França

 Bretanya francesa

Avui hem començat el recorregut cap a la Bretanya francesa. El primer poble que visitem és Angers.

Angers

Angers és una ciutat francesa, situada al departament de Maine i Loira, de la regió Països del Loira. Els seus habitants es coneixen com a angevins. Geografia Angers és l'antiga capital de l'Anjou. La ciutat està situada sobre la ribera del Maine, a pocs quilòmetres del Loira. Hi ha un llac artificial anomenat Llac del Maine. És un antic port fluvial de gran activitat. 

És la cruïlla entre París i la regió de Vendée i la Bretanya meridional. Hi ha un gran nombre d'ordes religiosos els missioners de les quals han estat enviats per tot el món. Amb la construcció de nous projectes urbans, s'espera assolir una identitat urbana adaptada a la vida moderna i sortir del segle XX caracteritzat per la burgesia i la vida rural.

Castell d'Angers

La fortalesa, sobre un promontori rocós que domina el riu Maine, fou un dels llocs ocupats per l'imperi romà a causa de la seva posició defensiva estratègica. El lloc ha estat ocupat des de l'antiguitat per la seva posició estratègica defensiva. 

Posteriorment, els comtes d'Anjou hi van establir les seves residències, fins al final de l'imperi Plantagenet, en què el regne de França va conquerir el comtat d'Anjou. Lluís IX va fer construir el castell actual al segle XIII, mentre que els ducs d'Anjou el van transformar en una residència senyorial on Iolanda d'Aragó dóna llum a René d'Anjou.

Al segle XVI, després dels disturbis de les Guerres de Religió, Enric III va ordenar la destrucció del castell, però només va ser destruïda la part superior de les torres. Posteriorment, es va transformar a la presó, després guarnició i dipòsit de municions durant la Segona Guerra Mundial.

La catedral de Sant Maurici

És una església catedral medieval de França, seu la diòcesi d'Angers. L'obra, iniciada al segle XI i la construcció de la qual es va prolongar fins al segle XVI, és intermèdia entre el romànic i gòtic. La catedral és un testimoni de l'art gòtic angeví, destacant les vidrieres, especialment la finestra del transsepte de Sant Julià, considerada com una obra mestra de les vidrieres franceses del segle XIII. 

L'església original romànica va ser reconstruïda amb detalls gòtics a la meitat del segle XII. La planta d'una única nau va ser coberta amb arcs apuntats que descansen sobre un interior elevat i revestit. La nau té tres trams simples, amb trams individuals a cada costat d'un creuer, que donen lloc als braços d'un transsepte, seguit per un cor d'un sol tram recolzat per un absis. La catedral ha estat un objecte d'una classificació com a monument històric per la llista de 1862.

Una volta per Angers

Vannes 

És capital del departament de Morbihan, a la regió de Bretanya. La ciutat se situa a la riba septentrional del golf de Morbihan, al lloc on s'obre l'estuari del riu Marle, a 15 quilòmetres de l'oceà Atlàntic. El 1419 va morir a Vannes Sant Vicent Ferrer, patró de la ciutat, que està enterrat al cor de la seva catedral. 

Entre 1675 i 1689 el parlament de Bretanya va ser obligat a abandonar la seva seu habitual a Rennes, passant a Vannes. Aquest fet va impulsar l'edificació de noves construccions, sobretot al sud de la ciutat. També es va establir una xarxa de distribució d'aigua potable i es van construir passejades arbrades que van embellir la ciutat.

La muralla de Vannes

El principal element del paisatge urbà, és testimoni directe de 1500 anys d'història militar. A finals del segle III, s'instal·la una muralla a l'oest de la ciutat gal·loromana, al turó proper de Mené. El traçat triangular del mur defensiu protegeix una superfície de 5 hectàrees.

Més tard entre 1370 i 1390 és ampliada pel duc de Bretanya Joan IV, qui duplica la seva extensió, finalment al segle XVI es reforça la muralla dotant-la de torres de defensa a causa de les necessitats de l'època.

Els safareigs 

Al costat de la muralla hi ha l'edifici dels antics safareigs, construïts entre el 1827 i el 1821, i restaurat recentment el 2006.

La porta de Saint-Vincent

Classificada com a monument històric el 28 de juliol de 1928, és sens dubte la més prestigiosa de les sis portes de la ciutat encara visibles. Es va obrir entre 1620 i 1624 a la muralla que tanca la ciutat al sud, davant del port. El 1747, corroïda pel salnitre, va ser restaurada per l'enginyer Duchemin, qui va conservar la façana barroca antiga. L'estàtua actual de Sant Vicenç Ferrer, patró de la ciutat, va ser col·locada sobre la porta el 1891. Aquest mateix any es va decorar la part central amb l'escut d'armes de la ciutat.

L'església de Sant Patern 

Data del segle XI i està dedicada al primer bisbe conegut de Vannes. Al començament del segle XVIII l'edifici ja es trobava en mal estat, però fins a la caiguda de la torre del campanar a causa d'un huracà el maig de 1726 no se'n va aprovar la reconstrucció. La reconstrucció es va confiar a Olivier Delourme, que va dirigir la primera fase de les obres del 1727 al 1728. A finals del segle XVIII es va prolongar la nau mitjançant dues crugies i van començar les obres del campanar-porxo, que no finalitzarien fins al 1820.

La catedral de Sant Pere

Situada sobre el turó de Mene, està classificada com a Monument Històric des del 30 d'octubre de 1906 i domina la ciutat emmurallada. La reconstrucció d'aquesta catedral romànica va començar al segle XV, ja que era massa vella i petita per al pelegrinatge de l'època a la tomba de Sant Vicenç Ferrer, mort a Vannes el 1419 i enterrat al cor de la catedral. Alberga igualment un dels primers exemples de la penetració de l'asti renaixentista a Bretanya. Al segle XIX, el mal estat de l'edifici obliga a reconstruir la façana occidental en estil neogòtic.

Ajuntament

D'estil renaixentista, l'Ajuntament de Vannes es va construir a finals del s. XIX. Davant de l'edifici hi ha l'estàtua eqüestre del conestable de Richemont, company d'armes de Joana d'Arc i posteriorment del duc de Bretanya el 1457... encara que no durant molt de temps, ja que va morir l'any següent.

La porta presó

 Classificada com a monument històric des de maig de 1912, és un dels accessos més antics a la ciutat emmurallada. A l'edat mitjana s'anomenava porta de Sant Patern, en honor al barri sobre el qual s'obre. Al segle XIV i al començament del segle XV, la porta i les seves torres es doten de matacans i de boques de foc. Es tracta d'un gran exemple de porta fortificada amb un sistema de doble pont llevadís, un per a la porta carretera i l'altre per al pas de vianants.

Preciosos jardins Remparts

Casa de Vannes i la seva dona 

Un dels racons curiosos a veure a Vannes Una altra de les coses curioses a veure a Vannes és aquesta escultura localitzada a l'angle d'una casa del segle XVI. Es creu que aquestes cares formaven part d'un antic cartell i va ser batejada amb el nom de Vannes i la seva dona a finals del segle XIX.

Port de Vannes 

El port de Vannes és un dels llocs més emblemàtics de la ciutat. Passejar pel port i gaudir de les vistes dels vaixells i els edificis històrics que l'envolten, és un lloc perfecte per passar una estona.