Pekin, Xina

                              Viatge a la Xina

Fa uns anys que vam fer un viatge a la Xina. La nostra impressió va ser molt favorable. La Xina és un país enorme, té 1.300 milions d'habitants, repartits en els seus 9,6 milions de quilòmetres quadrats.

La seva cultura mil·lenària, combinada amb les modernes infraestructures ens van fascinar.

El 23 de juny de 2010 vam sortir en avió amb destinació a Amsterdam, allà embarcarem en un enorme avió amb pis superior. L'arribada a Pequín va ser després de nou hores de vol.

Arribant a l'Aeroport de Pequín, estrenat en els Jocs Olímpics de l'any 2008, es comprèn el gran desenvolupament tecnològic d'aquesta nació. Els elements de la cultura xinesa, escampats per tot l'aeroport, és una excel·lent prèvia del que el turista trobarà en la seva visita a aquest immens país.

En arribar a la ciutat el trànsit era enorme, grans avingudes amb cotxes, bicicletes, motocicletes i tricicles que semblaven disputar-se la prioritat de pas.

Pequín és una gegantesca aglomeració urbana. En l'última dècada la seva fisonomia està canviant per la construcció de gratacels i edificis moderns, però això no ha aconseguit deixar en segon pla la seva zona noble i l'encant de ser la capital de la Xina. La seva enorme extensió permet viure i treballar en la ciutat a 20 milions de persones. Pequín conserva tresors arquitectònics i artístics de gran importància, fruit del seu protagonisme històric i polític.

En arribar a Pequín, el guia ja estava esperant-nos a l'aeroport i ens va acompanyar a l'International Hotel per descansar una mica i poder dinar. Més tard vam començar les primeres visites de la ciutat.

Pekin, Xina

                                                  El Temple dels Lames 

El primer monument que vam anar a veure va ser El Temple dels Lames. Es tracta d'un grup d'edificis construïts en 1694 per l'emperador Kangxi per al seu fill Yinzhen, qui va destinar part del palau a monestir budista. És un dels temples més grans i més coneguts de la ciutat.

Actualment, aquest temple l'habita un grup de religiosos mongols, en la seva majoria dedicats al culte del budisme tibetà, seguidors de la doctrina de l'escola dels Secrets sorgida al segle VIII, dedicada també, a l'estudi de l'astronomia, les matemàtiques i la medicina.

Pekin, Xina

                    Els Hutongs de Pequín

Al costat de la Ciutat Prohibida estan els hutongs. Un laberint de carrers estrets ple de cases d'una sola planta, amb un pati quadrat al centre de l'habitatge que dóna llum a totes les habitacions.

Aquests barris van ser construïts durant les dinasties Yuan (1279-1368), Ming (1368-16449) i Qing (1644-1911).

En els hutongs de l'est i de l'oest de la Ciutat Prohibida, residien els personatges més aristocràtics, els hutongs més comuns estaven situats a nord i a sud on vivien mercaders, artesans i altres treballadors.

Amb la gran modernització de la ciutat per als Jocs Olímpics de l'any 2008, molts d'aquests hutongs van ser enderrocats per construir grans avingudes i luxosos hotels.

Ara, hi ha un pla de protecció d'aquests barris. Els turistes, poden passejar a peu o pujats en un richshaw i comprovar que aquests vells carrerons són racons urbans on la vida i la cultura xinesa es conserva gairebé intacta, com si el temps no hagués passat, es pot veure homes jugant, treballant i simplement passejant amb els turistes.

És bonic passejar pels hutongs amb els típics richshaw, unes bicicletes amb un carret darrere on van asseguts dos passatgers. En acabar el passeig cal donar una bona propina al ciclista per l'esforç realitzat.

Al costat dels hutongs ens trobem amb un bonic llac.

Durant el recorregut a peu, vam veure a un xinès portar com a animal de companyia una oca preciosa. Volem suposar, que més tard, no farien amb ella un bon guisat. 

Pekin, Xina

          El Temple del Cel i la Plaça Tian'anmen

L'endemà ens dirigim al Temple del Cel, al mateix recinte hi ha un gran parc anomenat Tiantan    Gongyuan on els xinesos tenen el costum d'anar a fer esport, a ballar i a passejar. És curiós veure tants xinesos fent diferents activitats.

El Temple del Cel des de 1998 forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i és el temple per antonomàsia. Representa l'Univers i era on l'emperador, representant el Fill del Cel, celebrava dues vegades a l'any els ritus oficials més importants, en el solstici d'hivern, el Ritu de les Quatre Perifèries i en l'equinocci de primavera, el Ritu de la Bona Collita.

En aquest recinte hi ha diversos edificis. Primer es troba el Palau de l'Abstinència, on l'emperador celebrava el primer ritu del solstici d'hivern.

Després de passar la nit al Palau de l'abstinència, l'emperador es dirigia a l'Altar Circular i presentava les seves ofrenes d'encens, discos de jade blau i draps de seda com a ritu del rígid cerimonial del solstici d'hivern.

L'Altar Circular es va construir en 1530, i consisteix en una superfície quadrada (per la forma quadrada de la Terra, segons l'antiga teoria cosmològica Gaitian) sobre la qual s'aixequen tres plataformes circulars de diàmetre decreixent (que representa la rodonesa del cel). El diàmetre de l'edifici és de 15,6 m i aconsegueix una altura de 19,5 m. El sostre és cònic amb teules blaves i una esfera daurada al capdamunt.

Passem per una porta vermella que dóna al gran pati, on s'aixeca sobre una triple terrassa circular el Temple de la Pregària de la Bona Collita, el lloc de culte més famós de la Xina. El temple és rodó, amb un diàmetre de 30 m i una alçada de 38 m, amb una bella triple coberta, obra mestra de l'arquitectura tradicional. Aquí se celebrava el ritu de l'equinocci de la primavera.

Davant del Temple de la Bona Collita, ens trobem amb uns monjos fent turisme.

Abans de dinar hi va haver temps per visitar una factoria de seda, i ja a la tarda ens vam dirigir a la immensa plaça Tian'anmen.

Passejar per la plaça Tian'anmen, és tota una experiència que permet entrar en contacte amb l'esperit de la Xina comunista. Els edificis que envolten la plaça són d'estil arquitectònic típic del realisme socialista. Aquesta enorme plaça té una extensió de 44 ha. (500 X 880 m.)

Al centre hi ha el mausoleu de president Mao, enfront d'ell es troba el monument als Herois del Poble, a la banda oest de la plaça es pot veure al Palau de l'Assemblea Nacional del Poble, serveix de seu a l'òrgan legislatiu més important de la Xina, A la banda est hi ha el Palau dels Museus. A nord es troben La torre de la Campana i la Torre del Tambor. A sud de la plaça hi ha La Porta de la Pau Celestial que dóna accés a la Ciutat Prohibida.

Pekin, Xina

                           La Ciutat Prohibida

En arribar al final de la plaça Tian'anmen i a vans d'entrar a la Ciutat Prohibida vàrem haver de passar un control de seguretat.

 La denominació de Ciutat Prohibida s'aplica a un conjunt d'edificis, jardins, llocs de culte, etc. que constitueixen una veritable ciutat separada de la resta de la capital a la qual va estar prohibida l'entrada durant els cinc segles, i va servir de residència dels emperadors, les emperadrius i les concubines. Té una extensió de 720.000 m quadrats.

En tot el recinte de la Ciutat Prohibida destaca l'exuberància i el colorit en els elements decoratius, tant en els interiors, com els exteriors, són d'una gran bellesa.

La visita va ser preciosa, però els nostres peus demanaven un descans. Ens van portar a una Casa de Te i vam degustar les diferents especialitats. Tot amb molta elegància i delicadesa.

Sortim de la Casa de Te, fresquets i relaxats, a punt per veure un bonic espectacle d'acrobàcies en un gran teatre.

Acabem el dia en un bon restaurant menjant Ànec Laqueado i altres plats, tots estaven boníssims. Una amable cambrera ens va ensenyar com enrotllar la pasta de full després d'haver-li posat a dins uns trossos d'ànec.

Nosaltres a la Xina vam menjar molt bé, el guia avisava que no posessin a taula plats molt picants i el menjar que servien estava molt bo.