Plasència

                                                                              Plasència

A vint kilòmetres del balneari teníem la ciutat de Plasència que pertany a la província de Caceres, situada al nord d'Extremadura. Va ser fundada pel rei Alfons VIII de Castella l'any 1186. 

La seva creació formava part d'una estratègia per la qual el sobirà enfortia la línia del Tajo amb la creació d'una rereguarda a l'avenç de la reconquesta cap al sud de la Península.

 Aquest mateix any (1186) es va iniciar la construcció de la muralla defensiva de Plasència. L'obra, però, no es completaria fins molt de temps després. De fet, el 1195 i a conseqüència de la batalla d'Alarcos, Abu Yaqub Iussuf al-Mansur va avançar per tota la vall del Tajo, recorrent l'actual Extremadura i reconquerint per als musulmans importants places, entre elles Plasència.
Un any després Alfons VIII reprenia la ciutat i ordenava la finalització de la muralla, que es va completar cap al 1201.

Durant l'edat mitjana la ciutat va viure una època prospera. Al segle XIII es comença la construcció de la primera catedral (la Catedral Vella), que seria ampliada posteriorment al segle XV. També és del segle XIII la Casa-Palau dels Monroy, també dita de les Dues Torres. La construcció de la Catedral Nova comença el 1498 i finalitzarà 80 anys més tard, el 1578.

 Durant el segle XVI Plasència mantindrà la seva esplendor amb un destacat creixement de la població. En aquesta època es construeix el Palau Municipal (Casa Consistorial), un edifici renaixentista que Joan d'Àlaba projecta l'any 1523. A la torre es pot veure el ninot articulat conegut a Plasència com a "Avi Mayorga", construït a mitjans del segle XVIII. El ninot va ser destruït durant la invasió francesa i restaurat a mitjan segle XX. A la cantonada de la plaça Major hi trobarem la Casa del Manjuli. És una obra de l'arquitecte municipal Francisco Mirón i sembla una casa de conte.

Malgrat tot, hi va haver algunes iniciatives que van originar algun creixement econòmic, És del segle XVII el retaule major de la Catedral Nova, una obra primordial del barroc espanyol. Al mateix segle van fer obres menors, que es conserven actualment, en diferents estats de conservació, com l'ermita de Santa Teresa a la Devesa dels Cavalls, l'ermita de Santa Elena, igualment fora de les muralles, la Casa del Deán situada davant la catedral. La seva portada està apuntalada amb columnes toscanes. Destaca un gran balcó en angle neoclàssic-corinti, coronat pel monumental escut d'Antonio Paniagua de Loaisa.

La construcció de l'església, de Sta. Anna és un temple catòlic que es troba al barri dels Cavallers, es remunta al segle xvi. Les obres van començar el 1555. Compta amb una portada principal d'estil renaixentista decorada amb la imatge de Santa Anna i el nen, a les cantonades està decorada amb els escuts d'armes del bisbe fundador Gutierre de .Vargas Carvajal

L'aqüeducte de Plasència recollia aigua de les serres de Cabezabellosa i El Torno; de les preses de diverses fonts sortia una canonada, que consistia en tubs de fang empalmats, que baixava serpentejant entre barracs i el terreny accidentat de la zona. Ja a les proximitats de Plasència es transforma en un aqüeducte de carreuat granític i es dirigeix fins a la Fortalesa de Don Luis d'Àvila i Zúñiga, prop de la qual hi havia un dipòsit des d'on es distribuïa l'aigua a la ciutat fins a les seves fonts públiques.