França

 París

L'any 1989 anem tota la família de vacances a París. França està celebrant els 200 anys de la Revolució Francesa. París era una ciutat esplendorosa. Vam fer el viatge amb el Talgo, una nit en un vagó llitera. Arribem a París deixem les maletes a l'hotel, agafem la càmera de fotos analògica i el Súper-8 i ens disposem visita aquesta gran ciutat. Pugem al metro i, en primer lloc, anem als Invàlids.

Els Invàlids 

Hôtel National des Invalides és un complex arquitectònic situat al setè districte de París, a prop de l'Escola Militar. Creat originàriament com a residència per a soldats i militars francesos retirats, alberga les restes mortals de l'emperador Napoleó.

El complex dels Invàlids respon a la voluntat del rei Lluís XIV de França, que en va ordenar la construcció el 24 de febrer de 1670, amb la intenció que les instal·lacions oferissin recer per als veterans invàlids de guerra que quedaven sense llar. Els plànols són de Libéral Bruant, i la construcció va ser duta a terme per Jules Hardouin-Mansart. La construcció dels edificis principals es va desenvolupar entre març de 1671 i febrer de 1674; el conjunt va ser operatiu i va començar a albergar antics soldats a partir del novembre d'aquell any. 

El 1840, les restes de Napoleó I van ser traslladades de l'illa de Santa Elena a París, per iniciativa de Lluís Felip I, rei dels francesos, i dipositats a Les Invalides. Des del 1940, el mausoleu imperial conté també les restes del seu fill Napoleó II, en el que va ser una cessió d'Adolf Hitler al govern col·laboracionista de Vichy. També s'hi conserven les restes del germà de Napoleó Josep I de Espanya

No fa gaires anys vam tornar a París i vam recordar molts dels llocs que visitarem la primera vegada.

El pont Alexandre III

Tot passejant arribem al pont d'AlexandreIII. El pont Alexandre III és un pont, propi de l'estil Beaux Arts de la Tercera República Francesa, que travessa el riu Sena i uneix l'esplanada de Los Inválidos amb el complex monumental format per aquest pont, el Grand Palais i el Petit Palais. 

Va ser classificat com a monument històric el 1975 i el 1999 se li va reconèixer com a bé declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. És un dels ponts més llargs de la ciutat.

Més tard visitem el museu d'Orsay. El Museu és una pinacoteca ubicada a París dedicada a les arts plàstiques del segle XIX i, més concretament, del període 1848-1914.

Ocupa l'antic edifici de l'estació ferroviària d'Orsay i acull la col·lecció d'obres impressionistes més gran del món, amb obres mestres de la pintura i de l'escultura com Dinar sobre l'herba i Olympia d'Édouard Manet, una prova de l'estàtua La petita ballarina de catorze anys de Degas, Ball al Moulin de la Galette de Renoir, diverses obres essencials de Courbet i fins i tot cinc quadres de la Sèrie des Catedrals de Rouen de Monet.

Cronològicament, aquest museu cobreix la història de l'art entre els mestres antics, que són al Museu del Louvre i l'art modern i contemporani, al Centre Georges Pompidou.

 Torre Eiffel

Aquesta tarda ens decidim per pujar a la Torre Eiffel. La torre Eiffel,  és una estructura de ferro pudelat dissenyada per l'enginyer civil francès Gustave Eiffel i els seus col·laboradors per a l'Exposició Universal de 1889. 

Ubicada a l'extrem del Camp de Mart a la riba del riu Sena, aquest monument parisenc, símbol de França i de la seva capital, és l'estructura més alta de la ciutat i el monument turístic més visitat del món, amb 7,1 milions de turistes cada any. 

Amb una altura de 300 metres, perllongada més tard amb una antena fins als 324 metres, la torre Eiffel va ser l'estructura més elevada del món durant quaranta-un anys. La segona vegada que vam passar per París també vam anar a veure la Torre Eiffel.

Catedral de Notre-Dame

L'endemà ens arribem a l'illa de la City i contemplem la catedral de Notre-Dame.La catedral de Notre-Dame és una catedral de culte catòlic. Dedicada a la Mare de Déu, en la seva advocació de la Mare de Déu de París, se situa a la petita illa de la Cité, envoltada per les aigües del riu Sena. 

És un dels monuments més populars de la capital francesa. Iniciada la seva construcció l'any 1163, hi ha a la catedral una dualitat d'influències estilístiques: d'una banda, reminiscències del romànic normand, amb la seva forta i compacta unitat; per altra banda, les innovacions arquitectòniques del gòtic, que són les que han donat més fama a l'edifici. Es tracta d'un dels edificis antics dels quals es van construir en estil gòtic. L'ús innovador de la volta de creueria i de les enormes i acolorides rosasses i el naturalisme i l'abundància de decoració escultòrica el diferencien de l'arquitectura romànica.

