França

 Saint-Malo 

Saint-Malosituada a la regió de Bretanya al departament d'Ille i Vilaine, d'on és una subprefectura, i on plou molt. Estació balneària coneguda per la seva ciutat cercada i la seva relació amb el mar, la ciutat és una de les més visitades de Bretanya i la seva població arriba als 200 000 habitants a l'estiu. 

Fruit d'una rica història marítima, és un port important de esbarjo, de pesca, de comerç, de viatgers i un centre econòmic. El seu centre històric té la particularitat d'estar emmurallat. Després d'una restauració en estil duta a terme pacientment durant dues dècades, la vella ciutat corsària va tornar a ocupar un lloc important entre les destinacions turístiques del nord d'Europa, fins al punt que sol duplicar o triplicar la població durant el període estival. 

A més del turisme, la ciutat ha sabut desenvolupar una important activitat industrial, cosa que la situa com una ciutat de mida petita, a penes 50 000 habitants, però de gran dinamisme.

El centre històric de Saint-Malo, envoltat d'unes muralles impressionants i a cavall entre el mar, l'estuari de la Rance i el port, és per si mateix un autèntic monument. A causa de la destrucció d'aquesta zona durant l'alliberament de Saint-Malo el 1944, la major part d'intramurs està reconstruïda en estil, si bé queden alguns carrers amb edificis que van sobreviure a l'incendi i que es remunten en alguns casos fins al segle XVI. 

La Muralla que tanca la totalitat de la ciutat remunta als seus trams més antics a l'edat mitjana, si bé la major part data de l'Edat Moderna, especialment com a fruit de les ampliacions de la ciutat per la zona sud i nord-est al segle XVIII. Hi destaquen una sèrie de poternes i diverses portes, especialment la Gran Porte i la Porte Saint-Vincent. 

El Castell de Saint-Malo va ser construït l'any 1424 per ordre dels ducs de Bretanya. El 1498 es va construir la torre Quic-en-Groigne per ordre d'Anna de Bretanya i en contra de la voluntat dels habitants de Saint-Malo. 

Les torres, Des Dames i Mills van ser construïdes alguns anys més tard. Va ser inclòs a la llista de Monuments Històrics el 1886, i avui en dia alberga el museu d'història de la ciutat i la seu de l'ajuntament. 

La Catedral Saint-Vincent, d'estil gòtic i romànic, va ser construïda al segle XII i avui és una barreja de l'antiga catedral i de la nova, ja que ha hagut de ser restaurada en diverses ocasions. Durant la Segona Guerra Mundial va patir importants danys, ja que els alemanys van arribar a disparar contra la torre del campanar, que seria reconstruïda anys més tard. 

A escassos metres d'intramurs hi ha les illes del Petit Bé i del Grand Bé; si la primera destaca pel seu fort, la segona alberga la tomba de Chateaubriand. S'hi accedeix a peu amb marea baixa.

La Muntanya Saint-Michel 

La Muntanya Saint-Michel és un poble construït sobre una petita illa rocosa de l'estuari del riu Couesnon, a Normandia, al voltant de l'Abadia de la Muntanya. L'arquitectura prodigiosa de la muntanya Saint-Michel i la seva badia ho fan el lloc turístic més concorregut de Normandia i un dels primers de França, amb uns 3,2 milions de visitants cada any. 

Una estàtua de sant Miquel Arcàngel col·locada al cim de l'església abacial s'erigeix ​​a 170 metres per sobre de la riba. Els nombrosos edificis del lloc estan individualment classificats com a monuments històrics. El conjunt està declarat com un gran lloc de França. Declarat monument històric el 1862, la muntanya Saint-Michel figura des del 1979 a la llista del patrimoni de la humanitat de la Unesco, en la declaració de la qual estan incloses també la badia, situat a uns quatre quilòmetres terra endins. 

Les marees espectaculars de la badia ,fins a 14,5 metres d'alçada, dues vegades al dia, van contribuir molt a fer de la muntanya una fortalesa inexpugnable. Durant segles només era accessible per via terrestre en els moments de marea baixa, i per via marítima quan la marea era alta. Actualment, es pot accedir a l'abadia en tot moment gràcies a la carretera que porta als peus de la roca. 

Ja des del segle XIX, els escriptors i pintors romàntics van arribar a la muntanya pel seu encant únic i pintoresques qualitats, com ara Guy de Maupassant. Al final del segle, diversos hotels es van establir a la Muntanya. A la segona meitat del segle XX, es va transformar en un lloc de visita a escala mundial, cosa que ha fet de la petita ciutat normanda una de les destinacions turístiques més importants de França.