El Meandre del Melero
El meandre del riu Melero és un revolt molt pronunciat que forma el curs del riu Alagón que es troba al límit oriental de la serra de Gata dins la comarca de Les Hurdes, dibuixant la frontera entre les províncies de Càceres i Salamanca.
És un paratge natural de gran bellesa i segons el nivell de l'embassament de Gabriel i Galan pot convertir-se en una illa.
Parc Nacional de Monfragüe
El Parc Nacional de Monfragüe, situat entre Navalmoral de la Mata, Plasència i Trujillo, constitueix un dels punts de més interès ornitològic d'Espanya. En aquest entorn meravellós es pot trobar l'àliga imperial, el voltor negre, la cigonya negra i grans colònies de voltors lleonats entre moltes altres espècies...
Aquest parc constitueix una de les zones més representatives i més ben conservades de bosc i matoll mediterrani. Va ser declarat parc natural el 1979, ZEPA (Zona d'Especial Protecció d'Aus) el 1988, Reserva Mundial de la Biosfera per la UNESCO el 2003 i parc nacional el 2007.
El parc ocupa una àrea natural d'uns 30 km. de longitud per uns 7 km. d'amplada (unes 18.000 hectàrees) està situat al nord de la província de Càceres, a pocs quilòmetres de la ciutat de Plasència.
Mirador del Salt del Gitano. És un dels més coneguts, tant per la bellesa del paisatge on es troba com per la quantitat d'aus que podrem veure des d'allà.
El mirador és al costat de la llera del riu Tajo, en una zona de penya-segats, tallats i penyals molt bella, que serveix de refugi a centenars d'aus, sobretot voltors lleonats.
El Pont del Cardenal està ubicat a la província de Càceres.
El pont travessa el riu Tajo, aigües avall de la desembocadura del Tiètar. Està situat entre els termes municipals de Torrejón el Rubio i Serradilla, tots dos pertanyents al parc nacional de Monfragüe.
D'origen medieval i amb un total de cinc arcs, va ser construït durant el segle xv, per encàrrec del bisbe de Plasència Juan Carvajal. La seva part central va ser destruïda durant la Guerra d'Independència, havent d'incloure's un pas fabricat en fusta fins a la restauració de l'estructura el 1859.
Actualment, queda submergit sovint sota les aigües del riu, fins al punt d'arribar a ser considerat «patrimoni subaquàtic».
Pe allí passava la Canyada Reial de la Plata.
A prop de Jerte hi ha uns recorreguts per la muntanya d'una gran bellesa.
La Cascada Caozo cau sobre una paret de granit polit pel pas del temps i les aigües, es precipiten més de 30 metres cobrint de blanc la roca. Un lloc freqüentat i accessible en un entorn màgic entre grans exemplars de roures, freixes i verns que no podem deixar de conèixer i admirar.
La Cascada del Calderón, similar a la seva veïna inferior del Caozo, és una gran llosa de roca polida per la qual l'aigua es precipita 30 m, donant lloc a un petit toll. El seu entorn és ric en història i ha vist el pas de generacions de paisans/es, recorrent el Camí Reial entre Navaconcejo i Piornal.
La Gola dels Inferns Situada a la Vall del Jerte, en aquesta reserva natural es poden contemplar nombrosos salts d'aigua i cascades com la del Mantell de la Verge, així com les marmites gegants de la zona coneguda com Los Pilones.
La zona dels Pilones constitueix un paisatge espectacular i sorprenent. L'erosió fluvial ha excavat grans gorgs a la roca, que reben el nom de marmites gegants o marmites de gegant.
Aquestes marmites tenen una forma gairebé circular i s'originen per l'acció giratòria de fragments de roques dures. Les marmites de gegant són forats que es formen per l'erosió de la roca. Concretament, la formació s'origina per l'acció de les roques que queden atrapades al fons del riu i que, per la força de l'aigua i els remolins que es formen, colpegen el llit on han quedat atrapades fins a crear una cavitat.
Símbol de Consuegra i de La Mancha, els molins de vent coronen el turó Calderico dibuixant una estampa absolutament única. Universals gràcies al Quixot, és impossible parar-s'hi davant sense imaginar les aventures del gentilhome i visualitzar un Cervantes inspirat que, bon coneixedor de la zona, va voler plasmar-los a la seva novel·la.
Hi ha poques imatges tan sorprenents i gràfiques com contemplar un dels conjunts moliners més grans i més ben conservats d'Espanya. Enclavats a dalt del turó per aprofitar millor els corrents d'aire que atorguen les elevacions, aquests dotze gegants han vigilat des de dalt l'esdevenir de Consuegra i la seva gent.
Alguns amb una antiguitat que es remunta al segle XVI, han estat absolutament vitals i imprescindibles per al desenvolupament de la comarca, ja que l'absència de corrents constants d'aigua (La Mancha prové de l'àrab i pot tenir una traducció similar a "terra seca") impedien l'establiment de molins fluvials. Això, unit a la gran producció cerealista de la zona, va desembocar en la necessitat d'instal·lar enginys industrials que poguessin facilitar la transformació del blat o altres cereals en farines i pinsos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada