Argentina és un país immens que ens va fascinar amb unes meravelles naturals impressionants. El Parc Nacional Les Glaceres és un d'aquests llocs que imposa la seva grandiositat i bellesa. La glacera Perito Moreno forma part de l'esplendor d'aquest parc.
Arribem a El Calafate, una petita ciutat des d'on surten les excursions cap a la glacera Perito Moreno que es troba a 82 km. de distància.
El Parc Nacional Les Glaceres de 717.800 ha. de superfície, comprèn un escenari de muntanyes, llacs i boscos, incloent-hi una extensa part de la serralada dels Andes pràcticament coberta de gel i neu a l'oest, i l'àrida estepa patagònica a l'est. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1881. El més destacable d'aquest Parc Nacional són els seus camps de gel, que ocupa en total una superfície aproximada de 2.600 km. quadrats. Alguns dels més grans són la glacera Upsala, el Viedma i altres. La glacera Perito Moreno té una longitud de 30 km. i 4 km. d'ample. És la més coneguda per la seva gran accessibilitat.
L'endemà al matí ens vam dirigir cap a la glacera Perito Moreno. Pel camí vam poder contemplar el llac Argentí, el més gran i més austral dels grans llacs patagònics de l'Argentina. Té una superfície de 1415 km. quadrats i una profunditat mitjana de 150 m. aconseguint en alguns punts els 500 m. El llac té un cos principal, i unes ramificacions irregulars que es troben dins el Parc Nacional Les Glaceres i en elles acaben diverses de les grans glaceres.
Les aigües del llac tenen un preciós color maragda a causa de les partícules minerals suspeses en l'aigua, provinents de l'abrasió de la glacera contra els seus llits rocosos, que per la seva microscòpica mida no arriben a sedimentar al fons.
Vam estar recorrent diversos quilòmetres de l'àrida estepa patagònica. En ella la vegetació està formada per plantes adaptades a condicions d'escassa humitat i forts vents. Arbusts petits, espinosos i de forma globosa, juntament amb pastures de fulles dures, proporcionen certa protecció a la terra evitant l'erosió, a més a més serveixen d'aliment per a vaques, guanacs i al nadu petiso, també conegut com a choique.
El còndor sobrevola aquest ambient, doncs en ell, acostuma a trobar aliment. El mateix passa amb àguiles i altres rapinyaires.
Tot d'una va aparèixer la glacera Perito Moreno i de lluny ja es podia endevinar la seva grandiositat. Vam parar al "Mirador de los Suspiros" per poder contemplar-la i fer les primeres fotos de la glacera.
Vam arribar al port "Bajo las Sombras", situat a 6 km. del mirador de la glacera. Allí pujarem a un catamarà que ens va portar pel Braç Rico del Llac Argentí, cap a les parets verticals del costat sud de la glacera.
L'excursió es diu "Safari nàutico" i el catamarà arriba a pocs metres de les impressionants parets verticals de la glacera. És aquí, davant de la glacera, on es poden admirar aquestes impressionants torres de 60 o 70 metres d'altura que s'imposen davant teu i aquest color blau tan bonic de les seves esquerdes. El catamarà s'atura uns moments per poder escoltar els cruixits del gel a causa dels moviments al interior de la glacera. A vegades un gran estrèpit el protagonitza el despreniment d'un bloc de gel que es precipita cap al llac amb un soroll intens.
Quan vam acabar el recorregut en catamarà ens dirigim amb l'autocar cap a les passarel·les de la Península de Magallanes. Aquestes passarel·les es troben davant del Perito Moreno i faciliten una visió del conjunt. Els diferents nivells de les passarel·les permeten contemplar amb tota la seva esplendor diferents perspectives. Des del primer nivell es pot apreciar part de la gran extensió que té la glacera. A poc a poc vas baixant els quatre-cents metres fins a nivells inferiors sense deixar de contemplar tanta bellesa fins a arribar a l'últim nivell, el més proper a la glacera.
Nosaltres ens vam quedar a un mirador del nivell mitjà i ens vam menjar un entrepà per poder dedicar el màxim de temps a contemplar tanta bellesa i esperant que la sort ens complagués amb algun despreniment. La nostra paciència va ser recompensada, de sobte vam sentir un gran estrèpit i davant nostre es va desprendre un tros de gel, no molt gran, però ens vam donar per satisfets.
La glacera Perito Moreno avança gradualment fins a arribar a la costa de davant, on es troben les passarel·les a la península Magallanes formant un dic de gel tancant el Braç Sud del Llac Argentí impedint el pas de les aigües. La tremenda pressió sobre el dic produeix filtracions i acaba escardant-lo, soscavant-lo i finalment trencant-lo, originant un espectacle dels més imponents que puguin presenciar-se. Fa uns pocs dies va tenir lloc aquest gran fenomen de la naturalesa. Va ser precisament en el dia 10 de març passat a 10.55 hores quan uns 4.000 turistes van poder contemplar la gran ruptura. Vídeo baixat de YouTube
El següent dia ens esperava una altra excursió on admirar un altre prodigi de la natura. Sortim 2 catamarans un darrere l'altre del port Punta Banderes. Comencem a navegar pel llac i aviat ens vam trobar aquests enormes blocs de gel d'un color blau intens que flotaven a l'aigua. Alguns tenien formes capritxoses com si es tractés d'una escultura.
Vam arribar el més a prop possible de la glacera Upsala, una de les més grans del parc. La glacera forma una llengua de gel de 50 km. de llarg per 10 km. d'ample. Els guies ens van dir que feia poc, es podia navegar prop de la part frontal. Ara el pas queda tallat per infinitat d'icebergs i vam haver de conformar-nos a veure la glacera de lluny, ja que era impossible apropar-nos mes.
Durant el recorregut també ens vam acostar a la glacera Spegazzini. Té una superfície de 66 km. quadrats i una amplada de mitjana 1,5 km. Amb un front de 135 m. d'altura es converteix en el més alt del Parc de Les Glaceres i en un dels més importants.
Tornem a El Calafate satisfets d'haver contemplat una de les grans meravelles de la natura. Aquestes glaceres tan immenses imposen una gran emoció, són un regal per als sentits.
L'endemà pel matí, ja que el nostre vol sortia a la tarda, vam donar una volta per Calafate i a l'hora de dinar vam degustar el típic rostit argenti.
Aquesta característica població va ser fundada el 1927. Al principi va ser parador de carretes que anaven i venien portant llana d'ovella. A la dècada dels 40 va començar la construcció de la intendència del Parc Nacional Les Glaceres. Aquesta institució va portar l'electricitat, camins, ponts i altres infraestructures. El seu creixement turístic va augmentar de mica en mica fins a esdevenir el centre turístic més important de la zona.
En aquesta petita ciutat el carrer principal és "La Avenida del Libertador" on conflueixen els principals restaurants, pubs i botigues de diversos articles.
Arribem a El Calafate, una petita ciutat des d'on surten les excursions cap a la glacera Perito Moreno que es troba a 82 km. de distància.
El Parc Nacional Les Glaceres de 717.800 ha. de superfície, comprèn un escenari de muntanyes, llacs i boscos, incloent-hi una extensa part de la serralada dels Andes pràcticament coberta de gel i neu a l'oest, i l'àrida estepa patagònica a l'est. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1881. El més destacable d'aquest Parc Nacional són els seus camps de gel, que ocupa en total una superfície aproximada de 2.600 km. quadrats. Alguns dels més grans són la glacera Upsala, el Viedma i altres. La glacera Perito Moreno té una longitud de 30 km. i 4 km. d'ample. És la més coneguda per la seva gran accessibilitat.
Les aigües del llac tenen un preciós color maragda a causa de les partícules minerals suspeses en l'aigua, provinents de l'abrasió de la glacera contra els seus llits rocosos, que per la seva microscòpica mida no arriben a sedimentar al fons.
El còndor sobrevola aquest ambient, doncs en ell, acostuma a trobar aliment. El mateix passa amb àguiles i altres rapinyaires.
L'endemà pel matí, ja que el nostre vol sortia a la tarda, vam donar una volta per Calafate i a l'hora de dinar vam degustar el típic rostit argenti.
En aquesta petita ciutat el carrer principal és "La Avenida del Libertador" on conflueixen els principals restaurants, pubs i botigues de diversos articles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada