dimecres, 6 de novembre del 2024

Carib

 L'Havana

Havana Club            

Una marca de rom que és fabricat a Santa Creu del Nord, Cuba. La marca va ser establerta en 1878 per José Arechabala, nascut a Biscaia, Espanya i va ser nacionalitzada el 1960 després de la Revolució cubana. Des de 1993 és produït pel consorci Havana Club Internacional i el govern cubà. 

 La mansió va ser construïda entre els anys 1772-1780 quan pertanyia en propietat al matrimoni Sr. José Fajardo Covarrubias i la senyora Josefa Montalvo, poderosa família de la societat havanera de la seva època. 


Va passar després en herència al fill de tots dos Don Juan Fajardo Covarrubias i Montalvo, cafeter acabalat que va aportar a l'immoble un significatiu període d'esplendor, perquè va guanyar en riquesa decorativa.

En aquesta casa museu es pot observar com es feia el rom en els seus orígens, i degustar els seus productes, fins i tot el rom anyenc.







La catedral de Nostra Senyora de Kazan                                                                                                                                                                                                                           Un temple ortodox d'estil bizantí amb vistoses cúpules laminades en or i coure. Es tracta d'un edifici de nova construcció, impulsat per l'Oficina de l'Historiador de l'Havana com a símbol de l'amistat rus-cubana.

La primera pedra de la catedral va ser posada el 14 de febrer de 2006. En només 32 mesos la catedral estava finalitzada i el 19 octubre 2008 era consagrat pel patriarca de Moscou, Ciril I, en una cerimònia a la qual van assistir el president de Cuba, Raúl Castro i el cap d'estat de Rússia, Dimitri  Medvédev.


L'Ambaixada d'Espanya   

L'edifici fou construït el 1912 i va ser en el seu moment Palau Velasco-Sarrà i està situat en un dels llocs més bonics de la ciutat de l'Havana. Des dels seus balcons es pot contemplar el Far del Morro, les muralles de les Fortaleses de la Cabana i La Punta, un dels extrems del Malecón i el mar endinsant-se en la badia de l'Havana.  


La Universitat de l'Havana             

 Va ser fundada per monjos dominics de l'Ordre de Predicadors l'any 1728, i secularitzada el 1842. La universitat originalment estava situada a l'Havana Vella, però aquesta edificació d'estil neoclàssic que data del segon quart del segle XX, en l'any 1902, va ser traslladada al Vedado

Tabacs Partagas

La Reial Fàbrica de Tabacs Partagas, situada en el Centre Havana, al nord del Parc de la Fraternitat, és una de les fàbriques de tabac més antigues i populars de l'Havana. Va ser fundada el 1845 per l’espanyol Jaime Partagàs. Aquesta és la fàbrica més visitada del país pel que fa a circuits.

Actualment, hi treballen prop de 250 treballadors enrotllant purs de marques famoses com Montecristo o Cohíba. 

Indústria tabaquera

En 1850, Cuba comptava amb 38 fàbriques de cigarrets Malgrat que la producció de cigars i tabaquera representava tot just l'1 % de la producció mundial, l'alta qualitat del tabac cubà figurava entre els principals països exportadors.

El fet de estar nacionalitzades totes les fàbriques de tabac, les diferents marques de puros es distingeixen pel seu sabor, perquè totes pertanyen a l'estat i ell és el que decideix la peculiaritat de cada cigar.


El Castell dels Tres Sants Reis del Morro       

Va ser construït entre els anys 1589 i 1630 amb la finalitat de protegir l'entrada al port de l'Havana de pirates i invasors. Aquesta fortalesa es troba en un sortint rocós, conegut com El Morro, sobre l'Oceà Atlàntic. 

Aquesta fortalesa va suportar innombrables atacs de corsaris holandesos, francesos i anglesos durant més d'un segle; però en el 1762, i després d'un setge que va durar 44 dies, una força britànica de catorze mil homes va aconseguir conquistar el Morro atacant des del flanc de terra.




Castell de la Punta       

Va ser un dels tres primers sistemes defensius de l'Havana colonial i és Patrimoni de la Humanitat.
El Castell va ser dissenyat per l'enginyer militar italià Giovanni Baptista Antonelli, i va ser construït entre els anys 1589 i 1600.

La Font de Neptú

Construïda amb marbre blanc de Carrara, i importada des de Gènova, va ser inaugurada l'any 1839.    

La Plaça de la Revolució   

 És una de les places públiques més grans del món, amb 72000 metres quadrats, és un lloc de gran valor històric, ja que ha estat l'escenari de diversos actes i esdeveniments principals de la Revolució de Cuba.

Al centre de la plaça es troba el Memorial a Josep Martí, i just darrere hi ha les oficines governamentals, dins el fortament custodiat Comitè Central del Partit Comunista de Cuba.

L'edifici de ciment situat al nord de la plaça és el Ministeri de l'Interior, famós per l'enorme mural del Che Guevara que mostra a la façana, just a sota de la imatge la frase "Hasta la Victòria Siempre". L'edifici del costat és el de telecomunicacions, i la imatge que mostra és la de l'heroic guerriller  Camilo Cienfuegos.

En la seva gegantina esplanada s'han clausurat diversos congressos del partit i aniversaris de fets històrics, com el del triomf de la Revolució.


 
S’hi han arribat a congregar un milió de persones (gairebé una desena part de la població cubana). Actualment es troba envoltada d'edificis grisos, i és seu del Govern Cubà.  

Aquesta enorme plaça va ser obra de  l'urbanista francès Jean Claude Forestier en la dècada de 1920, la qual va ser coneguda com a Plaça Cívica fins a 1959 encara que la seva fama internacional comença amb la Revolució cubana.   

Cocotaxi          

Curiosos taxis grocs que circulen per l'Havana. És un tricicle en forma d'un coco i poden portar dos passatgers.

El Crist de l'Havana.

Una colossal escultura obra de la cubana Jilma Fusta. L'estàtua va ser feta de marbre de Carrara. La imatge té uns 20 metres d'altura El seu pes aproximat és d'unes 320 tones. L'estàtua està composta per 67 peces que van ser portades des d'Itàlia, ja que va ser esculpida a Roma. L'escultura es troba a 51 metres sobre el nivell del mar, el que permet als ciutadans de l'Havana veure l'escultura des de molts punts de la ciutat.

La Giraldilla            

 Un dels símbols més representatius de la Ciutat de l'Havana i el més antic. Llegenda d'amor, història i art.            

El Malecón                    

Un animat passeig marítim de prop de vuit quilòmetres de llarg. Aquest enorme passeig és també una de les avingudes més autèntiques i famoses de Cuba.



Los almendrones

Protagonistes de postals i centre de totes les mirades, aquests espectaculars vehicles es passegen pels carrers de les localitats lluint el seu sorprenent estat de conservació. Joies sobre rodes que fan les delícies dels turistes que visiten l'illa. Los almendrones constitueixen el vehicle cubà per excel·lència. 


Es tracta d'automòbils fabricats entre els anys 20 i 50 del segle passat, pertanyents a marques tan reconegudes com Ford, Pontiac, Cadillac, Dodge o Chrysler. Amb el pas del temps, s'han acabat convertint en icones de Cuba. Actualment, prop de 70.000 unitats es mantenen actius i estan disponibles per al turista.

El pas del temps és difícil d'evitar, en aquest cas hi ha condicions adverses afegides. Davant d'aquestes circumstàncies, els cubans han reaccionat amb talent, enginy i capacitat resolutiva, i s'han valgut de tots els recursos i les habilitats possibles per mantenir els vehicles en funcionament. 

Han realitzat nombroses adaptacions molt variades. Peces de frigorífics o rentadores, motors de tractor i altres elements originals s'han emprat en aquesta inventiva acció mecànica. A més, han fet servir elements d'altres cotxes més moderns i fins i tot han fabricat ells mateixos les peces que necessitaven. 

Entre els ajustaments més sorprenents, destaca el fet que molts d'aquests almendrones han fet un canvi de combustible, passant d'utilitzar benzina a dièsel. I, de la mateixa manera, han estat sotmesos a ajustaments de manera que el consum sigui molt menor.


Hem passat tres dies visitant L'Havana i ja és hora d’emprendre el creuer pel Carib.               

L’Havana és una ciutat atrapada en el temps, captiva la imaginació com cap altra. El seu glamour és el resultat de la conservació decadent de l'era colonial. Els colors dels edificis i dels cotxes fan que aquesta ciutat sigui única. En tots els racons es pot trobar un grup de músics escampant les alegres cançons típiques del país.

Cap al tard ens anem allunyant de l'Havana i des del vaixell veiem com la ciutat es fa més petita.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada