Vam visitar Montevideo, la ciutat més gran del país i capital d'Uruguai, seu administrativa del Mercosur (Mercat Comú de Sud-amèrica) i epicentre de les comunicacions, els serveis i l'activitat comercial i industrial. En el seu cinturó urbà resideixen més del 43 % de la població del país. Montevideo és una ciutat de distàncies curtes on poden fer-se diversos recorreguts a peu visitant els diferents barris.
Vam anar a l'Ajuntament o Intendència Municipal, un edifici modern amb un revestiment exterior de maó i una torre de 78 m, allí hi ha un mirador des d'on es pot contemplar la ciutat.
Vam passejar per l'Avinguda 18 de juliol fins a la plaça de la Independència, un dels carrers més concorreguts de la ciutat, plena d'edificis i places molt interessants pròpies dels anys pròspers del país.
Davant nostre s'obre la Plaça de la Independència. Al centre hi ha el monument a Artigas, protector dels Pobles Lliures i heroi de la independència d'aquest país. Sota la figura eqüestre es troba el mausoleu amb les restes d'Artigas. Una urna custodiada per dos guàrdies d'honor mantenen la vigilància les 24 hores del dia.
A un costat de la plaça trovem la Torre Executiva o de la Presidència, un edifici modern d'acer i vidres, és la nova seu de la Presidència des de maig de 2009.
El Palau Salvo es un dels edificis més emblemàtics de la plaça de la Independència i de Montevideo. Es tracta d'un edifici construït l'any 1925 que barreja diversos estils; el barroc, el gòtic romànic i l'art nouveau. En els seus orígens va ser un lloc que va pertànyer als germans Salvo, poderosos empresaris tèxtils.
A la plaça de la Independència es troba el Palau Estévez, actualment anomenat Edifici José Artigas, i anteriorment era la casa del Govern. En aquest palau es realitzen trobades protocol·làries. Una part del palau funciona com a museu. És interessant dedicar-li un temps al museu per veure els diferents documents històrics, objectes personals de presidents del país i del General Artigas, que allí s'exposen. Està prohibit fer fotos a l'interior del museu.
Creuant La Porta de la Ciutadella, antiga entrada a la ciutat que dóna pas a la Ciutat Vella, hi ha el carrer de vianants Sarandí, el lloc turístic més freqüentat de la ciutat. Seguint la part antiga de la ciutat podem descobrir l'arquitectura colonial de Montevideo.
Carrer de vianants Sarandí
Enfront de l'edifici Pau Ferrando està el carrer Bacacay, un petit carrer peatonal, on podem contemplar al final el Gran Teatre Solís que ocupa una illa completa. El temple de la lírica uruguaiana te una capacitat per a 1600 espectadors. Va ser projectat en 1837 amb frontis triangular i peristil de vuit columnes. És seu de la Comèdia Nacional i de l'Orquestra Simfònica Nacional.
Seguint pel carrer Sandino arribem a la Plaça de la Constitució o Plaça Matriz. Va ser la Plaça Major de la Ciutat i Fortalesa de Sant Felip i Santiago de Montevideo, es va constituir com l'únic espai públic obert concebut com a tal.
La Catedral de Montevideo o basílica de Sant Joan presideix la plaça, primer edifici públic construït a la ciutat en l'any 1790 i inaugurat el 1804. A l'interior es guarden les restes de rellevants personatges polítics, religiosos i militars d'Uruguai. És un edifici d'arquitectura ambigua que barreja estil manierista italià i un molt auster neoclassicisme espanyol.
El Cabildo, alçat en 1804 és un altre edifici de la plaça de la Matriu. Fet de granit nacional és d'estil neoclàssic. Dins dels seus murs hi va haver una presó durant l'època colonial, encara que també la Constitució del 18 de juliol de 1830 es va jurada a les seves sales. Alberga l'Arxiu Històric Municipal i pot visitar-se el museu.
Un bell edifici de la plaça Matriu és el Club Uruguai, projectat per esdevenir la seu social de l'alta burgesia de Montevideo. Un club privat que va ser construït entre 1886 i 1888. L'arquitectura simètrica de és de l'eclecticisme i conté referències del Renaixement, el Manierisme i el Barroc.
Al centre de la plaça hi ha una bonica font envoltada de paredetes d'antiquaris i souvenirs tipics dels barris de la ciutat freqüentats pels turistes.
Des d'aquí, ens queda a prop el port. En arribar a la Rambla 25 d'Agost, ens dirigim al carrer de vianants Pérez Castellanos per trobar el Mercat del Port, famós per servir l'autèntic rostit uruguaià.
El mercat estava destinat a ser proveïdor de fruites, verdures i carns dels vaixells que fondejaven al port i a les famílies adinerades que aleshores s'aixecaven les seves mansions a les rodalies.
En l'actualitat el mercat s'ha transformat en punt obligat per assaborir el típic rostit. En el seu interior i en la rodalia s'han instat nombrosos restaurants coent en les seves graelles els diferents trossos de carn.
Al centre del mercat un gran rellotge d'estil anglès fa versemblant el relat que circulava; segons expliquen les llegendes locals, el ferro del Mercat era en el seu primitiu i original destí, una estació de ferrocarril que navegava desmuntada en peces per a ser instal·lada en alguna ciutat del Pacífic i que havia naufragat davant les costes de Maldonado. En aquestes circumstàncies un grup de capitalistes de Montevideo haurien adquirit per pocs diners el material abandonat i van decidir utilitzar-lo per a la construcció del mercat.
La ciutat té molt d'encant, seguirem un altre dia explicant altres recorreguts de Montevideo. Serà motiu per fer un altre post.
Al centre de la plaça hi ha una bonica font envoltada de paredetes d'antiquaris i souvenirs tipics dels barris de la ciutat freqüentats pels turistes.
Se'ns va fer l'hora de dinar i vam entrar a un restaurant a prop de la plaça de nom "La Passiva", un establiment molt agradable. Serveixen un menú executiu molt complet, a molt bon preu.
Després de dinar continuem el nostre recorregut pel carrer Sarandí fins a la plaça Zabala. Un passeig arbrat amb palmeras i magnòlies que acompanyen el bust del fundador de la ciutat, Bruno Mauric de Zabala. A un costat hi ha el palau Taranco, ara el Museu Nacional d'Art Decoratiu.
Des d'aquí, ens queda a prop el port. En arribar a la Rambla 25 d'Agost, ens dirigim al carrer de vianants Pérez Castellanos per trobar el Mercat del Port, famós per servir l'autèntic rostit uruguaià.
El Mercat del Port va ser inaugurat el 10 d'octubre de 1868 amb l'assistència del President de la República Lorenzo Batlle. Sorgeix per iniciativa del comerciant Pere Sáenz de Zumarán. Es van comprar uns terrenys a la costa nord de la badia i van consultar a l'enginyer anglès R. H. mesures sobre la viabilitat de projectar una construcció metàl·lica de tal envergadura. La fabricació de les peces es van realitzar en els tallers de la "Union Foundy", a la ciutat de Liverpool.
El mercat estava destinat a ser proveïdor de fruites, verdures i carns dels vaixells que fondejaven al port i a les famílies adinerades que aleshores s'aixecaven les seves mansions a les rodalies.
En l'actualitat el mercat s'ha transformat en punt obligat per assaborir el típic rostit. En el seu interior i en la rodalia s'han instat nombrosos restaurants coent en les seves graelles els diferents trossos de carn.
Vam anar a provar el rostit en el dinar de l'endemà amb molt bona companyia i donem fe del bo que estava.
Al centre del mercat un gran rellotge d'estil anglès fa versemblant el relat que circulava; segons expliquen les llegendes locals, el ferro del Mercat era en el seu primitiu i original destí, una estació de ferrocarril que navegava desmuntada en peces per a ser instal·lada en alguna ciutat del Pacífic i que havia naufragat davant les costes de Maldonado. En aquestes circumstàncies un grup de capitalistes de Montevideo haurien adquirit per pocs diners el material abandonat i van decidir utilitzar-lo per a la construcció del mercat.
La ciutat té molt d'encant, seguirem un altre dia explicant altres recorreguts de Montevideo. Serà motiu per fer un altre post.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada