fluvial.

Aquest és el mapa amb l'itinerari del creuer.

Rússia

 Sant Petersburg, la fortalesa de Pere i Pau

Sant Petersburg va ser fundada el 27 de maig de 1703 per Pedro I el Gran. Sobre una terra pantanosa es va construir la ciutat més europea de Rússia. Aquesta és una ciutat molt jove que ha viscut revolucions, invasions, també grans èxits artístics i literaris, i un cruel setge per l'exèrcit nazi que va durar gairebé 900 dies. El 1712 Sant Petersburg es va considerar la capital de Rússia. El 1917 després de la revolució bolxevic va perdre la seva capitalitat, el govern soviètic va decidir traslladar-se a Moscou.
El 1914 en entrar Rússia a la Primera Guerra Mundial la ciutat va passar a anomenar-se Petrograd, el 1924 en honor a Lenin es va dir Leningrad i el 1991 va recobrar el seu nom inicial, Sant Petersburg.

Al delta del riu Neva, Pere I va començar la ciutat aixecant la fortalesa de Pere i Pau que havia de servir com a defensa de les incursions de l'exèrcit suec abans propietari d'aquestes terres, però la fortalesa va servir com a presó per a presos polítics.
La tasca de construir una ciutat de pedra era primordial per al tsar. Un decret especial de l'any 1714 prohibia aixecar edificis de pedra a la resta de Rússia i tots els mestres-maçons eren enviats per ordre real a la vora del Neva. Pere I va implantar una mena de "dret de pedra", cada vaixell, cada carro que entrava a la ciutat havia de portar una determinada quantitat de materials de construcció.

Dins la fortalesa hi ha diversos edificis que es poden visitar, com el Museu d'Història de Sant Petersburg i la Presó, però l'edificació més visitada és la Catedral. El temple presenta una barreja de tradicions de l'arquitectura religiosa occidental i de l'arquitectura eclesiàstica russa antiga. És inusual per al campanar d'un edifici eclesiàstic ortodox la presència d'un rellotge de torre amb carilló. L'alçada d'aquest campanar, juntament amb agulla daurada i la figura de l'àngel, és de 122,5 metres.

L'interior de la catedral de Sant Pere i Sant Pau és sumptuós i l'ornament principal és l'iconòstasi de talla daurada. La catedral és panteó dels emperadors russos des de Pere el Gran, excepte Pere II.

El 1998, en una capella lateral, van ser enterrades les restes de l'últim emperador rus Nicolau II i els membres de la seva família afusellats el juliol de 1918.

Darrere de les muralles es troba una zona amb gespa on els petersburgesos prenen tranquil·lament el sol.

Una mica més lluny de la fortalesa es troba ancorat el creuer Aurora icona de la revolució bolxevic. Els soldats i els mariners van esperar el senyal d'atac del canó del creuer per iniciar l'assalt al Palau d'Hivern l'octubre de 1917.

Rússia

 La Catedral de Sant Isaac

Arribem a la plaça de Sant Isaac. Al centre s'alça un gran monument amb l'estàtua eqüestre de Nicolau I. El pedestal està decorat amb escultures al·legòriques que representen la fe, la justícia, la saviesa i el poder.

En aquesta plaça es troba el Palau Mariínnski edificat entre 1839 i 1844 per ordre del tsar Nicolau I que va regalar a la seva filla quan va celebrar el seu matrimoni
L'agulla daurada de l'Almirantazgo treu el cap darrere de la catedral al final del carrer Vozniesienki que travessa la plaça.

L'edifici més important de la plaça és sens dubte la bella catedral de Sant Isaac. La va fer construir el tsar Alexandre I entre 1819 i 1858. Primer, Pere el Gran va fer construir al mateix lloc, una església de fusta el 1710, el 1717, després d'un incendi, va fer construir una segona església de maó i una tercera església la va encarregar la tsarina Caterina II, però, Alexandre I la trobava massa petita i va pensar en una cosa grandiosa, que pogués assemblar-se a la basílica de Sant Pere a Roma, al Panteó de París o a la catedral de Sant Pau a Londres. El resultat és un dels més bells edificis de Sant Petersburg, coronat amb una gran cúpula daurada. Es poden pujar fins a la columnata de la cúpula des d'on es pot admirar la ciutat.

Amb una capacitat de 4.000 metres quadrats de superfície, pot allotjar 14.000 fidels. A l'interior de la Catedral impressiona la diversitat de marbres de color i la riquesa en pintures i mosaics. Des de 1928 la Catedral va ser tancada al culte i ara es visita com a museu.

Entre els canals Kriúkov i Griboiedov s'alça amb els seus murs de blau cel i cúpules daurades l'església de Sant Nicolau dels Mariners. Construïda en dos nivells, custòdia al superior, que s'utilitza a l'estiu, un preciós iconòstasi tallat. El pis inferior, el d'hivern, compta amb riques decoracions. Crida l'atenció el campanar, de quatre pisos, allunyat del cos principal a tocar del canal Kriúkov. Aquesta església va ser de les poques que va continuar celebrant el culte durant l'època soviètica.