Santa Capella

A la mateiça Cite també hi ha la Santa Capella, també anomenada capella reial de la Île de la Cité. És una de les visions més impressionants del viatge a París, sobretot si es visita en un dia assolellat, quan el joc de llums dels vitralls arriba a la seva màxima expressió. Aquesta petita capella de dues plantes es troba dins del complex del Palau de Justícia, per la qual cosa les mesures de seguretat per entrar-hi són especialment intenses

 La capella va néixer gràcies a un projecte ideat per Lluís IX en ple segle XIII per acollir diverses relíquies cristianes, entre elles, restes de la creu de Crist. Declarada monument nacional al segle XIX després d'una restauració motivada pels danys soferts a la Revolució. La visita es desenvolupa a les dues capelles, situada una a sobre de l'altra.

Capella inferior 

La capella baixa, dedicada a la Verge. El sostre, sostingut per infinitat de columnes, suporta el pes de tot l'edifici; la capella baixa es va construir per la seva utilitat funcional i arquitectònica, ja que va permetre alleujar al màxim la construcció de la capella alta i suportar-ne tot el pes. Aquesta part té planta de saló amb tres naus; la del centre més gran; de detallada decoració policromada. La superior té una nau de 20 m d'alçada. Damunt de cada pilastra s'aixeca l'estàtua d'un apòstol. L'esveltesa de les curtes columnes fa que la volta sembli més lleugera.

Capella superior 

Les parets de la capella alta van ser pràcticament suprimides, reemplaçant-les per alts finestrals que deixen passar la llum. Els vitralls representen escenes religioses. Van ser dissenyades situant els personatges reals segons els seus càrrecs, així les que representen el rei David o el rei Salomó estan situats prop del rei. Els vitralls constitueixen un conjunt homogeni; els colors dominants són el blau, el vermell i el groc que donen, a la capella, un color molt característic. Les finestres de la nau, de 15,35 metres d'alçada, per 4,70 metres d'amplada, estan dividides per quatre ogives, a sobre de les quals hi ha una rosassa de 6 lòbuls i 2 quadrilòbuls. Les finestres de l'absis de 13,45 metres d'alçada, per 2,10 d'amplada.

Ajuntament

L'Ajuntament de París acull les institucions del govern municipal de París. El mateix se situa davant de la Plaça de l'Ajuntament. Ha allotjat l'Ajuntament de París des del 1357. Actualment, s'utilitza per a múltiples propòsits: allotja l'administració de la ciutat, hi té el despatx l'alcalde de París des del 1977, i també s'utilitza per a grans recepcions.

Museu Pompadour

També anem a veure el museu Pompadour, però abans en trobem la plaça amb la Fontaine Stravinski.

El Centre Pompidou és el nom més comunament emprat per designar el Centre Nacional d'Art i Cultura Georges Pompidou de París, dissenyat pels arquitectes Renzo Piano i Richard Rogers. L'edifici, conclòs el 1977, va ser inaugurat el 31 de gener del mateix any. 

El centre acull l'IRCAM, un centre de recerca musical i acústica; la biblioteca Bibliothèque Publique d'Information amb un aforament de 2000 persones, oberta al públic; i sobretot el Museu Nacional d'Art Modern que té unes 100.000 obres d'art, una de les col·leccions d'art modern i contemporani més completes del món juntament amb el MoMA de Nova York i la Tate Modern de Londres. Entre els artistes representats hi ha: Pablo Picasso, Joan Miró, Brancusi, Modigliani, Matisse, Francis Bacon, Jean Dubuffet, etc.

Una lluna enorme penjada miraculosament presideix la plaça.

El museu del Louvre

Un altre museu que anem a visitar és el Louvre                                                                        El museu del Louvre és el museu nacional de França consagrat tant a les belles arts com a l'arqueologia i les arts decoratives anteriors a l'impressionisme. Està ubicat a París, a l'antic palau reial del Louvre. 

Les seves extenses col·leccions són el resultat del col·leccionisme desenvolupat per la monarquia francesa al llarg de diversos segles, al qual s'hi va sumar l'esforç de diverses personalitats de la Il·lustració, la tasca desamortitzadora de la Revolució Francesa, les victòries militars durant les guerres napoleòniques, i les campanyes arqueològiques i compres impulsades durant el segle XIX. 

L'obertura del Louvre el 1793 va significar, dins de la història dels museus, el traspàs de les col·leccions privades de les classes dirigents, monarquia, aristocràcia i Església a galeries de propietat pública per gaudir del conjunt de la societat. 

Això ho va convertir en precedent i model per a diversos museus. El Louvre és el museu d'art més visitat del món, famós per les seves obres mestres, especialment la pintura renaixentista coneguda com a La Gioconda, de Leonardo da Vinci.