Madrid és la capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid. Com a capital d'Espanya, Madrid acull les seus del Govern d'Espanya, el Congrés i el Senat, els ministeris, i les principals institucions i organismes oficials, així com la residència oficial dels reis d'Espanya. En el vessant econòmic, Madrid és un important centre financer i industrial de la Unió Europea.
Acull el principal mercat de valors del país i és seu de nombroses empreses nacionals i d'algunes de les corporacions més grans del món. En el vessant internacional, acull institucions com la seu mundial de l'Organització Mundial del Turisme (OMT) i organitza esdeveniments com el FITUR. Madrid també és un dels centres culturals més importants d'Europa i del món, i acull tres museus de referència internacional: el Museu del Prado, el Museu Thyssen-Bornemisza i el Museu Reina Sofi
Palau Reial
El Palau Reial de Madrid és, amb 135 000 m² de superfície i més de 3418 habitacions, el palau La Casa d'Allende és un edifici de Madrid projectat per l'arquitecte Leonardo Rucabado per al seu propietari, Tomàs d'Allende. L'edifici, la construcció del qual es va dur a terme entre 1916 i 1920, s'ubica a la cursa de Sant Jeroni. Durant molt de temps se'l va conèixer també com a edifici Crèdit Lyonnais, pel fet que a la seva planta baixa va estar instal·lada aquesta entitat financera. Es tracta del típic edifici representatiu de l'arquitectura que sorgeix a partir de la crisi del 1898, i que intentava adaptar els estils regionals a les noves necessitats de la vida moderna. La rematada ceràmica de l'edifici és de gran bellesa i originalitat.u més gran d'Europa. Va ser residència privada fins al regnat d'Alfons XIII; tot i que també Manuel Azaña, president de la Segona República, va residir al palau, i va ser, per tant, l'últim cap d'estat que ho feu. Durant aquell període fou conegut com a Palau Nacional.
Encara hi ha una sala que es coneix amb el nom de despatx d'Azaña. Una altra de les denominacions que s'utilitzen per a referir-se a l'edifici és la de Palau d'Orient, en relació amb la plaça en què recau una façana de l'edifici, la plaça d'Orient, on també es troba el Teatre Reial. Els actuals Reis Felip VI i Letícia Ortiz resideixen al Palau de la Zarzuela, als afores de Madrid.
El Palau Reial de Madrid allotja una bona part dels actes oficials presidits pel Rei, com la presentació de credencials dels ambaixadors estrangers, la celebració de concerts, audiències o els banquets d'Estat. El 12 de juny de 1985, al Saló de Columnes del palau se celebrà la signatura del Tractat d'adhesió del Regne d'Espanya a les Comunitats Europees.
Plaça d´Espanya
La plaça d´Espanya és un ampli espai enjardinat de la ciutat de Madrid, al barri d´Arguelles del districte Moncloa-Aravaca. Al seu centre hi ha una font monumental dedicada a Miguel de Cervantes. Fa d'eix continuador unint la Gran Via amb el carrer de la Princesa. Fins poc abans de la construcció de la Gran Via aquesta plaça es denominava «plaça de Sant Marcial». Entre els edificis circumdants destaquen, per la seva altura, la Torre de Madrid i l'edifici Espanya.
Puerta del Sol
La història de la Puerta del Sol representa una part essencial de la memòria de la Vila de Madrid, no només per ser la Puerta del Sol un punt de freqüent pas, sinó per constituir el «centre de gravetat» de l'urbanisme madrileny.
La plaça ha anat adquirint el seu caràcter de lloc d'importància històrica des dels seus incerts inicis com a carrer Ample i impersonal al segle xvi, fins a les descripcions dels primers viatgers romàntics, les recepcions de reis, les rebel·lions populars, manifestacions, etc.
Ha estat l'escenari dels esdeveniments principals de la vida de la ciutat, des de la lluita contra els invasors francesos en 1808 fins a la proclamació de la Segona República en 1931, conservant a més el seu lloc com a protagonista del costum de servir-se els dotze grans de raïm en Any Nou, al so de les campanades tocades pel rellotge de Correus. En l'actualitat és un nus de comunicacions, punt de reunió, de cites, lloc de celebracions i començament de manifestacions a la Capital.
El temple de Debod
El temple de Debod és un temple de l'antic Egipte localitzat actualment a Madrid (Espanya). Està situat a l'oest de la plaça d'Espanya. En ser traslladat a Espanya, es va situar de manera que conserva aproximadament la mateixa orientació que en el seu lloc d'origen, d'est a oest.
