Andalusia

 Sevilla 

L'agost del 2009 vam passar un cap de setmana entre Sevilla i Còrdova, feia molts anys vam estar uns 20 dies i vam coincidir per Setmana Santa i La Fira d'Abril i ens va agradar molt. 

La Torre d'Or

Aquest cop viatgem amb avió i arribem a Sevilla un divendres força calorós, ens allotgem al barri de Triana prop de la Torre d'Or, monument emblemàtic de la ciutat. Construïda a tocar del riu Guadalquivir cap a l'any 1220, durant el govern almohade, és un exemple perfecte d'arquitectura militar àrab de caràcter defensiu. La torre té una alçada de 36 metres, la base és dodecagonal a l'exterior i es compon de tres cossos, els dos més grans dodecagonals i el superior cilíndric.

Parc de Maria Lluïsa

Ens passegem pel Parc de Maria Lluïsa. El 1893, la infanta Maria Lluïsa Fernanda, duquessa vídua de Montpensier, va cedir al poble de Sevilla la meitat dels jardins del palau de Sant Telmo, on Alfons XII i Mercedes van gaudir del seu idil·li. Cap al 1929, amb motiu de l'Exposició Iberoamericana i gràcies al dissenyador francès Nicolau Forestier, es va crear tot un museu d'espècies vegetals entre belles passejades i glorietes. Els exuberants arbres i les magnífiques fonts serveixen per refrescar les caloroses tardes d'estiu. Pugem en un cotxe de cavalls per fer una volta pel parc i els nostres peus ho van agrair, ens trobem amb la plaça d'Espanya en obres, una veritable llàstima perquè és preciosa.

El Parc a l'abril de l'any 1981.

A la nit sortim a fer una volta pels voltants de la catedral, seiem a les seves escales per escoltar un violinista que feia un concert improvisat. La catedral i els voltants eren preciosos.

La Macarena

L'endemà vam visitar el barri de la Macarena i la seva bella basílica. El retaule de l'altar major d'estil neobarroc, acull la Mare de Déu de l'Esperança Macarena, una imatge anònima de finals del segle XVII o principis del XVIII. El retaule va ser realitzat el 1949 per Juan Pérez Calvo i Rafael Fernández del Toro; la imatgeria és del gadità Luis Ortega Bru i el daurat d'Antonio Sánchez. El conjunt té una alçada de 12 m. La decoració del camarí de la verge va ser executada per López Morelló. En ser diumenge durant la celebració de la missa hi va haver uns càntics ruixats que ens van encantar.

La Catedral

A la tarda vam ser a la Catedral i la Giralda Després de la Reconquesta de la Ciutat per Ferran III "El Sant", La Catedral va ser aixecada a partir de 1402, sobre l'antiga Mesquita major, de la qual només es conserven el minaret modificat (la Giralda) i el Pati dels Tarongers. Després de fer una cua considerable entrem per la porta del Príncep.

Un cop a dins vam poder admirar l'enorme retaule de la nau central. La impressionant nau central allotja dues carismàtiques edificacions: El Cor, flanquejat per grans orgues i el carreu del qual és obra realitzada entre els segles XV i XVI, i la Capella Major, de quatre plantes, que allotja el retaule major. Entre ells se situen tres zones annexes: la nau de San Fernando Rei, el creuer (les voltes del qual són les més altes de tot el conjunt) i el Trascoro. Un mirall a terra permet apreciar el treball de les voltes. La Sagristia Major va ser començada a construir per Diego de Riaño i continuada per Martí de Gaínza, que l'acaba el 1543 i constitueix un magnífic exemple del plateresc amb finestres el·líptiques i voltes ventades.

La Giralda 

Al costat de la catedral de Sevilla hi ha la bonica Giralda. Torre que inicialment va ser un minaret quadrangular de 60 m d'alçada, construït en temps del califa almohade Abu el 1163 per a la mesquita major de la ciutat. Reconquerida Sevilla i transformada la mesquita en catedral, el burgalès Hernan Ruiz, va rebre l'encàrrec d'adaptar l'alminar a serveis de campanar, per la qual cosa el 1568 va afegir quatre cossos d'estil renaixentista coronats pel famós Girandello, escultura de bronze de grans proporcions que simbolitza la fe. L'alçada actual de la Giralda és de 97,52m. Una rampa interior dóna accés al campanar.

Des de dalt es poden admirar boniques panoràmiques de les teulades de Sevilla, algunes amb piscina i solàrium.

El Pati dels Tarongers amb els seus arbres molt ben alineats formant una quadrícula perfecta.

Algunes de les vint-i-quatre campanes de la Giralda, totes amb nom propi.

La baixada va ser més lleugera i amb temps de fer algunes fotos a través de les belles finestres amb arcs lobulats de dissenys variats i imaginatius, des d'on es poden contemplar les parets de la catedral.

Fa alguns anys no hi havia tantes reixes de seguretat.

El Llangardaix és un cocodril vingut del Nil com a present d'un sultan per demanar la mà de la filla del rei Alfons X el Savi.

La Giralda esvelta i bella des del Pati dels Tarongers.

I passant davant la catedral ens acomiadem de Sevilla

La Fira de Sevilla

Durant la nostra primera estada a Sevilla, en aquells dies van inaugurar les fires i vam tindre ocasió de poder passejar per aquells recintes tants plens d'alegria i color.