Andalusia

 Malaga

Fundada pels fenicis al segle VIII aC, és una de les ciutats més antigues d'Europa. Va ser un municipi primer federat, després de dret llatí de l'Imperi romà i una pròspera medina andalusina quatre vegades capital del seu propi regne, que va ser incorporada a la Corona de Castella el 1487. Durant el segle XIX va experimentar una destacable activitat industrial i revolucionària que la va situar com a primera ciutat industrial d'Espanya i la va fer mereixedora dels títols «Sempre denudada» i «La primera en el perill de la llibertat». Escenari d'un dels episodis més sagnants de la Guerra Civil Espanyola i protagonista de l'explosió del boom turístic de les dècades de 1960 i 1970, constitueix actualment un notable centre d'entreteniment, econòmic, cultural i node de comunicacions al litoral mediterrani.

Antequera

Un dels pobles que hem visitat de Malaga és Antequera, es troba en un enclavament geogràfic estratègic per estar situat al centre d'Andalusia. Del seu passat conserva un extens patrimoni arqueològic i arquitectònic, destacant el conjunt de dòlmens de Menga, Viera i El Romeral, així com nombroses esglésies, convents i palauets de diferents èpoques i estils. Del seu entorn físic destaca el paratge natural del Torcal, famós per les formes capritxoses de les roques calcàries, que conformen un dels paisatges càrstics més importants d'Europa.

En apropar-nos al municipi veiem l'Alcassaba presidint des de dalt d'un turó un mantell de cases blanques sobresortint d'entre elles un gran nombre de campanars i de lluny un altre turó amb l'ermita de Veracruz.

L'Alcassaba que corona la ciutat aviat arribaria a convertir-se en centre neuràlgic de poetes i historiadors que entorn de la càtedra de gramàtiques que es va fundar a la Reial Col·legiata de Sta. Maria (primera església del Prerenaixement andalús) conformarien el Grup Poètic Antequerano. S'entra al recinte monumental per l'Arc dels Gegants i just a la seva esquena es troba el mirador de les Almenillas, des d'on podrem admirar totes les torres i campanars que adornen aquesta ciutat. També es distingeix el fons la Penya dels Enamorats.

A poc a poc, Antequera, per la seva espiritualitat i ubicació, es va anar convertint a la ciutat de les esglésies. La ciutat s'expandeix a la zona baixa i el barroc envaeix els temples nous. Tot orde religiós que s'apreciés s'instal·lava a Antequera, construint-se als segles XVI i XVII, esglésies manieristes i barroques que perduren avui dia.

Aquest període d'apogeu i "edat d'or" de la ciutat també ve complementat per l'arribada de nombroses famílies nobles que construiran grans edificis que utilitzaran com a habitatges i que avui es conserven amb els mateixos o diferents usos. L'Ajuntament antic convent de Tercers Franciscans conserva a l'interior importants peces de l'antic conjunt monàstic, com ara el pati claustral i la sumptuosa caixa de l'escala principal. A la plaça i carrers s'hi respira l'ambient d'una ciutat plena d'història i de monuments construïts durant molts segles.

Ronda

Ens dirigim cap a Ronda una bella ciutat de la província de Màlaga. La Regió muntanyenca de Ronda destaca pels seus paratges agrestos de dura bellesa i per ella flota encara la llegenda dels romàntics bandolers. La ciutat de Ronda està assentada en una plataforma rocosa que s'aixeca sobre la vall del riu Guadalevín, que discorre sota un espectacular congost que la divideix en dos. Durant l'ocupació musulmana la ciutat es va convertir en una de les més importants del sud d'Espanya, arribant a ser capital d'un dels regnes taifes. Després de ser conquerida pels Reis Catòlics el 1485, la seva fisonomia àrab es transforma amb la creació de nombrosos convents, esglésies i palaus. El segle XVIII, li dóna a Ronda dos dels seus monuments més bells: la plaça de Bous i el Pont Nou.

Admirem la Plaça de Bous, la més antiga d'Espanya i el bressol del toreig a peu. Es va inaugurar a la Fira de Maig de 1785. Aquesta bella plaça es va construir segons el projecte de l'autor del Pont Nou, José Martín de Aldehuela. La seva roda de 66 m. de diàmetre, està circumdat per una doble galeria amb arcs rebaixats que es recolzen sobre columnes toscanes. Destaca per la bellesa i la singularitat la portada i la barrera de pedra, única a Espanya.

Arribem fins al símbol de la ciutat de Ronda, el Pont Nou que uneix els seus dos barris més importants. Després d'un primer intent al segle XVI de construir un pont a la zona més profunda del tall del riu Guadalevín, se'n va construir un altre el 1735 que es va enfonsar sis anys més tard. L'actual és del 1793, de José Martín d'Aldehuela. Consta de tres cossos que formen una gran falca. L'habitació que es troba al centre del cos superior es va utilitzar com a presó i ara hi ha el Centre d'Interpretació.