El temple de Debod fou un regal d'Egipte a Espanya any 1968, en compensació per l'ajuda espanyola, després de la crida internacional realitzada per la UNESCO per salvar els temples de Núbia, principalment el d'Abu Simbel, en perill de desaparició a causa de la construcció de la presa d'Assuan. Egipte ha donat quatre dels temples salvats a diferents nacions col·laboradores: Dendur als Estats Units (es troba actualment en el Metropolitan Museum de Nova York), Ellesiya a Itàlia (exposat al Museu Egipci de Torí), Taphis als Països Baixos i Debod a Espanya.
Té una antiguitat d'uns 2.200 anys. El seu nucli més antic va ser erigit sota el rei kushita de Mèroe Adikhalamani cap a 200-180 aC, el faraó Ptolemeu VI Filomètor en va continuar la construcció i ampliació, igual que els seus successors Ptolemeu VIII i Ptolemeu XII, dedicat a Ammon de Debod i Isis.
Catedral de l'Almudena
Quan la capital d'Espanya es va traslladar de Toledo a Madrid el 1561, la seu de l'Església a Espanya es va mantenir a Toledo; així la nova capital —cosa inusual per a un país catòlic— no tenia cap catedral. Es van discutir plans ja en el segle xvi per construir una catedral a Madrid dedicada a la Mare de Déu de l'Almudena, però la construcció no va començar fins a 1879.
El Teatre Reial
El Teatre Reial és el teatre d'òpera de Madrid. Està situat en la plaça d'Orient, enfront del Palau Reial, i és un dels monuments emblemàtics de la ciutat.
Ajuntament
L'Ajuntament de Madrid és la institució que s'encarrega de governar la ciutat i el municipi de Madrid. L'organisme està emplaçat en la Casa de la Vila, si bé diverses institucions municipals, per exemple, l'alcaldia, al Palau de Comunicacions i les diferents regidories i serveis municipals es troben escampats per tota la ciutat.
La Cibeles
La font de Cibeles és una font monumental de la ciutat de Madrid, situada a la plaça del mateix nom, a la zona centre de la capital espanyola. Va ser concebuda dins un pla de remodelació urbana al segle XVIII, per iniciativa del rei Carles III, que planejava embellir la capital del regne segons l'estètica del neoclassicisme. El projecte incloïa una sèrie de fonts esculpides amb motius mitològics clàssics.
Banc de Bilbao
L'edifici del Banc de Bilbao, entitat bancària integrada actualment al BBVA, es troba al núm. 16 del carrer d'Alcalá de Madrid . Va ser projectat el 1919 per l'arquitecte Ricardo Bastida i Bilbao i construït entre 1920 i 1923. Durant la segona meitat del segle XX va experimentar diverses ampliacions, cosa que va permetre estendre la façana pel carrer Sevilla. Té un total de gairebé 18.000 m² de superfície. L'antiga seu del Banc de Bilbao constitueix un dels edificis més representatius del Madrid financer, així com un dels més importants de l'època. Des del 1999 és un bé d'interès cultural.
Casa d'Allende
La Casa d'Allende és un edifici de Madrid projectat per l'arquitecte Leonardo Rucabado per al seu propietari, Tomàs d'Allende. L'edifici, la construcció del qual es va dur a terme entre 1916 i 1920, s'ubica a la cursa de Sant Jeroni. Durant molt de temps se'l va conèixer també com a edifici Crèdit Lyonnais, pel fet que a la seva planta baixa va estar instal·lada aquesta entitat financera. Es tracta del típic edifici representatiu de l'arquitectura que sorgeix a partir de la crisi del 1898, i que intentava adaptar els estils regionals a les noves necessitats de la vida moderna. La rematada ceràmica de l'edifici és de gran bellesa i originalitat.
Font de Neptú
La Font de Neptú a Madrid és una font d'estil neoclàssic que representa el déu Neptú i ocupa el centre de la glorieta dins la Plaça de Cánovas del Castillo. Aquesta font monumental va ser finalitzada el 1786. A l'origen va estar situada a la baixada de la cursa de Sant Jeroni, mirant a la font de Cibeles, però va ser traslladada al centre de la citada plaça el 1898.
En els anys 80 vam estar a Madrid i els seus voltants. Llavors vàrem visitar l'interior del Palau Reial, el parc d'El Retiro, la caseta del príncep, la plaça Colon la Vall dels Caiguts i l'Escorial.
