Extremadura

 Plasència

Plasència és una ciutat i municipi de la província de Càceres, situada al nord de la comunitat autònoma d'Extremadura. Físicament, la ciutat és a la porta d'entrada a la Vall del Jerte. Com que és la ciutat més poblada del nord d'Extremadura, acull diversos serveis de l'Administració General de l'Estat i de la Junta d'Extremadura, tant per a la població que acull com per a la d'un gran nombre de municipis veïns. 

Va ser fundada com a ciutat pel rei Alfons VIII de Castella el 1186. El seu establiment al lloc es devia a raons d'estratègia militar pròpies de la Reconquesta, ja que a escassos quilòmetres de la ciutat es trobaven les fronteres castellanes amb el regne de Lleó a l'oest i amb els musulmans al sud. La frontera amb Lleó estava marcada en aquesta zona per la via de la Plata, una important calçada romana que avui es fa servir com a ruta de senderisme. 

Aqüeducte

L'aqüeducte de Plasència és un dels monuments més representatius de la ciutat. Està situat a la part nord, a prop de l'antiga caserna. Aquesta canonada no és d'origen romà sinó que va ser construïda al segle XVI per Joan de Flandes, com a substituta d'una altra del segle XII i que passava per l'actual barri de La Data.

Casa del Deán

La Casa del Deán és una casa-palau ubicada a la ciutat de Plasència i que data del segle XVII. Deu el seu nom al fet que hi van viure alguns dels deans de la pròxima catedral. És de carreuat i la seva portada està dentelada amb columnes toscanes. Destaca un gran balcó en angle neoclàssic-corinti, coronat pel monumental escut d'Antonio Paniagua de Loaisa. La balustrada i les reixes del balcó són exemples de la aixaria espanyola de la seva època.

La Catedral Vella i la Catedral Nova

El complex té tres títols d'interès cultural amb diferents rangs de protecció. L'edifici central catedralici, format per la Catedral Vella i la Catedral Nova, està declarat Monument des de 1931. La muralla, sobre la qual s'ubiquen el citat volat de Santa Maria, la terrassa de l'enllosat i part del palau episcopal adjacent, va ser protegida el 1949 per un decret que va donar protecció genèrica a totes les fortificacions històriques espanyoles. 

Catedral Vella o Església de Santa Maria que presenta l'originalitat d'oferir dos edificis encavalcats 

Catedral Nova començada l'any 1498 i continuada al llarg del segle XVI dins l'estil gòtic-renaixentista. Participen en la seva construcció de forma més o menys directa els principals arquitectes del citat segle. També ho fan de forma molt activa tots uns plebans de picapedrers veïns de la ciutat, destacant la família dels González.

La muralla

La muralla de Plasència és una tanca militar medieval, que envolta el nucli històric de la ciutat de Plasència. Va ser construïda a la fi del segle XII amb fins defensius, sent el seu principal promotor Alfons VIII de Castella, qui el 1186 va fundar la ciutat per defensar tant la seva frontera meridional amb els territoris andalusins ​​com la seva frontera occidental amb el regne de Lleó.

Tot i que en els períodes del Renaixement i Barroc es van dur a terme innovacions artístiques a les portes d'accés, la resta de la muralla es conserva gairebé intacta des dels seus orígens, tot cercant encara l'accés al recinte intramurs.

La Plaça Major és una plaça porticada a tot el seu contorn, que està ubicada al centre de la zona antiga i històrica de la ciutat. L'edifici més destacat de la plaça és l'Ajuntament. A la torre major de l'edifici hi ha col·locat un autòmat, conegut per tots els placentines com L'avi Mayorga, que actua quan el rellotge de la torre toca la campana cada mitja hora. 

Aquest edifici data del segle XVI i ha estat restaurat diverses vegades al llarg del temps. Té un estil de transició del gòtic al renaixement. En un dels laterals de l'Ajuntament se situa l'edifici de la presó antiga, construïda al segle XVII amb una façana de carreuat i un escut del rei Felip IV.

Monestir de Yuste

El monestir de Yuste és un monestir i casa palau on es va allotjar i va morir Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic després de la seva abdicació. És a prop de la població espanyola de Cuacos de Yuste, a la comarca de la Vera, al nord-est de la província de Càceres. 

El convent actual es va reconstruir sobre les ruïnes del vell monestir que va servir de residència a l'emperador en els dos darrers anys de la seva vida (1556-1558). Va ser declarat el 2007 com a Patrimoni Europeu. 

El monestir de Yuste data de 1402, quan es va construir, segons cèdula existent, un cenobi que posteriorment va donar pas a l'actual edifici, el qual va ser erigit a iniciativa de diversos veïns de la Vera, amb l'objecte de continuar-hi la vida contemplativa dels «ermitans de la pobra vida», acollits posteriorment a l'Orde de Sant Jerònim. 

El 21 de setembre de 1558, va morir Carles V en què va ser la seva última estada. Va ser enterrat a l'església per, posteriorment, ser traslladades les seves restes al panteó reial del Monestir de l'Escorial, per exprés desig del seu fill Felip II.

Cementiri Militar Alemany de Caucos

Tornant de visitar el monestir de Yuste ens va sorprendre la placa que senyalitzava aquest cementiri. Cementiri militar Alemany. En aquest cementiri de soldats hi descansen 26 soldats de la Primera Guerra Mundial i 154 de la Segona Guerra Mundial. 

Van pertànyer a tripulacions d'avions que van caure sobre Espanya, submarins i altres navilis de l'armada enfonsats. Alguns van morir en hospitals espanyols a causa de les ferides. Les seves tombes estaven repartides per tot Espanya, on el mar els va llançar a terra, on van caure els seus avions o on van morir. 

El Volksbund els anys 1980–1983 els va reunir en aquest darrer estatge inaugurat en presència de l'ambaixador de la República Federal d'Alemanya en un acte commemoratiu hispà-alemany l'1 de juny de 1983. El curiós és que en moltes tombes, hi havia una flor natura.