Entrem a la casa museu de Sant Joan Bosco. Palauet d'estil modernista construït a principis del segle passat per la família dels Granadins, que el van cedir a la Congregació Salesiana. A l'interior es conserva un pati decorat amb motius natzarens i una completa col·lecció de ceràmiques regionals. Penjat sobre la cornisa del tall hi trobem un bell jardí presidit per una font adornada amb rajoles i des d'aquest pati les panoràmiques del Pont Nou són molt bones.

Visitem l'Església de Santa Maria l'aixecada més gran sobre el solar d'una mesquita musulmana del segle XIII, de la qual encara es conserven les restes de l'arc del mihrab. La seva construcció es va iniciar en temps dels Reis Catòlics el 1580. A l'interior presenta diversos estils que van des del renaixement al barroc. Destaca la magnífica execució del carreu del cor i l'altar del Sagrari.

En sortir de l'Església, a la plaça de Duquessa de Parcent s'alça l'edifici de l'Ajuntament que va ser caserna de Milícies durant el segle XVIII.

Passejant pel nucli urbà ens trobem amb la clàssica arquitectura rondenya, adornada amb multitud de reixes i ferramentes a balcons i finestres.

Puerto Banús 

Era el febrer, estava fent un matí radiant i vam decidir fer una volta a Puerto Banús. Considerat un dels ports esportius més notoris de les costes espanyoles, deu el seu nom al promotor, Don José Banús. Aquest famós port va ser inaugurat el 1970 i acull 915 llocs d'atracament que donen cabuda a algunes de les embarcacions més luxoses del món. La seva famosa marina i la seva magnífica oferta de bars, restaurants i botigues de fama internacional han fet que sigui un lloc ple de glamur i encant per a tots els visitants.

Marbella

La nostra següent parada va ser Marbella i com que era l'hora de dinar ens vam dirigir al nucli antic on hi ha bona oferta de restaurants. Després de passar alguns carrers de llambordes, arribem a la plaça dels Tarongers i la trobem plena de gent prenent l'aperitiu. En aquesta plaça es troba l'Ajuntament construït entre els anys 1568 i 1572 i posteriorment ampliat. També podem trobar a la plaça l'ermita de Santiago. Es tracta de la construcció cristiana més antiga de la ciutat. Va ser una de les mesquites consagrades després la Conquesta. El 1505 l'arquebisbe de Sevilla la va erigir Parròquia i va tenir aquest rang fins a aproximadament el segle XVII que va passar a adquirir la categoria d'ermita.

Després de dinar ens dediquem a passejar per bonics carrers estrets i plens de testos. Trobem les restes de les muralles del Castell Àrab, són una petita part del que va ser el sistema defensiu de Marbella. Aquestes ocupaven la zona nord-est d'un sistema defensiu constituït, a més de per l'alcassaba i la ciutadella, per una tanca o mur de considerable altura i gruix que tancava la ciutat musulmana. La construcció del castell va començar aproximadament al segle X, període califal i la seva ampliació al segle XIV període nassarita.

Arribem fins a l'Església de l'Encarnació que presideix una bonica plaça empedrada. L'Església conserva dues entrades de les tres que tenia antigament, la porta de l'església que dóna a aquesta plaça és més senzilla, l'altra porta oberta al carrer Caritat és estil Rococó de pedra ocre, realitzada a la segona meitat del segle XVIII. L'Església de l'Encarnació va ser mesquita consagrada pels Reis Catòlics després de la conquesta de la ciutat. A l'interior de l'església hi ha diferents altars molt ornamentats, a l'Altar Major un retaule d'estil barroc, aixopluga al seu centre la imatge del Patró de la ciutat, Sant Bernabé, un dels més importants construït a Espanya al segle XX.

Sortint ja del Barri antic de Marbella i dirigint-nos cap al mar creuem el petit Parc de l'Albereda, ple d'arbres i plantes exòtiques on els marbellins poden descansar en uns bells bancs decorats de rajola andalusa.

Abans d'arribar a la platja ens trobem amb l'avinguda del Mar que té una col·lecció fabulosa de 10 escultures creades per Salvador Dalí i foses en bronze per Bonvicini a Verona.

Arribem a les platges i un bonic passeig marítim convida a passejar i a descansar en algun dels bars i restaurants que s'hi troben. Marbella gaudeix de platges molt boniques, però al costat del Passeig Marítim ens trobem amb platges de sorra fosca com la de la Fontanilles de 800 metres de longitud, la platja de Venus i la platja del Far.

Marbella té diversos parcs de gran bellesa. Un altre parc que ens vam creuar va ser el de la Constitució, de fabulosa vegetació i grans avingudes, compta amb un auditori on s'ofereixen espectacles musicals i teatrals durant la temporada estival.