Estats Units

Niagara

Fa milers d'anys quan les glaceres es van retirar, i el llac Eire es va descongelar, les seves aigües es van obrir pas cap al llac Ontario, les aigües van creuar una gola i es van formar les Cascades del Niàgara.

Els 56 quilòmetres de riu Niàgara formen part de la frontera dels Estats Units i el Canadà. El curs del riu és ampli i navegable, després canvia sobtadament en una sèrie de ràpids, a 800 metres de la cascada el riu es converteix en un tempestuós torrent, aquests ràpids formen el començament de la caiguda de les aigües cap a les cascades. 

Passem  la frontera dels EUA/Canadà, creuem el pont The Rainbow Brig perquè des del Canadà es poden contemplar la cascada des de la perspectiva de davant de la Ferradura.

 

La Goat Island a la vora de les cascades divideix el riu i les cascades en dues seccions, les americanes i la canadenca. Des de l'hotel que ens allotjàvem, la panoràmica de les cascades era preciosa.

Al costat canadenc l'aigua cau des d'una altura de 49 metres i té 792 metres de longitud formant una gran ferradura. A la vora de les cascades hi ha diversos passejos des d'on es pot contemplar la caiguda de l'aigua.

La cascada americana està dividida per dos salts d'aigua, la cascada de l'Arc de Sant Martí i el Vel de la Núvia, separades per una illa la Luna Island, tenen una cresta de 322 metres i la seva caiguda és de 51 metres. Els fragments de roca acumulats a la base de les cascades, van omplir un toll i la profunditat podria haver estat igual l'altura de les cascades. La profunditat del riu augmenta considerablement a mesura que el seu curs s'allunya d'aquests fragments de roca.

Passejant pel parc Victòria és des d'on es tenen les millors vistes de les cascades. És una extensió rocosa al costat de la cascada que permet l'observació i les millors panoràmiques de la Cascada de la Ferradura i de les cascades americanes.

The Maid of the Mist és un recorregut en vaixell que viatja en les agitades aigües fins a la base de la Cascada de la Ferradura, és una impressionant visita sota de la caiguda de les aigües. Als passatgers se'ls subministra un impermeable per a la protecció de les esquitxades. Les excursions surten cada 15 minuts durant el dia, des de maig a octubre de dos molls, el canadenc i l'americà.

Una altra manera de veure les cascades és des dels 156 m. de la Torre Skylon. Completada el 1965, l'estructura s'eleva 236 m per sobre de les agitades aigües de la gola del Niàgara. Tres ascensors d'alta velocitat porten als turistes fins al cim de la cúpula de la torre en només 52 segons, on, en un dia clar, els visitants poden veure l'àrea de les cascades i grans extensions del Canadà i els Estats Units.

Per sota del mirador de la cúpula de Skylon hi ha dos restaurants giratoris.

Les cascades del Niàgara de nit s'admiren més des del costat canadenc, ja que llums artificials il·luminen les cascades durant diverses hores després de la posta de sol.

Els turistes que se senten aventurers poden viatjar a l'Spanish Aero Car, que ofereix una impressionant vista aèria dels Rapids de Whirlpool, el telefèric creua per sobre de les turbulentes aigües del riu.

Al Jardí Botànic de Niàgara hi ha el Conservatori de Papallones. El parc d'efecte hivernacle compta amb arranjaments florals, col·leccions de plantes de tot el món i una reserva d'aus que volen lliures a l'interior de l'hivernacle.

Les Cascades del Niàgara són una gran font d'energia hidràulica. El 1881 es va instal·lar el primer generador hidroelèctric del riu. Actualment, entre el 50% i el 75% del corrent del riu Niàgara és desviada mitjançant quatre grans túnels. L'aigua que passa a través de turbines hidroelèctriques proveeixen d'energia a les àrees properes dels Estats Units i el Canadà abans de retornar al riu. El poder de les cataractes és impressionant, però també és útil.

Estats Units

Washington

 Washington D.C. és la capital del govern dels Estats Units des de 1800. Els plans van començats el 1791 quan el primer president dels Estats Units, George Washington va escollir aquest lloc, i després va designar a Pierre Charles L'Enfant com a l'home que hauria de dissenyar la ciutat.

L'Enfant, nascut a París, era un enginyer en l'Exèrcit Continental i va dissenyar un esquema per a la Ciutat Capital inspirat en part en els esplèndids palaus de Versalles.

Entre 1738 i 1790, el Congrés va considerar diversos llocs per situar-hi a la capital de la nació, però no va ser capaç d'arribar a un acord, a la fi es va decidir per un lloc desèrtic i pantanós de 16 quilòmetres quadrats situat a banda i banda del riu Potomac anomenat estat de Columbia, tenint a nord l'estat de Marylan i a sud l'estat de Virgínia.

L'Enfant va escollir el Pujol del Capitoli com el punt focal i el va disposar d'àmplies avingudes. Com havia planejat, Washington té moltes hectàrees de parcs, places i espais oberts. Aquesta ciutat també és un gran centre cultural que conté nombrosos museus, galeries d'art, biblioteques, esglésies i edificis monumentals.

El president George Washington va posar la primera pedra del Capitoli dels Estats Units l'any 1793, va ser dissenyat per William Thornton d'estil neoclàssic, amb una cúpula semblant a la del Vaticà i dues ales, la de nord per als senadors i la de sud per als representants.

A prop del Capitoli hi ha els edificis de la Cort Suprema i la Biblioteca de Congrés.

Vam visitar el Museu Nacional de l'Aeronàutica i de l'Espai on hi ha una exposició permanent que exhibeix el "Spirit of St. Louis", el primer coet enviats a l'espai i molts avions més.

Després de dinar i visitar el museu, que es troba davant de la Galeria Nacional d'Art, vam passejar pel Mall fins a arribar al Capitoli. Ens va ser fàcil entrar, fer fotos i filmar vídeo, excepte en la cambra dels Representants que estava prohibit fer qualsevol gravació i fotos.

En sortir del Capitoli, fent una passejada, vam arribar fins a l'Estació Històrica Nacional, acabada en 1908 d'arquitectura clàssica romana. La plaça de davant de l'estació està dedicada a la memòria de Cristòfor Colom.

Un dels llocs més visitats de Washington és el Cementiri Militar d'Arlington, té una extensió de 250 hectàrees i més de 300.000 tombes perfectament alineades sobre un gran camp verd. Allà hi ha les tombes dels soldats des de la Revolució Americana fins a les guerres de l'Afganistan i l'Iraq.

També hi ha la flama ardent encesa durant el funeral a la tomba del president John F. Kennedy, al costat d'aquesta tomba hi ha la seva família.

A prop del monument a Lincoln es troben dues parets de granit negre amb els noms de 58.132 d'homes i dones que van morir en servei durant la guerra de Vietnam.

No gaire lluny d'aquest monument es troba el Korean War Memorial dedicat als soldats que van morir a Corea.

Els seus edificis imponents no tenen més de quatre o cinc pisos d'alçada, ja que es van excloure els gratacels. Hi ha molts monuments i llocs commemoratius per honrar als herois i als homes d'Estat d'Amèrica i als seus aliats.

El monument al president Abraham Lincoln és un edifici de marbre blanc de disseny clàssic semblant al Panteó de Grècia, dins, hi ha una estàtua del president assegut que fa 6 m d'alçada.

A Franklin Delamo Roosevelt li han dedicat un edifici per cada un dels quatre períodes en què el president va estar en el càrrec i es troben en un parc al costat de riu Potomac.

El monument al president Jefferson també es troba al costat de riu.

Una columna de marbre blanc de 170 m homenatja el president Washington i està situada sobre el Mall entre els monuments a la memòria de Lincoln i el Capitoli.

La Casa Blanca posseeix l'elegància simple d'una important casa americana. Reflecteix la línia de les cases senyorials d'Irlanda, Anglaterra i França.

Passejant pel Mall es poden trobar els principals museus de la ciutat.

Washington és una ciutat molt bonica, amb grans parcs i avingudes, on la gran majoria de funcionaris viuen amb molta tranquil·litat, però, es pot percebre el gran desig per tenir uns edificis mil·lenaris com els de Grècia o altres ciutats europees.