El Parc del Retiro
El Retiro és considerat com una de les principals atraccions turístiques de la ciutat, posseeix figures arquitectòniques i paisatgístiques des del segle XVII al XXI, entre els quals destaquen el Monument a Alfons XII, el Palau de Cristall, l'Estany Gran, el Parterre, la porta de Felip IV, el Reial Observatori Astronòmic i la font de la Carxofa. Va ser construït a la primera meitat del segle XVII dins del projecte paisatgístic desenvolupat per al Palau del Bon Retiro, una antiga possessió real creada pel comte-duc d'Olivares per a gaudir-ne Felip IV. El seu ús com a parc urbà es remunta al 1767, any en què Carles III va permetre l'entrada del públic a efectes recreatius i, ja definitivament, a partir del 1868, quan va quedar sota la titularitat de l'Ajuntament de Madrid.
La Plaça de Colom
La Plaça de Colom és un dels llocs de major interès de la ciutat de Madrid. Rep el nom de Cristòfor Colom, a qui fa honor. En aquest espai hi ha el Centre d'art Teatre Fernán Gómez - antigament Centre Cultural de la Vila de Madrid i un monument a Cristòfor Colom d'estil neogòtic erigit entre 1881 i 1885. Aquest consta d'una base quadrada amb relleus i un pilar octogonal tallats en pedra i una estàtua de tres metres d'alçada esculpida en marbre blanc d'Itàlia L'alçada total és de 17 metres.
La Caseta de l'Infant
La Caseta de l'Infant és una de les residències de la família reial espanyola. És un edifici neoclàssic, construït a l'últim terç del segle XVIII, que es troba al municipi madrileny de Sant Llorenç de l'Escorial. Deu el seu nom a l'infant Gabriel de Borbó, fill de Carles III, que la va utilitzar com a lloc recreatiu i de descans. El rei Joan Carles hi va residir abans de casar-se. Es conserva aquí el dormitori, el despatx i el mobiliari que va fer servir.
Vall dels Caiguts
El Valle de Cuelgamuros, oficialment; també conegut com la Vall dels Caiguts és un monument funerari espanyol situat a la Serra de Guadarrama, en el terme municipal del municipi madrileny de San Lorenzo de El Escorial. Va ser construït per presoners republicans de la Guerra Civil espanyola entre els anys 1940 i 1958.
S'hi troben enterrats uns 40 000 combatents dels dos bàndols de la Guerra Civil, molts dels quals foren traslladats —sense consentiment dels seus familiars— a altres punts del país, on havien tingut lloc les batalles més importants de la guerra. També s'hi trobaven les restes mortals del falangista José Antonio Primo de Rivera, fins al març de 2023, i les del dictador Francisco Franco, fins a l'octubre de 2019.
El complex consta d'una abadia benedictina, una basílica de 262 metres de longitud excavada en la roca, diverses construccions monolítiques, i per sobre de tot una creu cristiana de més de 150 metres d'alçada.
El Escorial
El monestir d'El Escorial és una residència històrica de la Família Reial Espanyola. És un gran complex monumental que inclou el monestir i la basílica, el palau reial, el museu i la biblioteca. És també el lloc d'enterrament dels monarques espanyols. La seva titularitat i administració correspon a l'ens Patrimoni Nacional, que gestiona els béns de l'Estat al servei de la Corona. Ubicat al municipi de San Lorenzo de El Escorial, a la comunitat autònoma de Madrid, es troba a 45 quilòmetres de la capital espanyola.
El palau va ser residència de la Família reial espanyola, la basílica és lloc de sepultura dels Rei d'Espanya i el monestir –fundat per monjos de l'Orde de Sant Jeroni – està ocupat actualment per frares de l'Orde de Sant Agustí. És una de les arquitectures més singulars renaixentistes d'Espanya i d'Europa. Situat a Sant Lorenzo de El Escorial, ocupa una superfície de 33 m², sobre el vessant meridional del Mont Abantos, a 1028 d'altitud, a la serra de Guadarrama.
Conegut també com a Monestir de Sant Llorenç El Real, o, senzillament, L'Escorial, va ser ideat a la segona meitat del segle xvi pel rei Felip II. El rei va concebre un gran complex multifuncional, monacal i palatí que, plasmat per Joan Baptista de Toledo segons el paradigma de la Traça Universal, va donar origen a l'arquitectura harderiana.
