França

Versalles

 La primera vegada que anem a Versalles no vam veure molta cosa, la segona vegada ens vam poder esplaiar, teníem molt de temps i vam passejar per les estances del palau i pels grans jardins.

El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a uns 20 km de París. Fou fet construir per Lluís XIII i fet ampliar per ordre de Lluís XIV. La més famosa de les estances és el Saló dels miralls. Lluís XIV va deixar París i va decidir construir Versalles, com una petita ciutat allunyada dels problemes. Tindria diverses etapes constructives, marcades per les amants de Lluís XIV.

1623: Lluís XIII va fer construir enmig del bosc, i al costat d'un turó envoltat per dos pantans insalubres, un modest habitatge de maó, pedra i pissarra. Era el seu refugi de caça favorit i, per tant, es va construir un habitatge rústic i utilitari. La disposició dels pavellons i fossats es va fer a semblança d'algunes construccions feudals.

El primer "palau" de Versalles es va edificar darrere de l'actual edifici de marbre. L'habitatge principal mesurava 24 m de longitud per 6 de profunditat i, a cada costat, es van construir dues ales baixes. El departament del rei constava d'una petita galeria en la qual penjava un quadre que representava la batalla de La Rochelle. A continuació hi havia quatre sales, les parets estaven recobertes de tapisseries. L'habitació del rei ocupava el cos central de l'edifici.

La Galeria dels miralls, anomenada encara Gran galeria, és una galeria sumptuosa destinada a enlluernar els visitants. És una de les joies del palau de Versalles. Concebuda per l'arquitecte Jules Hardouin Mansart, es va construir entre el 1678 i el 1684, reemplaçant una terrassa de Louis Le Vau que unia les dues ales del palau amb la façana de l'Oest.

D'estil barroc té una longitud de 73 per 10,50 metres d'amplada. Disset finestres proporcionen la llum que es reflecteix en 357 miralls posats cara a cara. Aquesta galeria va ser un esdeveniment en el segle xvii perquè, per primera vegada, un es podia contemplar de cos sencer. La galeria va representar, així mateix, un luxe impressionant tenint en compte que, en aquell temps, un mirall resultava molt car.

La Galeria dels miralls va ser el magnífic escenari per a molts dels grans esdeveniments ocorreguts en el curs dels segles, com el matrimoni de Maria Antonieta amb el delfí, la proclamació, el 18 de gener del 1871, de l'Imperi Alemany, la signatura del Tractat de Versalles, que va posar fi a la Primera Guerra Mundial el 28 de juny del 1919, etc.

Els jardins de Versalles s'estructuren a partir d'un eix longitudinal que parteix del palau en direcció al gran canal construït entre els anys 1666 i 1674, en forma de creu amb una amplada de 62 m i una llargada de 1800 m el tram longitudinal, i 1500 m el transversal. 

En aquest eix central hi ha una natura racionalitzada i simètrica. A banda i banda d'aquesta apareix la natura domesticada amb els “bosquets” i espais lúdics on un cert ordre trenca els espais verges reordenant-los.Seguint l'eix longitudinal hi ha dos parterres d'aigua, la font de Letona, quatre bosquets amb les fonts al·legòriques a les estacions i la columnata.

La Defense

L'any 1989, la primera vegada que vam anar a Paris, el barri de la Defense era molt nou, hi havia alguns gratacels, el gran arc i alguns edificis d'oficines. El nostre hotel era al començament del barri i un dia tot caminant, per l'immens carrer per vianants, vam arribar fins a l'Arc. És un gran contrast en tot el que es pot veure a París, carrers plens d'història, edificis emblemàtics, palaus monumentals. La Defense és innovació, modernitat.

La Defense és un modern barri de negocis situat a l'oest de París, com a prolongació de l'eix històric que comença al Louvre i prossegueix per la plaça de la Concòrdia, l'avinguda dels Camps Elisis, l'Arc de Triomf, i fins i tot el pont de Neuilly i l'Arc de la Defense. Aquest districte es compon essencialment de gratacels d'oficines, connectats per una immensa esplanada de vianants de 31 hectàrees. Els jardins penjants i seixanta obres d'art en fan un veritable museu a l'aire lliure i un passeig molt apreciat per les persones que hi viuen o hi treballen.

És el primer districte de negocis d'Europa per la mida del parc d'oficines, el segon d'Europa pel volum d'activitats financeres després de la City de Londres. Està classificat com el quart districte de negocis més atractiu del món. Desenvolupat a principis de la dècada de 1960. La Defense està majoritàriament constituït per edificis de gran alçada destinats principalment a oficines, sumant uns 3 milions de metres quadrats. La Defense així i tot és un barri mixt: posseeix prop de 600.000 m² d'habitatge i l'obertura del centre comercial Les Quatre-temps el 1981 va fer de La Defense un pol comercial.