ISLÀNDIA,

                      REIKIAVIK
A finals de juny de 2016 vam decidir fer una escapada de vuit dies per Islàndia. Una illa d'aproximadament 331.000 habitants en una àrea de 103.000 km./2, dels quals una tercera part viu a Reykjavík. Un país poc poblat situat en l'extrem nord-est d'Europa. La seva localització en la dorsal meso-atlàntica provoca que les forces volcàniques formin un paisatge agrest amb guèisers, basals amb bombolles de fang, volcans plens de neu i glacials. Una carretera de circumval·lació voreja l'illa passant a prop dels llocs més populars i de més interès per visitar. Islàndia té un clima temperat tot i l'alta latitud just als afores del Cercle Polar Àrtic, les aigües del corrent del Golf de Mèxic arriben a la seva costa i per aquest motiu no és tan freda.

En primer lloc visitarem Reykjavík, la capital més septentrional del món. El viking Ingóllfur Arnalson va fundar la ciutat. En apropar-se per la costa van veure fumaroles que sortien de la terra i per aquest motiu la ciutat es diu Reykjavík (Bahia Fumejant). Avui dia, aquestes mateixes fonts geotèrmiques del subsòl de la ciutat proporcionen quasi tota la calefacció i l'aigua calenta a les cases de la capital.

Una capital petita a on en els seus carrers predominen els edificis baixos i les cases de colors combinen amb els edificis moderns.

          L'ajuntament construït de basalt en l'any 1881. Un edifici postmodern al costat del llac.                                                                                                                     

                                                        

                             El Tjörnin 
Un tranquil llac en el qual si poden sentir els esgarips de més de 40 espècies d'aus migratòries, incloïen cignes, gansos...           A l'hivern el llac es converteix amb una pista de patinatge a l'aire lliure.

                               L'ARPA
Al costat del port un modern edifici inagurat a l'any 2011, es l'auditori i centre de cultura. Una gran combinació de panels de vidre fan excepcional la seva façana i per dins l'edifici es imprecionant.

                    EDIFICI  PERLAN
Una estructura semiesfèrica cobreix quatre enormes tancs d'aigües geotèrmiques que subministren l'aigua calenta a la ciutat. A l'últim pis hi ha una plataforma que ofereix panoràmiques de la ciutat

                                                                    Foto de la red

 

                                             HALLGRÍMSKIRKJA
Aquesta immensa església luterana de formigo blanc, domina la silueta de la ciutat i és visible de 20 km. de distància. Contrasta la seva espectacular façana, amb l'interior que és bastant senzill. L'element més destacable és el gran òrgan de 5.275 tubs instal·lats en l'any 1992. Les columnes del costat de la torre representa la lava basàltica, passatge que domina el país. 

                                         EL VIATGER DEL SOL
Una escultura de Jón Gunnar Àrnason feta d'acer. És una barca dels somnis, una oda al sol. Evoca un territori per descobrir, un somni d'esperança, el progrés i la llibertat. Té com a fons el mar i les muntanyes

ISLÀNDIA

                                El Cercle Daurat

El Cercle és una ruta turísticamolt populart al sud d'Islandia, d'uns 300 quilometres de recorregut començant i acabant a Reykjavík. Les tres parades principals de la ruta són. El guèisers Geysir i Strokkur, amb gran activitat geotèrmica, Pingvellir és un parc nacional amb especial impotància històricai de bellesa natural i Gullfoss (cascada daurada) és una espectacular cascada.

                                   Gullfoss

Comensem el recorregun visitant la gran cascada. Gullfoss és una espectacular cascada doble. La caiguda de 32 m sorteja roques abans de precipitar-se per un estret barranc.

Visitades des de 1875, van estar a punt de desaparèixer en els anys vint quan un grup d'inversors estrangers pretenia construir un presa al riu Hvítá per desenvolupar un projecte hidroelèctric. El propietari de de les terres es va negar a vendre-. Afortunadament el projecte es va cancel·lar i les cascades es van salvar. En 1975fueron cedida a la nació i des de llavors és una reserva natural.