ISLÀNDIA

                                   Myvatn

El llac Myvatn va ser l'últim lloc que vam visitar abans d'arribar a Husavik. És el llac més gran de l'illa i està alimentat per fonts subterrànies, calentes i fredes. El clima és bastant sec i temperat malgrat la latitud en què es troba. És una àrea molt apreciada per vulcanòlegs de tot el món, i també per ornitòlegs, per ser un lloc d'encreuament de grans rutes migratòries d'aus, sobretot d'ànecs, que niuen allà. Per tot això i per la seva gran bellesa paisatgística ha estat proposat per Islàndia per formar part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

A la zona sud del llac Myvatn es troben els pseudocràters de Skútustadir, que són turons de lava covers d'herba i deuen la seva estanya forma al contacte estre les aigües del llac Myvatn i a un riu de lava que va generar gasos explosius en bullir el líquid. Els pseudocràters envolten el llac, encara que la majoria es troben en Skúrustadir. Alguns tenen 200 metres de diàmetres i uns altres només uns dos metres.

                        Skútustadahreppur

Es troba a la zona sud-oriental de la regió de Nordurland Eystre i al comtat de Sudur-Pingeyjarsysla. Amb una àrea de 6.036 quilòmetres quadrats, Skútustadahreppur és un dels municipis més extensos de tot el país. La seva població és de 386 habitants, segons el cens del 2011, per una densitat, de 0,06 habitants per quilòmetre quadrat.