Mèrida

 L'Amfiteatre Romà era amb total seguretat el recinte de lleure més visitat i que més agradava als habitants de la ciutat juntament amb el Circ.

A l'amfiteatre se celebraven els combats de gladiadors, les lluites entre gladiadors i feres, i les representacions de batalles històriques.

L'Amfiteatre d'Augusta Emèrita va ser construït l'any 8 aC. (a penes 17 anys després de la fundació de la colònia) i tenia capacitat per a unes 15000 persones.

L'edifici és ovalat i comptava amb una zona de sorra central que podia ser configurada de diferents maneres segons el tipus d'espectacle.
A la part central de la sorra hi havia un enorme fossat on s'emmagatzemaven tots els elements de l'espectacle, incloent-hi les gàbies dels animals, armes, etc.

Un dels edificis més espectaculars i més ben conservats de Mèrida és el Teatre Romà
El teatre d'Augusta Emèrita va ser inaugurat entre els anys 16-15 aC. amb el patrocini del cònsol Marco Vipsanio Agripa.

Al seu moment tenia capacitat per allotjar uns 6.000 espectadors asseguts.

El Teatre a l'antiga Roma era més aviat un mitjà de difusió política i propagandística per a les autoritats romanes.

L'edifici havia de reflectir la majestuositat i la grandesa de l'Imperi, i les representacions incloïen també missatges sobre l'estil de vida romà.

El front d'escena estava format per dos cossos de columnes corínties amb basaments i cornises de marbre, adornat amb escultures als espais entre columnes i s'hi obren tres portes, una central anomenada valva règia i dos laterals anomenades valva e hospitàlia.

A uns metres de l'Amfiteatre, del Teatre i Amfiteatre, hi ha la Casa de l'Amfiteatre, una vil·la romana que es trobava fora de la muralla.
En aquest espai es pot observar un tram de muralla.

Darrere de l'escena hi ha el Peristil, un jardí porticat on hi havia una petita cambra consagrada al culte imperial.

La Casa del Mitreo probablement era una casa senyorial que estava situada fora del recinte emmurallat, prop de la calçada per la qual s'accedia al Cardo Maximus.

Va ser construïda entre finals del segle I i començaments del segle II.
L'estructura de la casa (amb les estances distribuïdes al voltant de tres patis) i la decoració fan pensar que els seus propietaris van ser personatges molt influents dins de la societat d'Augusta Emèrita.

L'Aqüeducte dels Miracles constituïa el darrer tram de la canalització que conduïa l'aigua des de l'embassament de Prosèrpina fins a la ciutat, permetia salvar el desnivell de la vall del riu Albarregas.

La Presa Romana de Prosèrpina se situa a uns 6 quilòmetres d'Emèrita Augusta, però la canalització seguia els desnivells del terreny per aconseguir un pendent constant i tenia una longitud de més de 10 quilòmetres.
Es va construir a finals del segle I dC.

L'Aqüeducte dels Miracles tenia uns 850 metres d'arcades i una alçada màxima de 25 metres, era més curt que l'Aqüeducte de Sant Llàtzer, però obtenia més alçada a la part central, just on estava situat la llera de l'Albarregas.

Al costat de l'aqüeducte es troba el Pont Romà sobre el riu Albarregas (20), construït a principis del segle I dC.
Mesura 145 metres de llarg, 7,90 d'amplada i té una alçada mitjana de 6,5 metres.
Era un pont molt important, ja que facilitava les comunicacions amb el nord d'Hispània a través de la ruta coneguda com a Via de la Plata.

La Basílica de Santa Eulàlia és un autèntic tresor des del punt de vista cultural i històric.
El 1990 es va dur a terme una investigació arqueològica que va revelar l'evolució històrica de l'edifici.

El lloc va estar ocupat per cases romanes des de la fundació d'Emèrita Augusta fins al segle III.
A partir del segle IV s'utilitza com a necròpolis cristiana fins que es construeix una basílica dedicada a la màrtir Eulàlia al segle V.

L'arribada dels musulmans al segle IX va fer que part de la comunitat cristiana migrés a la ciutat de Badajoz, de manera que la basílica va ser abandonada fins a la reconquesta de Mèrida.

La basílica va ser reconstruïda al començament del segle XIII, donant lloc a l'edifici actual.
Les excavacions arqueològiques van deixar al descobert sota el nivell de l'església actual les restes d'aquests edificis antics, que es conserven a la cripta.

Al costat de l'església hi ha l'anomenat Hornito de Santa Eulàlia, una petita capella que fa servir peces que van pertànyer a un temple romà dedicat a Mart.